De la Rosa i Riba reunits amb els jugadors, quan van posar-se al capdavant de l'equip a l'octubre passat. Foto: TONY LARA

Ho sento, no m'agrada. Tot el que li està al BP Andorra al 2011 és com per pensar que al club que presideix Ruben Ponce l'ha mirat un tort i com un servidor no creu en aquestes coes he tractat de trobar un per què a, com diu Quim Monzó, El perquè de tot plegat.

El dissabte passat l'equip que entrena Xavier de la Rosa va encaixar un 7-2 a la pista del Burela. Es tractava d'un rival directe de la zona de play-off que a casa encara no ha perdut en el que va de temporada per tant perdre a Galícia ja m'encaixa.

Però es pot fer una segona lectura sobre aquest resultat i pensar que es tracta de la derrota més abultada del BP a domicili, com ho va ser a casa fa tres setmanes el 2-7 davant el Puertollano. Al gener també, en el primer partit del 2011, derrota al poliesportiu per 1-5 contra l'Arcebansa Zamora. Són, docs, tres derrotes de l'equip tricolor en el primer mes de l'any que contrasten amb les dues que va encaixar-ne en els tres últims del 2010 amb Dela a la banqueta. Una dada significativa que em fa venir el dubte: ¿És típica pujada de gener o és que realment s'ha perdut potencial?

Perquè no hem d'oblidar que en aquest (maleït) gener 2011 ens hem quedat sense Marimón i Marc Fernández. I sense aquestes dues peces tan importants el tendal comença a tremolar. El BP ara dóna sensació de feblesa. Sense ells dos ja no és tan favorit per a l'ascens o fins i tot m'atreveixo a dir que ja no és favorit.

Tant de bo m'equivoqui i d'aquí a dos mesos estem allà, lluitant amb els vuit millors de la Divisió de Plata per buscar un lloc a l'elit del futbol sala espanyol però les marxes de Marc Fernández i Marimón són més que un pas enrera perquè:

1) El mercat d'hivern serveix als clubs per veure les carències i corregir-les de cara al tram més trascendental de la Lliga. Alguns o molts es reforcen.

2) El BP no ho fa fet i a més s'ha quedat sense dues peces bàsiques. El 31 de gener va acabar el termini per fitxar i el club tricolor no va poder tancar cap incorporació.

3) Ara Dela ha passat a tenir una plantilla de deu jugadors enlloc de 12. Una plantilla debilitada i que no permet dosificar.

4) Això ha obligat a tirar del juvenil després de desfer l'acord de col·laboració amb el Sant Julià i no ens enganyem: s'acaba de crear i no té jugadors preparats per jugar a la Divisió de Plata (molt menys encara per lluitar per l'ascens).

i 5) El novè lloc, el que ens deixa sense el play-off, ja està a només dos punts (malgrat que el BP té un partit menys i es podria ampliar a cinc).

Moralitat:

Em sembla a mi que comencem a pagar massa ben d'hora tot el que ha passat al gener. El club ha fet el que ha pogut per fitxar. Va rebuscar a tot arreu però no li van sortir les negociacions... ¿Per què? Perquè els clubs es tancaven en banda, no volien regalar res. I menys restar perquè els altres sumin, com hauria estat el cas del Ceutí si ens hagués deixat fitxar Serginho.

El BP, però, ha deixat escapar Marimón. Amb 32 anys era la oportunitat de la seva vida, però jo penso que per un jugador bàsic com era ell per al BP no s'han de donar tantes facilitats perquè marxi. Per molt ElPozo que sigui. I vist el secretisme del club tricolor sobre la situació (i que des de Múrcia han dit que va anar lliure, és a dir, gratis...) m'oloro que el negoci va ser tan rodó per a ElPozo com desastrós per al BP.

He d'aprendre d'això. Perquè precisament els clubs grans són amb els que realment es pot fer negoci i el cas de Marimón ha estat tot el contrari. Si haguéssin pagat per ell podriem haver fitxat algú i de garanties. I si no ara mateix tindríem a Marimón aquí i, com a mínim a mí, no em tindrien tan preocupat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.