El mandat de Rosa Gili quedarà en la memòria dels escaldencs, entre altres, per haver reactivitat la zona alta de la parròquia amb Caldes, un projecte ambiciós que pretén posar en valor el seu patrimoni i per haver engegat els primers pisos socials que, més enllà de tenir un preu assequible, aspiren a ser una convivència afectiva entre veïns de diferents generacions. En canvi, la polèmica sorgida arran de la gestió de la vall del Madriu amb els altres cònsols, hauria de ser oblidada, ja que a parer seu «se n’ha anat de mare» i manca de sentit i problema real.

–En quint punt es troba actualment el Comú d’Escaldes-Engordany?
–Ens trobem en un punt clau perquè ja tenim definits tots els grans projectes, com el pàrquing de l’església, la llar dels jubilats o Caldes, que arriben al seu final administratiu i aviat veurem quines empreses els tiraran endavant. Si no hagués estat per la covid, probablement els hauríem fet abans, però les coses han anat així i ho hem fet el millor que hem pogut. 

–Quin és el projecte més important?  
–Tots aquests, juntament amb els pisos socials, són molt importants. Però Caldes, per a nosaltres, és fonamental perquè creiem que ha de canviar la fisonomia d’Escaldes en el sentit que és la renovació d’una zona lletjota i abandonada, que s’ha de convertir en un punt d’atracció i interès que aporti un valor més a la parròquia i al país. A més, necessitem un impuls econòmic, perquè en els últims anys tota la part comercial ha anat baixant i és essencial tenir alguna cosa xula i interessant que mantingui el flux de persones i faci que hi hagi vida. 

–Podríem dir que Caldes és el seu projecte estrella?
–Crec que sí, perquè és el diferenciador. És una obra atípica i agosarada en la qual hi creiem i estem segurs que tindrà repercussió i farà que la zona es metamorfosi amb la resta de la parròquia. Sense voler menysprear la resta d’obres, sí que crec que aquesta quedarà per a tothom.

–Per què el comú ha decidit tirar pel dret amb els seus pisos socials?
–Jo no diria tirar pel dret, perquè nosaltres som conscients des de fa molt de temps que hi ha un problema amb l’habitatge. De fet, jo vinc del Consell General i ja aleshores ens en fèiem un fart de parlar sobre el tema, però la situació s’ha anat agreujant. El 2019 em vaig presentar a les eleccions generals i a les comunals i sempre vam parlar de l’habitatge, per tant, el primer dia que vam arribar al comú ens vam posar a treballar per aportar solucions. El Govern ha anat al seu ritme i, en un principi, no comptava molt amb els comuns. Recordo que a la primera taula d’habitatge a la qual vaig assistir com a cònsol va haver-hi un ministre que no em va dir que callés, però gairebé... Llavors, què va pensar el Comú d’Escaldes-Engordany? Doncs que teníem un terreny al centre i força ben habilitat, el personal necessari per estudiar el projecte i la capacitat financera per tirar-lo endavant. Tot i que d’entrada ho vam plantejar com una concessió, perquè creiem que si un privat aportava els diners, el comú podria fer altres coses, l’oposició ens va plantejar finançar-ho públicament i això és el que hem d’acabar de decidir en els pròxims dies o setmanes.

–Aleshores, sí que han tirat pel dret. 
–Hem anat avançant i no crec que sigui un problema que el comú s’impliqui. De fet, el mateix Govern demana implicació dels comuns i això és el que estem fent. No crec que la gent entengués que un comú, podent ajudar la gent, no l’ajudés.

–Justament la setmana passada el cap de Govern instava els comuns a fer més. Poden fer més?
–No sé què vol dir fer més. Parlem-ne, que és el que he reclamat jo des del primer dia. Si el Govern i el comú seiem i veiem com ens podem complementar, ens enriquirem. El que segur que no funciona és la unilateralitat. Precisament, la setmana passada parlàvem d’una de les mesures urgents que preveia que tots aquells edificis que no estaven pensats per a ser pisos poguessin fer el canvi d’ús. No sé si és una bona idea o no, però no ens van demanar el criteri als comuns i ara ens trobem que en alguns edificis o zones es pot acceptar i en d’altres no. Per exemple, per aquesta llei, s’ha permès fer uns apartaments de 15 metres quadrats que tenen una cortina entre el bany i la cuina quan la nostra normativa diu que un pis ha de tenir, com a mínim, 60 metres quadrats. Al final, la competència urbanística és dels comuns i jo no dic que el Govern no hi pugui pensar, però ho ha de pensar amb nosaltres. Així no anem bé. 

–I tenen, o pensen tenir, alguna relació amb l’Institut Nacional de l’Habitatge?
–Avui dia no ho hem pensat, senzillament, perquè el nostre projecte de pisos socials va més enllà de l’habitatge. No són només uns pisos, sinó que tenen un esperit de comunitat amb un espai obert pel gaudi de tots els ciutadans, amb espais comuns i una cohabitació intergeneracional posant en pràctica la solidaritat. Entenc que no té res a veure amb el que està treballant l’Institut Nacional de l’Habitatge, però no ens tanquem a parlar amb ningú. 

–Té la sensació que el Govern i la resta de comuns creuen que vostè sempre és una pedra a la sabata?
–No sé si ho pensen, voldria creure que no. No tinc mala relació amb ningú, però el dia a dia és molt complicat i les relacions depenen de les persones. Amb el cap de Govern tenim una relació franca, en la qual jo sempre li dic el que penso i ell m’ho diu a mi. Després hi ha ministres amb qui també treballem molt bé i altres amb els quals costa més. Però, de veritat, jo no tinc problemes amb parlar amb ningú i tinc molt clar que el que vull no és només el benestar dels escaldencs i de les escaldenques, sinó de tot el país. És absurd que, tal com som de petits, ens estiguem barallant entre nosaltres. 

–I amb la minoria, com és la relació?
–Jo m’atreveixo a dir que és bona. Els expliquem tot el que fem, tot i que a vegades es queixen d’alguna cosa, però és perquè el ritme és tan frenètic que potser ens oblidem de passar informacions, i ells han de fer el seu paper d’oposició. Tinc molt clar que ells ens enriqueixen i jo sempre escolto els consells i opinions, sobretot, de Miquel Aleix.

–Quines són les ajudes més demandes pels escaldencs?
–Tenim moltíssimes exoneracions de cara a les activitats infantils, allotjament, alimentació, foc i lloc... Això demostra el panorama que tenim i que estem vivint una època que fins ara no coneixíem, perquè abans tothom treballant podia arribar a finals de mes. Aviat donarem les xifres globals, tot i que ja avanço que la suma no és molt elevada, perquè només donem el que és essencial, però crec que és molt important que les ajudes hi siguin i que tinguem una capacitat de reacció més ràpida que el Govern. 

–Entén tot l’enrenou que s’ha generat amb la vall del Madriu?
–No, i crec que s’ha anat de mare. Penso que tot això ha explotat ara, però fa dos anys i mig que hi estem treballant i jo sempre he anat de cara, exposant l’opinió d’aquest comú i tenint en compte que som els únics que tenim propietaris privats i un territori d’administració única que és molt gran. Després, el pla de gestió que es va fer en el seu moment parla d’unanimitat i és aquí on no m’ha agradat com s’han comportat els altres cònsols. Crec que s’han passat límits de la lleialtat institucional que ens devem els uns als altres. És a dir, a mi em pot agradar o no el que facin els altres comuns, però no és el meu problema, ells han d’administrar les seves parròquies, es deuen als seus ciutadans i nosaltres administrem la nostra part i ens preocupem de la nostra gent. O s’han acostumat a pensar que Escaldes és un comú de segona o creuen que el nostre territori no és legítim o no sé què pensar... Per a mi no és acceptable com s’han comportat. El reglament diu que les decisions s’han de prendre per unanimitat, per tant, si no hi ha unanimitat no es prenen. No cal muntar cap show.

–Però en l’última reunió, Escaldes va ser l’únic comú que no s’hi va presentar.
–És cert, però perquè jo vaig tenir un imprevist i són coses que passen, però en cap cas justifica el que van dir a la premsa, perquè es van dir coses molt grosses. Només que es reculli l’hemeroteca es pot comprovar com a través dels mitjans de comunicacions s’han dit coses que jo he demanat que se’m diguessin personalment a mi. Tot neix perquè Escaldes té uns dubtes amb l’ordinació i demanar revisar-la. Insisteixo, qualsevol decisió s’ha de prendre sempre amb una unanimitat. Ells no volen canviar res, per tant, qui és el problema? 

–I ho han parlat en privat?
–La Unesco defineix uns territoris i uns béns culturals (uns murs de pedra seca i unes edificacions que són les bordes i orris) i el que és essencial és que aquests valors no es perdin, i això és el que estem fent. Pel que fa a l’ordinació, el que hi havia més important era prohibir el trànsit rodat i això és el que ha fet el Comú d’Escaldes. No sé quin és el problema. On ens hem d’entendre realment és en aquelles zones on no està definit de qui són o que estan en divisió o explotació compartida, com la part de Claror. Si aquesta és la reflexió, fem-la, però al final s’ha embolicat tot una mica i ha acabat derivant en què Escaldes havia de retre comptes als altres sobre el que feia en el seu terreny. I això no ho demana la Unesco.

–Com va l’hotel de Caldea? 
–Fa un parell de setmanes va haver-hi la junta d’accionistes i es va anunciar que havíem arribat a un acord, que ara hem de passar per Consell de Comú. Nosaltres ho entenem com un hotel més de la parròquia, sinó com una infraestructura que ja té uns anyets, que demana manteniment i, com és normal, calen inversions. La idea de l’hotel és de molt poques habitacions, unes 40, que no faran mal a la resta d’hotels –així ens ho han dit els mateixos hotelers– i creiem que tot el voltant se’n beneficiarà. També serà una inversió molt important per a Caldea amb la qual intentarem que no perdi l’atractiu. 

–Hi haurà més torres?
–Lamentablement, sí. No hi podem fer res. El 2018 es va aprovar el pla d’urbanisme que dona aquest dret als propietaris i això entre revisió i revisió del pla, que es fa cada sis anys, s’ha de mantenir, no es poden treure drets. Com a molt es poden fer petits canvis que no suposin, com diu la normativa, paràmetres essencials. Per tant, estem lligats de peus i mans perquè als propietaris no els importa de quin color polític sigui el comú, sinó allò que ja es va aprovar, i en cap cas seria una bona gestió acabar a la Batllia. Sabent el marge de maniobra que tenim, hem llençat una reflexió en què els diem que sí, que poden fer torres, perquè així se’ls permet legalment, però, un cop hem vist créixer les primeres, ens hem adonat que la gent no les entén perquè el benefici és molt petit en comparació amb el canvi radical del paisatge, de manera que ara volem millorar-ho pensant en què totes les parts guanyin.

–Com?
–Alliberant espai a la part de baix, perquè el Clot d’Emprivat continuï sent un espai on la gent hi va a gaudir. Així, si no es torça res, abans de la festa major hauríem de fer un Consell de Comú en què ens posicionem clarament i, a partir d’aquí, ja veurem què passa. En tot cas, aquest comú haurà fet tot el possible per millorar el que es podia haver fet, ja que virtualment la idea era molt maca i romàntica, però la realitat és més complicada; va faltar planificació.

–Què en pensa de totes les infraestructures turístiques que s’estan duent a terme últimament i que molts critiquen que estan acabant amb els paratges naturals?
–Sobre el que fan altres parròquies jo no m’hi ficaré, però nosaltres el que volem, concretament amb Caldes, és una rentada de cara a una zona que té molt potencial, amb aigua termal, ponts romànics i molta història i cultura al darrere. Ho fem pensant en la gent d’aquí perquè entenem que si els d’aquí estan contents i s’ho creuen, seran els millors ambaixadors i faran venir la resta. No és quelcom que sigui efímer, sinó que busquem la sostenibilitat en el temps i que també sigui un punt de trobada habitual per a famílies, joves i gent gran.

–Per què van decidir recuperar el Festival Internacional de Jazz?
–El meu equip comunal i jo som uns nostàlgics d’aquest festival de jazz, que havia estat un esdeveniment realment important i amb molta repercussió internacional. Per raons diverses i eleccions polítiques i econòmiques, pel que sigui, es va decidir deixar-ho de fer, però a nosaltres ens va saber molt de greu i vam plantejar l’opció de recuperar-ho. Crec que el retorn ha estat molt maco i hem vist ciutadans molt emocionats amb la tornada, així que esperem consolidar-ho i que l’any que ve sigui encara millor.

–La setmana passada la vam poder veure, a vostè i al cònsol menor, a la presentació de Concòrdia.
–Sí. Vam decidir anar-hi per l’estima que tenim al Cerni Escalé i perquè volíem saber què anaven a presentar aquests joves. Jo em felicito molt que hi hagi un moviment com el seu, amb joves preparats, bona comunicació i que tenen una idea de què volen pel país. Tenen neguits, estimen Andorra i, com a mínim el Cerni, que és a qui més conec, sé que és honest i creu en els seus ideals.

–I vostè? Què farà en les pròximes eleccions?
–Jo estic al Comú d’Escaldes-Engordany, hi tinc molts projectes i avui dia és per l’únic que estic. No tinc pensat res més.