El Ministeri de Finances ha detectat un nombre indeterminat de casos de mal ús de diners públics mitjançant la utilització fraudulenta dels crèdits tous que l’Executiu va atorgar a les empreses, assalariats i treballadors per compte propi des de l’inici de la pandèmia. Es tracta d’un percentatge petit d’usufructuaris dels recursos públics que el Govern va registrar durant les inspeccions periòdiques de l’estat dels crèdits. Tot i això, «no dubtarem en portar-los a la Justícia i serem implacables contra l’abús d’un mecanisme extraordinari que vam posar en marxa per donar suport al teixit empresarial, no perquè facin negoci», va assenyalar el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover.

Durant la presentació del balanç de l’assignació dels crèdits tous, el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, va explicar que un total de 23 companyies estaven en situació de fallida o en procés d’impagament, la qual cosa suposa una xifra de morositat del 0,78% del total de crèdits atorgats i representa un volum d’1,2 milions d’euros. «En els processos judicials d’aquestes societats i treballadors per compte propi, l’Executiu estarà present com a creditor», va afegir Ballestà.

De totes maneres, el Govern ha concedit 1.555 crèdits tous a empreses i negocis, la qual cosa es tradueix en un volum de 154 milions d’euros. Del nombre total, 806 transaccions s’han materialitzat mitjançant prestacions per facilitar el pagament de les societats. De fet, «una gran part del volum de recursos s’han establert amb un període de retorn de set anys i, durant els dos primers, l’Administració general es farà càrrec de les despeses dels interessos», segons Jover, amb la finalitat de «fer menys feixuc el retorn del capital». En aquest sentit, el titular de Finances va assegurar que les operacions es troben avalades al 100% pel Govern, ja que l’objectiu principal és evitar «costi el que costi» que es posi en perill la viabilitat de les companyies i els treballadors.

Seguint les dades del balanç, el volum de diners retornats efectivament per part de les empreses, amb data del 30 de juny, és de 46 milions d’euros, el que significa el 30% del total, mentre que el volum de crèdits prestamitzats que es troben en procés de retorn ascendeix fins als 96 milions. De totes maneres, el procés d’assignació dels crèdits tous es divideix en dues fases. En la primera, que engloba el moment més punyent de la pandèmia, es van dur a terme la major part de les sol·licituds (1.509), de les quals un 87% (1.343) van ser estimades pels inspectors de Finances per complir tots els requisits, a diferència del 13% restant (166), les quals van ser denegades per la manca d’algun indicador. En aquest període, l’import total concedit va ser de 131 milions amb una mitjana de 98.000 euros per sol·licitud. «Cal remarcar que gairebé la meitat dels sol·licitants (49,77%) eren assalariats o treballadors per compte propi», va afegir Jover. En aquest sentit, el Govern va indicar que l’impacte per càpita va ser de 8.597 euros per assalariat.

Pel que fa a la segona fase d’assignació, aquesta es troba en un període d’eixamplament a causa dels «entrebancs que ha propiciat en el teixit productiu el conflicte d’Ucraïna i la inflació, juntament amb l’encariment dels preus dels hidrocarburs i les matèries primeres», va asseverar el ministre. D’aquesta manera, l’Executiu no preveu allargar aquesta fase «més del necessari», ja que s’han resolt 281 sol·licituds, de les quals 212 van resultar favorables als demandants (75%) i 69 van ser denegades (25%) amb una quantia concedida de 22 milions d’euros en què l’import total de la pròrroga del programa consta de 100 milions d’euros de capital disponible. Al seu torn, Ballestà va recalcar que del total de la segona fase, tan sols s’han dut a terme cinc sol·licituds, «que representa una xifra residual en comparació a les dades globals del programa». És per això que el Govern ha accedit a preservar els crèdits tous per mantenir un sistema de protecció addicional a les empreses, tot i que «si valorem que no té sentit seguir per la poca afluència de demandes, ho clausurarem», va indicar Jover.

D’altra banda, el titular de Finances va assenyalar que «malgrat l’augment dels preus», la inflació ha afavorit un increment dels ingressos de les arques públiques amb relació als impostos indirectes, els quals se situen en 46 milions d’euros provinents de l’IGI. A banda, el Govern va recordar que la consegüent crescuda de la taxa verda es destinarà «a projectes sostenibles i a complimentar el Pla Renova, entre altres».