El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a l’alça la previsió de creixement del 4,5% del Producte Interior Brut (PIB) d’Andorra per a aquest any 2022, un increment que podria ser de «dos dígits» gràcies a les dades positives d’aquest primer trimestre, tot i que la xifra està pendent de precisar i se sabrà aviat, segons va revelar ahir el ministre de Finances, Eric Jover, i el cap de missió per Andorra de l’FMI, Rodolphe Blavy, durant la roda de premsa de presentació de l’informe anual sobre el Principat d’aquest organisme. De tota manera, «és un mal moment per fer prediccions, ja que estem en un context volàtil i per això estem subjectes a canvis», va afirmar Jover.

Segons el treball, la previsió és que l’activitat torni als nivells precrisi en la segona meitat del 2022, tot i que els riscos són significatius, relacionats amb l’impacte econòmic a Europa de la guerra a Ucraïna: l’augment del preu dels productes bàsics, l’evolució desfavorable de la pandèmia, recuperacions més febles als països veïns i unes condicions financeres més estrictes.  

Pel que fa a la inflació, l’organisme internacional preveu que, igual que als països veïns, els costos elevats persistiran durant aquest 2022 i principis del 2023, a causa dels preus de l’energia encara elevats, però hauria de baixar a partir del principi de l’any vinent. «Estem preocupats, però amb tota la prudència i la incertesa creiem que se suavitzarà a partir del 2023, tot i que haurem de mirar com evoluciona la guerra a Ucraïna; mentrestant, farem el que podrem per ajudar els ciutadans si la situació empitjora», va assegurar el ministre de Finances.

La reforma de les pensions haurien d’incloure l’augment de cotitzacions i l’edat de jubilació

Tornant al creixement, l’FMI considera que perquè es produeixi cal diversificar l’economia, impulsar la inversió i apostar pel capital humà. Així doncs, s’ha de reduir la burocràcia i les rigideses administratives, l’accés a l’habitatge assequible i la relaxació dels requisits d’immigració, amb l’objectiu d’atreure els treballadors necessaris d’alta qualificació. Com que a parer del Govern i de l’FMI, el dèficit de l’Estat és sostenible, tot i que ha augmentat a conseqüència de la pandèmia, cal apostar per la inversió pública i privada, ja que hi ha marge per incrementar l’endeutament, amb l’objectiu d’apostar pel creixement a mitjà termini. Segons Jover, en definitiva, «necessitem la diversificació i hem d’ampliar horitzons per reduir la dependència amb els països veïns».

L’informe anual del Fons Monetari Internacional sobre Andorra inclou també l’anàlisi de les pensions. L’ens creu imprescindible una reforma per restaurar la sostenibilitat del sistema, ja que acumularà un augment dels dèficits del 9% del PIB el 2040. En aquest sentit, l’organisme apunta un conjunt de mesures que incloguin l’augment de les cotitzacions, el factor de conversió i l’edat de jubilació. «Les conclusions ens reafirmen que el sistema no és sostenible i que calen reformes, com les que proposa l’organisme», va declarar Jover.

El treball aborda el sistema bancari del Principat. En aquest sentit, considera que necessita un seguiment estret i una major supervisió, tot i que els bancs andorrans estan ben capitalitzats i són altament líquids. No obstant això, les vulnerabilitats associades al model de banca privada i l’estratègia d’internacionalització, inclosa l’excessiva dependència del finançament estranger i els grans actius fora de balanç de gestió, requereixen una supervisió estreta. Per això, cal l’enfortiment de la supervisió de la liquiditat i l’augment de dotació de personal a l’AFA (Autoritat Financera Andorrana). Segons Jover, «hem de ser més curosos amb els dipòsits forans i hem de continuar treballant en la supervisió, ja que ens falta el prestador d’última instància».

Per últim, l’FMI alerta que calen més esforços en la millora de les dades estadístiques i en el desenvolupament d’una estratègia contra la corrupció, que inclogui la reforma del marc de contractació pública i la publicació d’informació beneficiosa sobre la propietat.