L’Inter Club Escaldes va dir adeu ahir a la Champions League en perdre en la final de la fase preliminar de la competició davant el Víkingur islandès per 0-1.

El partit va començar amb intensitat, tal com es podia preveure a causa de la importància del mateix. Va ser, no obstant això, el Víkingur qui va dominar els primers compassos, fent gala d’una capacitat física, la qual ja eren coneixedors els escaldencs en la prèvia. Als tres minuts, Magnusson ja va provar sort des de fora de l’àrea amb un fort xut, mentre que els islandesos van decantar el joc cap a la banda esquerra, amb Andrason com a principal artífex de les ocasions de perill.

L’Inter va aconseguir defensar-se de manera sòlida, intentant contraatacar mitjançant Ahmed per banda dreta i proposant un estil de joc comminatiu en els tres quarts de camp. El hàndicap més gran per als andorrans en els primers minuts va ser la pressió elevada del Víkingur, establerta sobretot pel ritme competitiu d’aquests, que es troben en plena temporada a Islàndia.

Poc abans del minut 20, Hansen tornava a avisar amb una rematada de cap imponent, que Coca es va encarregar de rebutjar. El màxim golejador de la lliga islandesa va ser l’encarregat de fixar els centrals del Principat per maximitzar l’activitat per les bandes. Cabrera ho va intentar per a l’Inter, però l’absència de Soldevila, ahir suplent, va deixar la davantera molt aïllada.

L’estratègia de l’entrenador de l’Inter, Otger Canals, va ser clara. El tècnic esperava un partit físic, i amb vista a aquest context a la banqueta es van quedar homes com Soldevila, Casadesús, Betriu o De la Torre, per intentar atacar el duel amb els minuts avançats. Deixant de banda l’estratègia, Sascha Andreu va tenir la més clara per als escaldencs passada la mitja hora, amb un remat dins de l’àrea petita que va sortir fregant el pal, mentre que Ahmed, just després i completament sol, errava una rematada de cap que hauria pogut ser l’1-0.

Ja en la represa, el nivell futbolístic es va igualar fins a l’extrem. El Víkingur va intentar quedar-se amb la pilota, però van ser els andorrans els que van tenir les oportunitats més clares. No obstant això, en el minut 65, Hansen va tenir la més clara per als seus en recollir una gran centrada de Gunnarsson, però la pilota va sortir fregant el pal de la porteria defensada per Coca.

Malauradament, gairebé en la següent jugada, el mateix Gunnarsson va tornar a penjar una pilota que, en aquesta ocasió, Ingason no va desaprofitar. Amb una potent rematada de cap l’islandès va establir el 0-1 en el marcador. A partir d’aquest moment, el Víkingur es va alçar com a dominador complet del duel, i Hansen va tenir la seva tercera claríssima, amb una nova rematada des de l’àrea petita que va sortir fora per ben poc.

Canals va intentar capgirar la situació posant més pólvora a la davantera donant entrada a Betriu i De la Torre, però a falta de 15 minuts pel final l’Inter continuava rebutjant pilotes des de la defensa davant la insistència ofensiva dels seus rivals. Als tricolor els va faltar el mateix que en els primers compassos contra La Fiorita, una darrera passada que col·loqués el davanter en una bona posició de remat. Les combinacions lluny de l’àrea es van anar succeint, però sense crear sensació de perill.

Les pilotes aturades estaven sent una opció alternativa, però sense massa èxit a causa de la gran envergadura dels jugadors islandesos. Els quatre minuts d’afegit donaven esperança a la banqueta tricolor, però el marcador no es va tornar a moure. D’aquesta manera, l’Inter Club d’Escaldes abandona la Champions League per recalar en la segona ronda classificatòria de la Conference League, on els espera el Football Club Pyunik Ereván d’Armènia o el CFR Cluj de Romania.

Les claus

-Físic: El Víkingur es va mostrar més intens en molts moments del partit, fent gala d’un físic un punt per sobre del de l’Inter.

-Ocasions: L’Inter va tenir ocasions molt clares en la primera meitat, que haguessin posat els escaldencs en el camí del triomf.

-Ingason: El jove atacant islandès, internacional amb la seva selecció, va ser un autèntic malson per al conjunt andorrà.

-Atac: A l’Inter li va faltar ser més efectiu en atac, però sobretot tenir més presència ofensiva durant els 90 minuts de duel. 

El destacat

Iván De Nova

• Sòlid: El defensa va estar correcte en totes les jugades de perill que va proposar el Víkingur, formant parella amb Feher i cobrint-se les esquenes l’un amb l’altre, amb l’única errada del gol.

• Incís: De Nova no va tenir una nit fàcil, i és que li va tocar ballar en moltes ocasions amb Ingason. El jove islandès no es va aturar a l’hora d’encarar, però l’escaldenc va solucionar bé.

• Líder: Líder de la defensa. De Nova no solament va corregir dintre del camp la seva posició, sinó que també es va encarregar de dirigir la defensa al complet per evitar sorpreses.