Un moviment polític de reflexió amb ambició d’esdevenir partit polític. Amb aquesta targeta de presentació neix Concòrdia, que veurà la llum aquest vespre a Andorra la Vella, en un escenari preelectoral convuls en què les noves propostes ja han començat a treure el cap. «Som un grup de gent coral amb inquietuds polítiques que compartim la diagnosi d’uns problemes en qüestions com el model de país, ordenament del territori, i fractura i disminució del benestar social», va afirmar un dels impulsors, el lauredià Cerni Cairat.

La reflexió inicial, expliquen, ha de portar al debat posterior d’aquests problemes. Així, «entenem que per centrar el debat en aquestes qüestions i poder-les treballar s’ha de participar en la vida política», una resposta que deixa oberta la possibilitat que el moviment esdevingui actor electoral. «Influència com a tal sobre els altres [els partits ja existents] no és la intenció, sinó iniciar aquest debat i reflexió al voltant de les propostes de model de país», va matisar Cairat. En tot cas, «defugim el tacticisme electoral de què solem pecar a Andorra» i també «la definició ideològica clàssica de dreta i esquerra», ja que «les propostes ja ens situaran en l’eix».

L’esmena al model de país que fa Concòrdia no afecta només aquest Govern, sinó que «és en sentit ampli i fa referència al recorregut d’Andorra en els darrers 20 anys». «Entenem que el rumb no és adequat i caldrà més d’una legislatura per construir-ne un de nou», va augurar. Però, quin model defensen? Doncs un model «que plantegi d’una altra manera el desenvolupament urbanístic, que tingui cura del territori, i que enfoqui el benestar i la qualitat de vida de les persones en el centre de les decisions per revertir la fractura social provocada per la pèrdua del poder adquisitiu», va detallar.

El representant de Concòrdia nega que facin una esmena al Coprincipat, «ni de bon tros», però «hi ha certes qüestions com el dret a l’avortament que s’hauran de centrar en el debat, perquè la ciutadania reclama solucions en aquest àmbit».

Un altre dels aspectes vinculats a l’actualitat que el grup no veu amb bons ulls és l’aposta per la inversió estrangera i «els efectes negatius que pot tenir en els béns patrimonials i immobiliaris, amb els encariments dels costos de la vida i d’accés a l’habitatge». 

Per últim, i lligat amb aquest darrer aspecte i amb el nom que han decidit posar-se, Concòrdia, consideren que cal «repensar» i «definir» la identitat andorrana, «i nosaltres ho volem fer des d’una recuperació de les institucions més tradicionals, però modernitzades i amb caràcter democràtic», va afirmar Cairat. «És el vincle –va afegir– entre estimar el país i l’anhel que la gent s’hi senti identificada perquè gaudeix de benestar gràcies a l’avenç del progrés».