Amadeu Rocamora és el president de Càritas Andorrana des de fa sis anys. Actualment, està acabant el seu segon i últim mandat. En aquest sentit, repassa la seva trajectòria a l’entitat i explica les principals activitats que aquesta desenvolupa al país.

–Quins han estat els principals reptes als quals ha fet front des de l’inici de la seva presidència?
–Hi ha hagut molts reptes. Primer va ser el de l’adaptació, perquè jo ja feia més de 20 anys que era voluntari a Càritas d’Escaldes-Engordany i realitzava la meva aportació. Tanmateix, de la tasca de voluntari a la de president hi ha un gran pas, perquè Càritas no deixa de ser una petita entitat, però té 10 treballadors a part de moltíssims voluntaris. Com a president, has de dur a terme moltes tasques. La principal és coordinar tota la feina i també decidir quines accions s’han d’emprendre per tal que la nostra finalitat d’ajudar a la gent necessitada es compleixi. És un repte molt gran, sobretot quan no ho has fet mai, però t’hi vas adaptant: vas veient les dificultats que hi ha i et fixes en com ho fan els altres. D’altra banda, també formem part de Càritas Europa i Càritas Internacional, i el treball del president també comprèn aquesta coordinació externa per observar què es desenvolupa a cada país i com hi podem col·laborar i oferir ajuda a qui convingui.

–Per què va decidir involucrar-se en aquesta causa?
–Normalment, molts dels voluntaris de Càritas som gent practicant i coneixem l’organisme per l’església. Però personalment, tenia aquest interès d’ajudar a les persones. Primer col·laborava amb petites contribucions econòmiques, i en un moment donat, altres membres de l’entitat em van proposar ajudar a la Càritas Parroquial d’Escaldes-Engordany, i ho vaig fer amb molt de gust. Així doncs, durant molts d’anys vaig estar a la junta ajudant amb el que convenia i sobretot amb l’estudi dels casos que se’ns presentaven.

–Pel que fa a la seva presidència, quines línies d’actuació ha volgut prioritzar?
–No hi ha hagut cap canvi radical respecte a les línies d’acció que hi havia abans. És a dir, considero que totes són importants, però en cada moment hi ha unes necessitats i es tracta de respondre-les. Una cosa que m’agradaria aclarir és que Càritas no és una entitat que ho pugui o ho hagi d’arreglar tot, ja que és subsidiària del que fan les administracions públiques. Ara bé, tots som conscients que aquesta no pot arribar a tot arreu, i és aquí on entren en joc les entitats per intentar pal·liar les necessitats d’un sector de la població, i en general, alguns aspectes que no es tractin, o bé, que a parer nostre no estan ben coberts. Hi ha un altre aspecte a tenir en compte, i és que les ONGs a vegades actuen amb les emergències, o sigui, quan es produeix un fet inesperat. A diferència de l’administració pública, que en ocasions no és tan àgil, podem activar immediatament els nostres serveis. Amb la pandèmia, per exemple, vam poder posar en marxa el banc d’aliments. A més, hi ha una coordinació molt gran amb els serveis socials dels comuns i els nostres, i quan a vegades algunes demandes no estan previstes o no hi ha pressupost, ens demanen si podem intervenir.
 
–Què han après de la pandèmia?
–A la vida sempre s’aprèn de tot el que hi ha, i el que hem après és que els humans som molt febles. Teníem una seguretat com si poguéssim fer-ho tot i menjar-nos-ho tot, i va desaparèixer amb una malaltia imprevista. El que ha passat és tan extraordinari que sembla que encara no en som conscients de l’impacte que ha tingut. Per ara, no sabem com acabarà, però sembla que serà un virus amb el qual haurem de conviure. 

–Quina de les activitats que ofereixen ha pres més força amb la covid-19?
–Hi ha hagut diferents fases, perquè en un primer moment, a l’inici del 2020, la principal activitat va ser l’atenció que es va donar als treballadors temporers que es van quedar tancats aquí a Andorra. Hi havia moltíssima gent, aproximadament  500 treballadors i, per tant, nosaltres vam donar més de 500 lots de menjar per 15 dies, cosa que és una barbaritat. Per sort, la situació es va anar resolent, però no havíem tingut mai una demanda com aquesta. 

Tanmateix, va haver-hi altres fets extraordinaris. Per exemple, a demanda del Govern, vam realitzar l’equipament dels sanitaris cubans que van venir a Andorra. Van venir vestits d’estiu, però feia bastant fred, així que els vam proporcionar anoracs, diferents mudes, sabates... va ser una acció important. Cal destacar que vam utilitzar el nostre Rober, però vam haver de recórrer a algunes empreses, les quals ens van proporcionar moltes mudes. 

D’altra banda, el sistema d’atenció dels usuaris habituals de Càritas va canviar totalment amb la covid, perquè no es podien servir personalment, i això va agilitzar els sistemes telefònics o telemàtics d’atenció als usuaris. Aquest fet potser va ocasionar que a alguns no els vam atendre com hagués calgut, però vam intentar posar els mitjans perquè ningú quedés desatès. L’any 2021 ja es va normalitzar tot més, i a partir del moment en què va haver-hi vacunes ens vam anar adaptant i l’atenció es va normalitzar progressivament. 

–Podria valorar com està anant aquest any?
–Ho hem analitzat bastant i el que diem és que més o menys, la situació és la mateixa que teníem a la prepandèmia, amb uns petits canvis, però significatius. Per exemple, ara s’ha incrementat bastant l’atenció a persones que viuen soles i als quals ha afectat la pandèmia perquè no tenen una xarxa social al país i venen només a treballar. Llavors, si els falla la feina, el tema de l’habitatge o qualsevol altra branca, no tenen a qui demanar suport. La franja d’edat és d’entre 25 i 60 anys, però normalment és gent treballadora.

–Han observat que hi hagi algun altre col·lectiu vulnerable?
–De col·lectius vulnerables sempre n’hi ha, com les famílies monoparentals, la gent gran, els nens de famílies desestructurades o amb manca de recursos... Però clar, la incidència sobre aquests col·lectius és molt diferent, a causa de les ajudes que hi ha per part de l’administració pública. A vegades, el que ens trobem és que també tenim persones que van expressant les seves necessitats i els acompanyem, perquè sovint ens demanen coses que l’administració ja té previstes cobrir, i els ajudem a poder accedir a aquests beneficis amb l’ajut d’un treballador social. Molts cops es tracta del desconeixement que hi ha respecte dels  programes previstos. 

–Recentment, han presentat un nou servei d’atenció psicològica telefònica. En què consisteix?
–És un complement, perquè precisament consisteix a poder ajudar a aquests usuaris que no tenen xarxes socials i que hem detectat que tenen necessitat de parlar amb algú i explicar què els està passant. Llavors, hem vist que l’ajuda que oferim al Programa suport, el qual l’any passat va atendre una trentena de persones mitjançant ajuda psicològica o assessorament jurídic, no funciona per aquells que no s’atreveixen a venir per demanar aquesta ajuda. Així doncs, els treballadors socials van proposar obrir una línia telefònica per fer una primera atenció i després derivar-los a un psicòleg o al que sigui necessari. Aquest telèfon vol facilitar un primer contacte, però no preveiem que tingui moltes trucades. En aquesta línia, el dimecres passat vaig preguntar si ja s’havien rebut trucades i resulta que ja ha començat a trucar algú. 

–Tenen problemes amb les donacions?
–A veure, problemes no, però són les que són. Nosaltres, sortosament sempre n’hem rebut; el que és cert és que hi ha èpoques més difícils. No solem fer campanyes per rebre donacions, però tenim persones fixes, aportacions extraordinàries i, evidentment, totes són ben rebudes. Està clar que com més en rebem, més possibilitat tenim de poder actuar i fer nous projectes. Hi ha programes que no podem dur a terme per manca de diners, però quan creiem que és absolutament necessari ens bolquem a fer-lo i aconseguim recollir el que faci falta, perquè si la gent entén el programa i per què els estàs demanant els diners, és solidària i els donaran.

–Hi ha joves voluntaris?
–Dins de Càritas, amb les tasques que fem, la major part del nostre voluntariat són persones relativament grans, sobretot jubilats, però també n’hi ha que estan treballant i que ronden els 40 anys. Pel tipus d’actuació que estem fent aquí a Andorra, la nostra acció necessita més de l’ajuda de persones de certa edat, pel que fa a les juntes o temes d’acompanyament. Potser nosaltres no hem sabut fer millor o no hem buscat programes que necessitin voluntaris joves, perquè sí que és cert que de tant en tant es presenta gent jove disposada a fer de voluntària, i els agrada. Però no sabem trobar quina mena de voluntariat els hi podem oferir que els entusiasmi. 

AINA per exemple, també és una opció de l’església i involucra als joves. És cert que el jovent n’està una mica allunyat actualment, però la societat ha canviat una mica i l’església també haurà de canviar d’una forma o una altra. És a dir, els creients ja ens adonem que hi ha menys gent jove, però també n’hi ha i de molt entusiasta. De fet, la majoria de les aportacions del Banc d’aliments ens vénen de les donacions que ens fan els nens de les escoles, sobretot en la campanya de Nadal, on demanem una contribució d’aliments concrets per donar-los a altres nens com ells que ho necessiten. Solem sol·licitar oli, arròs i conserves, entre altres, llevat de l’aliment fresc. I amb l’aportació a les escoles no tenim necessitat de demanar més menjar; és una de les activitats més exitoses.

–Quina és l’activitat que millor funciona?
–Totes tenen el seu èxit i el seu fracàs. A vegades, l’acció més petita, com acompanyar una persona o donar-li un consell, és la que ajuda. No tot es tracta de diners. 

–Quina ha estat la col·laboració de Càritas Andorrana amb les persones refugiades d’Ucraïna?
–Sortosament, no són gent que hagin fugit per la pobresa, sinó per la guerra, que ja és prou dur. Però la majoria d’ells sabien on anaven, alguns tenien un suport al país, i l’església d’Andorra els hi ha cedit un local per atendre’ls. Des de Càritas els hem ajudat amb roba, alimentació i amb el que ens han demanat. D’altra banda, hem enviat donacions a les Càritas d’Ucraïna i dels països veïns, i ho continuarem fent.

–Tenen algunes futures línies d’acció?
–En concret no, però continuarem treballant per tirar endavant programes per ajudar a tota mena de persones, siguin infants o siguin persones adultes.