Joies, gastronomia i art són la proposta de The Embassy per a aquest estiu 2022, de la mà de Rosa Pons, Nando Jubany i la recent incorporació de Carlos Teixidó, galerista de Barcelona, que ahir va inaugurar una exposició amb 50 obres, les quals es podran visitar durant tot el mes de juliol, i on presenta a diferents artistes de la talla d’Antoni Tàpies, Jaume Plensa, d’Emo o Lita Cabellut. Amb aquesta exhibició dona el tret de sortida a un nou concepte d’experiència turística que pretén atraure a un públic que busqui gaudir de sensacions úniques i del plaer d’una fusió fascinant.

–És la primera vegada que exposa a Andorra?
–Sí, professionalment he volgut fer un canvi de directriu, perquè m’agrada molt el país. Tinc clients que són d’aquí i, d’altra banda, considero que actualment Barcelona, que és on fins ara he tingut la galeria, està fora de context culturalment; ha experimentat una transformació negativa en aquest sentit, i personalment necessito fer una evolució en positiu. Tenia l’alternativa d’escollir entre Andorra i Madrid, on ja hi vaig estar treballant durant tres anys, de manera que finalment m’he decidit pel Principat. Crec que avui dia m’ofereix més oportunitats i més facilitats; penso que està en un moment dolç per poder apostar per obrir un nou mercat des d’aquí. La meva idea és instal·lar-m’hi i residir al territori, de fet he creat Teixidó Art Gallery Andorra, una empresa ubicada a l’edifici de The Embassy.

–Quant de temps porta dedicant-se a l’àmbit de l’art?
–Tinc la carrera de Direcció i Administració d’Empreses, però des dels 15 anys he estat treballant amb la família en el sector de l’art, per tant vinc d’una tradició arrelada de marxants de fa molts anys i que he heretat dels meus progenitors. De fet, soc la tercera generació. Cal destacar que es tracta d’un univers laboral molt acotat en el qual tots ens coneixem, que passa de pares a fills i per tant és un cercle reduït. Començar de zero és molt complicat.

–Quines qualitats ha de tenir un bon galerista?
–Penso que també s’ha de ser una mica d’artista, per tant, posseir una certa sensibilitat per poder captar les sensacions, així com les emocions, que els autors volen transmetre amb les seves obres, a la vegada s’ha de comptar amb una bona dosi de creativitat, d’il·lusió, de ganes. I sobretot t’ha d’agradar la feina que fas, desenvolupar-la amb passió i entusiasme, perquè això el públic ho percep. A més, evidentment, s’han de tenir coneixements d’art, s’ha de tenir gust, estètica, així com molt clars els valors de mercat presents i futurs, per poder assessorar els clients de la millor manera possible.

–Què és el que més li agrada de la seva feina?
–El que em dona més satisfacció és que em felicitin per la qualitat de les obres que he portat, perquè realment darrere d’això hi ha una tasca bastant dura de tria; d’intentar fer bé les coses; que tot tingui el seu marc, el seu espai, la seva llum; que les obres respirin, i per tant m’agrada que quan la gent entri a la galeria, gaudeixi, es relaxi i es generi un clima adequat per provocar el desig de voler adquirir alguna de les peces que està admirant o contemplant i que li ha despertat l’interès pel motiu que sigui. Val a dir que vendre també em resulta molt gratificant, perquè suposa el tancament de tot un procés de feina del qual finalment n’obtens un resultat.

–Com creu que serà l’acollida al Principat?
–Penso que la rebuda serà bona, perquè faltava una oferta amb més criteri o segell propi per poder ajudar els col·leccionistes a fer compres coherents. D’altra banda, a Andorra hi ha menys competència, el ritme és més tranquil, no hi ha tanta fira, tantes subhastes, i això em permet fer un assessorament més personalitzat.

–Quina disciplina artística es ven millor en la actualitat?
–Jo porto pintura i escultura, aquesta última costa més de vendre, probablement perquè la gent no sap ben bé on col·locar les peces o tenen por que es trenquin, però personalment sempre he apostat per l’escultura, m’agrada molt; de fet, soc col·leccionista de caps i per a aquesta exposició he portat una peça de Josep Viladomat que data del 1948.

–Quins estils són els que més demanda tenen?
–Estic especialitzat en l’Escola de París i en tots els pintors espanyols que en aquella època van estar en contacte amb Picasso i el cubisme, i la pintura abstracta. És un moment en què es comencen a canviar una mica els colors, l’estètica, les posicions i perspectives són diferents, produint-se un trencament amb el que s’havia fet fins llavors; és a dir, dels anys 30 als 50 hi ha tota una revolució pictòrica que és el corrent o moviment del qual soc més expert. També tinc un coneixement profund del període entre guerres i de l’art avantguardista en general.
La tendència més sol·licitada depèn molt del gust del client i de l’objectiu que té a l’hora d’adquirir una obra; és a dir, si ho fa amb una finalitat decorativa, per inversió, per col·lecció, per tant és molt relatiu, no és pot generalitzar. L’art abstracte va agafar molta força amb Antoni Tàpies o Esteban Vicente, que són artistes que van estar més en contacte amb els expressionistes americans i són dels autors més importants en aquesta modalitat.

–Quin és el perfil del comprador?
–És molt divers hi ha persones que compren art perquè els hi agrada, i altres que ho fan per invertir. Per mi l’ideal, i a més és la filosofia que aplico a la meva galeria, és que es doni una sinergia dels tres elements, art, bellesa i inversió; és a dir, que convergeixin el gust, així com el coneixement de l’art, la bellesa o estètica i la rendibilitat econòmica. També intento compaginar obres més assequibles amb peces més sofisticades; inclús ara que residiré Andorra, captar artistes nacionals com Pere Moles per potenciar el talent del país. D’altra banda, el perfil del comprador sol ser més internacional, actualment tinc clients de diferents països.

–Com ha evolucionat el sector després de la pandèmia i la crisi inflacionista?
–Si m’ho pregunta des del prisma de Barcelona, que és on he tingut la galeria a Passeig de Gràcia, una zona comercialment molt sòlida, els darrers cinc anys han estat un desastre: ha degenerat totalment, la clientela ha marxat, els que compraven ja no ho fan, i t’has de moure molt, anar a fires a l’Àsia i els Estats Units. Actualment la inversió estrangera allà tampoc és bona i per tant la situació és complicada, per aquest motiu Andorra em va semblar una bona opció, crec en el país, i li veig oportunitats de futur.

–Per què ha escollit l’edifici de The Embassy per presentar les obres de la seva galeria?
–La construcció és com una escultura. Es tracta d’un centre emblemàtic que representa un símbol important en el Principat, això juntament amb la combinació que es pot trobar en el seu interior de joies, gastronomia i art em va semblar un model de negoci que pot tenir molta força i consistència a l’hora de proporcionar una oferta diferent i molt potent a la vegada que atractiva per a un públic selecte, que vulgui viure una experiència agradable, sensitiva i inoblidable. Es respira un encant especial.

–Quins projectes té de cara al futur?
–No els puc desvetllar massa encara; estic preparant una exposició només de dibuix de Dalí, i d’altra banda el que puc avançar i que m’agradaria poder tirar endavant és fer una retrospectiva interessant cada dos o tres mesos d’algun artista internacional, que consideri que pot ser atractiu per al públic.