PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Macron guanyaria les legislatives, però es queda sense la majoria absoluta

El percentatge d’abstencions d’aquesta segona volta és del 54%

Per El Periòdic

Una imatge d’Emmanuel Macron.
Una imatge d’Emmanuel Macron. | Reuters/Pascal Rossignol

El president francès, Emmanuel Macron ha patit un imprevist aquest diumenge en la segona volta de les eleccions legislatives de França, segons les primeres projeccions al tancament dels col·legis electorals. La coalició Ensemble!, que agrupa les formacions en favor del president, encara que tindrà més diputats que la resta de partits queda lluny de la majoria absoluta i perd 100 o més escons per quedar-se en un resultat d’entre 210 i 250. La Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes) es converteix en la principal força d’oposició, segons els resultats provisionals. Aquesta aliança, formada per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes aconseguiria una forquilla entre 170 i 190 diputats. És a dir, multiplicaria per tres o per quatre la presència de diputats d’esquerres al Parlament. A més, segons les estimacions, el partit de Marine Le Pen obtindria un grup important a l’Assemblea Nacional i es convertiria en la tercera força, amb aproximadament 75 i 95 diputats. La quarta força parlamentària seria Els Republicans (LR, afins al PP de França), ja que després d’haver obtingut menys del 5% dels vots a les presidencials d’abril disposaria entre 60 i 75 escons. Tanmateix, la seva participació podria arribar a ser rellevant a la pròxima Assemblea Nacional, davant d’un hipotètic pacte amb la coalició de Macron.

Com ja va succeir a la primera volta, aquestes eleccions han estat marcades per uns nivells molt elevats d’abstenció. Només un 46% de l’electorat francès va acudir a les urnes en aquesta segona volta, fet que confirma la tendència de desmobilització electoral de la societat francesa. Aquest percentatge del 54% d’abstencionistes resulta superior al 52% de la primera volta, però 3,4 punts menys que a la segona volta de l’any 2017.

Per acabar, a França s’inaugurarà en els pròxims mesos un període sense eleccions, fins a les Europees de 2024, i es tanca un cicle electoral que es va començar el 2019. Han estat unes jornades marcades per les armilles grogues, la pandèmia i la guerra a Ucraïna. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT