• L'Andorra recupera el lideratge en un duel seriós i sense ensurts contra l'Artesa de Segre

Cristian marca el primer dels seus dos gols d'ahir, després que la defensa de l'Artesa refusés fins a tres vegades els intents de l'equip andorrà. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Ni Marc Pujol ni Toscano ni Ayala eren ahir a la gespa d'Aixovall -lesions i sancions- i tots tres són titulars per a Richard Imbernón. Però cap problema. Ahir el FC Andorra va sortir amb un altre onze perquè té jugadors per cobrir totes les baixes possibles, amb Cristian novament de comodí funcionant al cent per cent allà on el posi el tècnic, amb Andorrà mostrant una millor cara en el seu lloc i amb un Joël jugant cada vegada més agressiu i amb més resolució. Tot, barrejat amb el clàssic Mejías al centre i Riera al davant, dóna un menú ideal per degustar amb golejada inclosa. 4-1 a l'Artesa de Segre en un matx on Imbernón no va veure cap baixada del nivell per qüestió mental -aquest és el mal endèmic tricolor aquesta temporada-, excepte el primer quart d'hora de la segona part, que li va costar a l'Andorra rebre un gol -i un avís-, per acabar amb una còmoda victòria i amb el lideratge a la butxaca, tot esperant el partit de l'Almacelles, que juga aquesta tarda a Tremp.

Quan una primera part acaba 3-0 -gol d'insistència d'spiderman Cristian als 9 minuts, de l'oportunista Maneiro en el 40 i del malabarista Riera en el 42 després d'una jugada de paciència per evitar el fora de joc dels seus companys-, passen coses com que la confiança del guanyador sigui el problema. «D'això», va dir Imbernón en acabar el matx, «hem fet les indicacions en el descans», però l'Artesa, que tot i demostrar ser inferior als tricolors, no es va donar per vençut en cap moment, va aprofitar que la defensa de l'Andorra els deixava passejar-se per l'àrea amb la pilota tranquil·lament, per marcar el 3-1 en el minut 62. Nacho, el jugador amb més perill de l'Artesa, va tornar a posar en tensió als tricolors, i així la reacció va ser d'agrair, perquè semblava que tot es podria complicar.

Ho pensava fins i tot Pujol, que a la boca de vestidors, vestit de civil, donava més ordres que el mateix entrenador i era el reflexe del que podia passar. Però l'Andorra, recuperat per a la causa després del gol de Nacho, va recuperar el sentir de la seva existència en la categoria: joc ràpid, triangulacions, bandes, qualitat individual... i el 4-1 estava al caure. Així, en el minut 88, la diana de Cristian -la segona de la tarda per al comodí d'Imbernón- era l'exemple del joc local: Mejías va agafar una pilota en treball defensiu, va veure Cristian i li va fer una passada en recte, perquè spiderman passés amb l'exterior i al primer toc a Àlex Rodríguez, fent llarg el camp i obligant a la cavalcada. Rodríguez, que havia sortit al camp feia 8 minuts, va encarar el pic esquerre de l'àrea, va centrar de primeres i Cristian, previ control, va batre el porter Roger. Jugada perfecta.

El matx acabava amb calma, només amb un targeter àrbitre que es va complicar la vida, i amb un Buxó expulsat que, això sí, va oferir uns 27 minuts al camp de gran nivell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.