El cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, van participar ahir a la nova reunió ordinària del Patronat de la Fundació Ramon Llull. Durant la trobada es va aprovar el projecte de pressupost per a l’any 2022, els nous càrrecs del patronat i direcció, també es va donar llum verda a la creació del comitè executiu, així com s’ha impulsat la creació d’un nou premi per distingir la trajectòria d’un traductor de literatura catalana. 

En relació amb l’aprovació de nous càrrecs, i després d’un període de reflexió, ahir es va aprovar el nomenament de Teresa Colom com a directora de la Fundació, en substitució de Vicenç Villatoro. Colom és andorrana, llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i fa anys va decidir dedicar-se a l’activitat literària a temps complet. És escriptora de poesia sobretot però també de prosa: el 2016 va guanyar el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, per La senyoreta Keaton i altres bèsties. «És una persona que coneix l’activitat de la Fundació i que pot aportar una visió nova per fer-la créixer i donar-li visibilitat a tots els territoris», va assegurar Riva.

En aquesta idea de dinamitzar l’activitat de la fundació, idea compartida per tots els governs del domini lingüístic i refermada pels seus màxims mandataris, ahir també es va aprovar la creació d’un comitè executiu. L’objectiu és definir les línies d’actuació de la Fundació i garantir-ne el funcionament adequat, un instrument que permeti prendre àgilment les decisions oportunes en cada moment i fer un seguiment del treball i les activitats de la Fundació.

A la reunió del Patronat també es va aprovar ampliar el reconeixement a la tasca dels traductors creant un nou premi. D’aquesta manera, hi haurà dues categories: el Premi a la millor traducció de literatura catalana de l’any, adreçat a traductors que en el moment de la publicació de la convocatòria no hagin publicat més de cinc traduccions de literatura catalana, i el Premi a la trajectòria d’un traductor o una traductora de literatura catalana. En el primer cas, l’objectiu és estimular la tasca dels traductors novells i en el segon, posar en relleu la tasca duta a terme pels professionals més consolidats.

Podran optar al premi els traductors que, en el moment de la publicació de la convocatòria, hagin publicat més de cinc obres de literatura catalana. Aquest premi té com a objecte reconèixer la trajectòria dels traductors de literatura catalana i la tasca duta a terme pels professionals més consolidats. El premi a la millor traducció tindrà una dotació de 4.000 euros i el que reconeix la trajectòria rebrà 6.000 euros. 

A més, i a proposta de la nova directora, ahir també es va donar llum verda a una nova activitat de la fundació que té per objectiu recollir el testimoni de dones que han dedicat part de les seves vides al camp de les labors (enteses com el treball de cosir, brodar o teixir), feina en la qual tradicionalment han coincidit en tots els territoris.

A la reunió del Patronat també hi van prendre part el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; Catalina Solivellas, directora general de Cultura (en representació de Francina Armengol, presidenta del govern balear); Pere Almeda, director de l’Institut Ramon Llull; Diego Gómez, president de la Xarxa de Ciutats Valencianes i alcalde d’Alzira, i Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural del ministeri de Cultura d’Andorra, que hi van participar de forma telemàtica.

La Fundació Ramon Llull es va constituir entre el Govern d’Andorra i el Consorci de l’Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008. El 15 de gener de 2009 s’hi van incorporar el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Alguer i l’Associació Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull. Al juny del 2013 s’hi va incorporar la Xarxa de Municipis i Entitats de les Illes Balears i al 2015 l’Ajuntament de Barcelona. El 2017, s’hi va reincorporar el govern balear pel seu vincle amb el Consorci de l’Institut Ramon Llull.