PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’Escola Andorrana finalitza el curs amb satisfacció i normalitat a l’aula

La directora apunta que entre novembre i febrer el sistema va sentir-se «col·lapsat» per la covid

Per Lídia López

Una alumna i una professora entrant en una aula.
Una alumna i una professora entrant en una aula. | SFGA / CESTEVE

Amb els nens i nenes de vacances d’estiu des de fa uns dies, els docents comencen a finalitzar també el curs 2021-22. Segons ha explicat a EL PERIÒDIC la directora de l’Escola Andorrana, Mayte Casals, el balanç d’aquest any escolar ha estat «positiu, malgrat el curs que hem tingut». I és que tal com va remarcar, «al setembre semblava que seria un curs normal, però de seguida vam veure que de normalitat, res». «Sento que hem pogut acabar d’una manera satisfactòria, fent els viatges de final de curs i totes les activitats que teníem programades tant dins com fora de les escoles», ha exposat la directora, que valora que «era un repte important, perquè enguany, la situació derivada de la crisi sanitària que vam tenir entre novembre i febrer ens va col·lapsar molt», incidint que «normalitzar la pràctica escolar ha estat tot un repte».

En concret, Casals assenyala que va ser a partir de mitjan febrer que «vam començar a tenir un curs amb normalitat», pel fet que «molts alumnes i docents havien tingut la covid, així que a poc a poc es va anar estabilitzant aquest nombre elevat de baixes i d’estudiants que havien de seguir l’activitat lectiva des de casa». En definitiva, la directora considera que «des del març es va començar a normalitzar la cosa». Per tot plegat, molts professors i equips directius, segons assenyala Casals, «ens diuen que han sigut com dos cursos en un», cosa que ha provocat que «acabem el curs amb cansament». 

És per això que des de l’Escola Andorrana, la seva directora vol «agrair l’esforç incondicional de tot el col·lectiu de treballadors de l’educació», destacant «la seva professionalitat i la seva vocació durant un any que ha tornat a desenvolupar-se en un context complicat», i afavorint que «els alumnes tinguessin una mínima afectació». I a la vegada, també es va mostrar satisfeta per «la confiança de les famílies i la seva ajuda per tirar endavant els nostres projectes».

Novetats lectives

Així, amb ganes de deixar enrere de forma definitiva la pandèmia del coronavirus i la seva afectació al desenvolupament de l’activitat a l’educació, Casals exposa que «l’any vinent, cada centre engegarà el seu projecte de millora», si bé posar en relleu un projecte que s’impulsarà a partir del setembre entre els alumnes de les tres escoles de segona ensenyança i la de batxillerat del sistema. Es tracta de la Revista Digital Educativa, un programa que neix com «una eina perquè els alumnes puguin desenvolupar les seves competències comunicatives» mitjançant la redacció de continguts. «És un projecte on els alumnes són els redactors, i comptarem amb periodistes que ens poden ajudar», explica Casals. Així mateix, un altre dels objectius del curs vinent és el d’engegar «l’enfocament del treball per competències al primer cicle de la primera ensenyança», per tal de «tenir tota l’escolaritat a través d’un sistema de competències».

D’altra banda, al voltant dels projectes implementats durant el curs 2021-22, la directora comparteix que des del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, aquest curs s’ha fet èmfasi en un pla per fomentar la lectura, al qual s’hi van poder acollir els centres de tots els sistemes educatius del país. En aquesta línia, Casals també va fer esment d’altres dues jornades entre tota la comunitat educativa, independentment del seu sistema d’origen, celebrades durant el darrer any, com l’activitat impulsada des del MoraBanc Andorra en contra de l’assetjament escolar en la qual van prendre part nois i noies d’entre 12 i 14 anys, o la darrera competició de robòtica, que va permetre als docents intercanviar experiències en la matèria. 

Sigui com sigui, el bon resultat d’aquestes jornades fan pensar a l’Escola Andorrana que «seria molt interessant tirar endavant i contemplar més activitats interescolars», més enllà de les que actualment se celebren en diferents disciplines esportives. «Sempre és bo poder tirar endavant nous projectes que impliquin, des de diferents matèries, que els alumnes dels tres sistemes educatius es puguin trobar», sentencia. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT