El Govern reservarà un total de 19 milions d’euros per destinar-los a la creació d’habitatge social de preu assequible arreu del Principat amb l’objectiu final d’augmentar l’oferta actual d’immobles amb unes tarifes de lloguer que se situïn per sota del mercat. En aquest sentit, l’Executiu contempla la inclusió d’aquestes despeses no indicades en el pressupost inicial en l’exercici de l’any en curs i de cara als següents a través de plurianuals mitjançant el tràmit d’urgència que, alhora, permeti el procés de debat parlamentari amb els diferents grups polítics.

Seguint la matèria d’habitatge, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, va anunciar ahir que la nova línia d’actuació del Govern desglossarà la inversió en un total d’11 milions per a la compra potencial d’habitatges buits amb la finalitat de destinar-los al mercat de lloguer i vuit milions per al lloguer potencial d’immobles amb la mateixa finalitat. Paral·lelament, Jover va manifestar que també es reservaran 1,05 milions per a la reforma de dues plantes del nou Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) per tal de convertir-los en (12) habitatges tutelats. D’aquesta manera, «es durà a terme un procés de repatriació dels usuaris per tal que estiguin més a prop de les seves famílies que s’inclou dins del marc del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (Pisma)».

Així ho va indicar el ministre Portaveu durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, afegint que es tracta d’una de les partides del Projecte de llei d’actuacions urgents en matèria d’habitatge, i, asseverant que, en total, el Govern suma més de 35 milions d’euros destinats a la recerca i la creació de pisos de preu assequible «per combatre la tensió del mercat i una de les preocupacions principals dels habitants». Tot i això, el text que va presentar l’Executiu també contempla actuacions en els àmbits de les finances, l’educació i els sistemes de la informació i la digitalització de les administracions públiques i les empreses privades.

Ampliació de la Universitat d’Andorra

A causa de l’increment de la demanda dels estudiants i els professionals docents i administratius que «s’ha detectat arran de la pandèmia», el Govern considera que l’espai de la universitat pública «no té unes condicions òptimes d’espai» per acollir la quantitat de persones que interactuen en el centre. Segons va indicar Jover, es vol dur a terme una ampliació dels edificis per un valor de sis milions d’euros en una nova superfície «ja identificada» de 3.000 metres quadrats que «s’adapti a les necessitats dels estudiants a mitjà i llarg termini».

Desenvolupament dels sistemes informàtics

En matèria de progressió econòmica i digitalització, l’Executiu va recalcar la implementació del mòdul economicofinancer per un valor de 2,19 milions d’euros i una ampliació de la plataforma de contractació pública de 450.000 euros pel que fa a l’àmbit de l’administració pública. En aquest punt, el ministre Portaveu va assenyalar que «es tracta d’un dels passos per a facilitar l’accessibilitat dels ciutadans als serveis i promoure hàbits favorables al Medi Ambient evitant processos i desplaçaments». Fent referència al sector privat, Jover va anunciar una partida de 371.534 euros íntegra per a l’adjudicació de subvencions i crèdits tous en el marc de la primera fase del programa de digitalització de les companyies del país. L’objectiu d’aquesta acció consisteix en la modernització dels processos empresarials per afavorir la competitivitat i la resiliència de l’activitat econòmica.

Adjudicació de la capacitat d’endeutament de FEDA

Amb relació al sector energètic, el ministre de Finances va assenyalar que es dota de la capacitat d’endeutament a FEDA amb la finalitat d’aconseguir els objectius que es va fixar la companyia al principi de l’exercici. Seguint aquesta línia, Jover va explicar que aquesta mesura es durà a terme per «evitar un gran endarreriment de FEDA en diversos àmbits com el de la innovació, el desenvolupament i la progressió tecnològica dels nous sistemes per continuar avançant en la direcció de la sobirania energètica i la promoció de les renovables». També va indicar que, a causa dels resultats negatius de l’elèctrica, «aquesta acció servirà per completar la compra d’electricitat als països veïns i assolir les inversions, però en cap cas es podrà augmentar més projectes dels previstos».


Reducció del dèficit pressupostari i previsions

Pel que fa a la regulació del Pla d’equilibri financer 2020-2025, el Govern va anunciar que la previsió d’ingressos al començament de l’exercici és menor als registres actuals, passant dels 465 milions d’euros en el pressupost aprovat pel 2022 a uns 483 milions en el pressupost extraordinari d’aquest any. Així, les entrades a causa de les recaptacions de la duana i l’Impost General Indirecte (IGI) han propiciat aquest augment que no entrava dins les expectatives de l’Executiu. De la mateixa manera, Jover va manifestar la «voluntat política d’augmentar les inversions i continuar en la direcció d’abans de la pandèmia procurant un sanejament dels comptes i del dèficit per sota del 40% del PIB de cara el 2024».

Increment de l’import de les transferències a les corporacions

Fent referència a les transferències de l’administració general als comuns, el ministre Portaveu va manifestar que aquestes augmentarien perquè «la injecció de diners a les corporacions es regula en funció de les pujades i baixades del PIB i, en aquest cas, es tracta d’un cas positiu». Principalment, l’augment de les transferències s’hauria d’haver regularitzat durant el pròxim exercici, «però hem decidit accelerar el procés per a aquest 2022».

D’altra banda, l’Executiu va destacar un creixement econòmic que «es troba per sobre de les nostres expectatives i de les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI)». En aquest sentit, el Govern va indicar que el PIB ha crescut un 17,3% durant el primer trimestre de l’any en curs. Així doncs, es tracta d’una dada significativa si es compara a les economies dels països veïns, com per exemple Espanya, que ha incrementat un 6% o bé França amb un estancament del 0%.

Finalment, Jover va indicar la voluntat d’una ampliació de capital del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa amb motiu de la invasió d’Ucraïna. D’aquesta manera, s’afegiran 1,35 milions d’euros als 2,8 preexistents i les quantitats de capital es podran regular segons la situació geopolítica de manera actualitzada. A més, amb el text es vol consolidar la creació del Tribunal d’Arbitratge amb una aportació de 450.000 euros, 150.000 dels quals són pel 2022 i la resta atorgats en plurianuals fins al 2024.