El Col·legi Oficial de Metges d’Andorra (COMA) assegura que no han existit males praxis per part dels facultatius en les visites no presencials durant la pandèmia, tal com va assegurar la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en la presentació del pla estratègic 2022-2025 el 9 de juny passat. Admet que es poden haver generat sobrecostos –la CASS els va xifrar en 200.000 euros en el darrer any i mig–, però en cap cas vinculats als professionals sanitaris, sinó a les disfuncions del sistema que s’han d’optimitzar, sorgides en part en el circuit assistencial implementat per al metge referent. «Em costa de creure que s’hagi fet servir la paraula mala praxi, perquè em sembla exageradíssima, ja que voldria dir que el metge ho ha fet malament», va lamentar el vocal del COMA, Albert Dorca.

El Col·legi de Metges destaca que la CASS va convocar una vintena de professionals per valorar una desviació estadística en el percentatge de visites no presencials que feien i que posteriorment no es va aplicar cap sanció, tal com també va explicar la CASS. «Les citacions han servit perquè la parapública detectés les disfuncions del circuit assistencial que acaben generant sobrecostos, malgrat que des de la posició del facultatiu estan justificades, de manera que crec que n’han après més ells que no pas nosaltres», va assegurar. A partir d’aquí, «han trobat maneres de solucionar allò que genera una despesa afegida, i així els hi hem dit, però no tenim una altra manera de fer-ho». 

Així doncs, «això no vol dir que els metges ho hagin fet malament», sinó que el sistema «s’ha d’optimitzar per evitar costos innecessaris que sobrecarreguen tant al metge com al pacient». Amb aquesta situació, Dorca assegura que la majoria de disfuncions tenen relació amb algun circuit de la via preferent. «I com que, com ens han dit, hi ha un camí traçat que genera sobrecostos el problema no és nostre, sinó de qui ha dissenyat el sistema», va afirmar.

El COMA apunta al circuit assitencial establert per al metge referent com una de les causes

Però exactament, quines pràctiques generen sobrecostos? Per exemple, una de les característiques de la via preferent va ser eliminar la possibilitat d’assistir directament a l’especialista, excepte en casos molt concrets, i haver de passar primer pel metge referent. «Conceptualment, no és una mala idea, però els marges temporals que s’han donat per la derivació al cirurgià vascular, per exemple, perquè la derivació sigui vàlida, en alguns casos no obeeixen a les necessitats del pacient i de seguiment del dia a dia». D’aquesta manera, «si el cirurgià vascular convoca el pacient al cap de tres anys, la derivació inicial del metge referent dura 18 mesos i llavors caduca, de manera que al cap de tres anys el pacient haurà de tornar al metge referent perquè li torni a fer una derivació i l’especialista li pugui fer el seguiment previst fa tres anys. Aquest tipus de visites, si les multipliques per 70.000 persones i vas sumant petites deficiències, ens podrien donar aquests 200.000 euros, de manera que no acceptem que aquesta quantitat correspongui a cap mala praxi demostrada o a cap visita irregular, sinó en deficiències del sistema sanitari que s’han d’acabar d’optimitzar», va emfatitzar.

Les visites no facturables, a domicili o administratives s’haurien codificat com a no presencials

Altres disfuncions serien que les visites no facturables s’han hagut de posar en la categoria de visita no presencial. En visites no presencials, algunes esdevenien no facturables, però la CASS les abonava igualment als metges. Al mateix temps, hi ha les visites administratives o burocràtiques, i durant uns mesos la CASS les abonava com a visita no presencial. A més, les visites a domicili sortien fora de la via preferent i s’havien de codificar com a no presencials. Segons Dorca, «estem parlant d’errors de disseny de la part no presencial de la via preferent que es va fer de pressa i corrents, i que no constitueixen un error per part dels metges, sinó que no hi havia una altra manera d’arreglar-ho, perquè vam avisar molts cops d’aquestes incidències, i van trigar a canviar-ho».