Al voltant del 8% de les espècies de papallones observades als territoris naturals del Principat es troben en procés de declivi del seu nombre reproductiu pels efectes, entre altres, de l’acció del canvi climàtic a les zones d’alta muntanya. Així ho va indicar l’investigador de l’eix de muntanya d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) Roger Caritg, el qual va afegir que «hi ha lepidòpters que han de suportar situacions de l’hàbitat més extremes a les quals no estan acostumats». Tanmateix, en els estudis científics dels investigadors s’ha registrat una minoria d’espècies, les quals formen el 2% del total, que han aconseguit agafar una línia de creixement.

«Un altre factor que afecta en gran manera a les papallones és l’augment de les zones densificades del bosc, ja que, normalment, necessiten espais naturals oberts per desenvolupar-se al màxim», va assenyalar Caritg. També va manifestar que el projecte de catalogació i identificació de les espècies, que fa 15 anys que es va iniciar, encara no està finalitzat perquè hi ha molts factors i paràmetres a analitzar. Tot i això, va afirmar que les zones subalpines i alpines del país són les que «més mancança de dades tenim actualment i per aquesta raó les pròximes iniciatives van enfocades a aquesta part del territori».

Sortida diürna

D’altra banda, l’ARI organitza de cara el diumenge de la setmana que ve una excursió oberta al públic per tal de visualitzar les espècies de papallones diürnes a la zona dels Cortals d’Encamp. A més a més, la sortida comptarà amb especialistes de Societat Catalana de Lepidopterologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, els quals també són organitzadors i col·laboradors en l’estudi i la preservació de les papallones a la zona dels Pirineus. Segons va indicar Caritg, «es tracta d’una zona del Principat que no la tenim completament identificada quant a l’activitat de les espècies, per això hem decidit fer aquesta activitat a Encamp». Finalment, va destacar que l’estudi de les papallones «no és només interessant per la seva bellesa, sinó també perquè són uns bioindicadors de l’estat de salut dels diferents hàbitats del país».