El treball domèstic podrà ser reconegut econòmicament en els divorcis dels matrimonis en règim de separació de béns fins a un màxim del 25% dels guanys generats pel cònjuge que ha tingut una ocupació remunerada. Aquesta és una de les principals novetats incloses en la Proposició de llei qualificada de la persona i de la família, que després de mesos de treball en comissió, està a punt de veure la llum i ser votada al Consell General. Així, aquesta introducció –inspirada en el dret català–, vol compensar la part del matrimoni que ha treballat per la casa substancialment més que l’altra o que ha desenvolupat una tasca per a aquesta sense ser remunerada. En aquests casos, es calcularà el diferencial de guanys i, a discreció del batlle que efectuï el divorci i fins a aquest màxim del 25%, es determinarà la quantia. 

Seguint amb les qüestions que tenen a veure amb el matrimoni, el text legislatiu preserva les dues formes de contreure’l: el casament civil i el matrimoni canònic. A la vegada, es manté el model andorrà d’unió de parella registrada que acrediti una convivència prèvia o l’existència de fills comuns. Finalment, s’ha afegit un règim de divorci a demanda no causal, és a dir, que es podrà demanar sense períodes d’espera ni al·legació de causes. En aquests casos, es regularan els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial i es precisaran les mesures provisionals que es puguin adoptar en la sentència, incloent-hi la guarda dels fills, l’atribució de l’ús de l’habitatge o les pensions compensatòries.

Passant als elements que comprenen a les famílies, s’han introduït millores tècniques en els casos de filiació per naturalesa o per reproducció assistida, a la vegada que es permetrà adoptar a majors d’edat fins als 25 anys quan hi hagués convivència durant la minoria d’edat entre l’adoptant i l’adoptat. A més, en referència a les famílies recompostes –aquelles persones amb fills divorciades i tornades a casar–, es permetrà al nou cònjuge intervenir en decisions quotidianes o urgents de la vida dels fills. No obstant això, en cas de desacord, prevaldrà el criteri del progenitor del fill.

En darrera instància, les modificacions incorporades en matèria de la persona consideren, d’una banda, nous drets per a les persones transgènere. Concretament, s’han regulat els processos de canvi de nom i de menció registral de sexe. Així, podrà canviar de nom tota persona adulta o emancipada, així com els menors de més de 12 anys quan ho sol·liciti el seu tutor legal. En canvi, només els majors d’edat i emancipats podran reclamar una modificació del registre pel que fa al seu gènere, sempre que acreditin una transició d’almenys dos anys, que sigui pública, i que la identitat de l’interessat es correspongui a la del gènere que reclama.

També pel que fa a la persona, i en relació amb les persones amb discapacitat, la proposició de llei ha implementat el Conveni de Nova York de 2006, fent que el dret andorrà aboleixi el procediment d’incapacitació, substituint-lo per un sistema de prestació de suports a les persones amb discapacitat. En aquest sentit, s’ha acollit el concepte de patrimoni protegit dels drets català i espanyol, que és aquell constituït amb aportacions d’una o diverses persones i que resta per satisfer les necessitats d’un discapacitat. A més, també s’han regulat els procediments que han de substituir el judici d’incapacitació i el nomenament del tutor de la persona incapacitada. En definitiva, el nou text legal posa èmfasi en preservar l’autonomia de la persona per adoptar les seves decisions i limitar-ne la representació legal.