Les obres de l’artista madrileny Javier Medina ens acosten al matemàtic, a una metaexpressió de cossos i fons desconeguts. La seva proposta pictòrica està considerada com una de les més avantguardistes de l’actualitat. Ens les seves exposicions, dins i fora d’Espanya, experts en metafísica han lloat la seva sensibilitat davant els secrets de l’univers; de fet, Les forces formatives de l’univers a través de l’art és el títol de la conferència amb la qual l’artista ha presentat la seva obra al país.

–Què és el metarealisme?
–És un concepte que fins avui no existia en el món artístic. Sí que s’ha parlat en temps passats d’aquest terme en altres disciplines com la poesia, però en les arts plàstiques és absolutament nou. Els meus plantejaments i la meva pintura és conceptualment molt diferent del que es fa arreu, de manera que els marxants i crítics en exposicions que he fet anteriorment no sabien en quin moviment encaixar-ho, ja que no és abstracte, ni figuratiu, ni impressionista, ni expressionista. Per tant, no sabien com etiquetar-ho, perquè no es disposa de cap referència anterior, i em van aconsellar que busqués un terme per definir d’una manera més concreta i clara el meu estil, així que vaig batejar-lo com a metarealisme. El que pinto són realitats més enllà d’aquesta realitat. Soc l’únic pintor en el planeta que utilitza aquest mètode, tot i que comença a haver-hi més professionals que estan seguint el meu corrent.

–Què provoca la seva obra?
–És una obra que moltes persones que han tingut l’ocasió de veure-la en exposicions o a l’estudi els succeeix quelcom en el moment d’observar-la, experimenten un canvi de consciència, de manera que potser es tracta de gent que mai els ha interessat l’art i a partir d’aquest primer contacte amb els meus quadres alguna cosa es mou dins seu. Personalment definiria la meva pintura com a intuïtiva i a la vegada raonada des d’un punt de vista formatiu, matemàtic, geomètric i coherent. Té una càrrega intuïtiva molt important, que considero la nostra intel·ligència més profunda, i per tant l’utilitzo tot el que puc.

–Coneixia Andorra?
–És la tercera vegada que visito el país de la mà del meu mànager i amic Carlos Rocha, ell hi resideix i és qui m’ha animat a conèixer aquest microestat una mica millor; trobo que és un indret molt interessant, em falta la platja perquè soc un fanàtic del mar, però al marge d’això em sembla que és un lloc fantàstic, molt bonic, i m’ha sorprès gratament, té diverses valls, és un entorn natural tranquil, així com saludable, i crec que és una societat molt ben organitzada i estructurada.

–Divendres passat va exposar per primera vegada a l’auditori de MoraBanc. Com ha estat l’acollida?
–A partir de les persones que he conegut a través del meu representant, puc afirmar que és gent amb la ment oberta i amb un esperit indagador a la vegada que curiós, i això m’encanta, ja que tractar amb individus que utilitzen la intel·ligència per anar més enllà, tot i que no sàpiguen el que es trobaran, però que estan en aquest recorregut de voler saber més, és quelcom que m’estimula bastant. He percebut una mentalitat oberta i molt bon rotllo. El format per presentar la meva feina artística ha estat una conferència-exposició, i s’han pogut veure quatre peces de grans dimensions.

–Per què ha decidit portar al seu art a aquest mercat?
–La motivació, com ja he comentat, ha estat del meu marxant, que sempre m’ha explicat que Andorra és un territori molt especial i diferent, on existeix un públic receptiu i interessat pel tipus de treball que jo realitzo, a més de tenir un nivell cultural i de consciència que resulta propici, així com idoni perquè es pugui entendre millor la meva proposta artística.

–Quin és el seu quadre preferit i per què?
–No tinc cap preferència específica, però si haig de triar-ne un, em quedaria amb el titulat Seqüència trinitària. Actualment ja no el tinc, es va vendre fa uns anys en una exposició a París, però va marcar un abans i un després, perquè en ell vaig descobrir una sèrie matemàtica amb un punt i unes línies i vaig observar que hi ha un patró matemàtic coherent que es repeteix fins a l’infinit. Després, amb el temps he anat desenvolupant aquest patró posant-lo en geometria, fent connexions amb altres realitats com la cadena de l’ADN, rotacions de planetes i altres; per tant, aquest llenç em va donar molta informació, va ser com la clau que va obrir la porta a una altra dimensió, i a partir d’aquí van anar sorgint la resta de les obres, les quals estan totes connectades a aquest patró, que és molt impactant, ja que està basat en la coneguda sèrie de Fibonacci, una seqüència de números naturals a partir del 0 al 1 que es va sumant a parells de forma que cada número és igual a la suma dels dos anteriors.

–Com va sorgir la necessitat de recrear el que veia?
–Els meus inicis van ser com a pintor figuratiu, però en un viatge a Veneçuela, vaig viure durant sis mesos en una cabanya de fusta que em va deixar una doctora, tot molt senzill, així com rústic. L’estància em va permetre tenir contacte amb la cultura indígena, que em va ensenyar a ser autònom quant a la supervivència, i de sobte una nit em va succeir quelcom que no m’esperava ni estava buscant. Es tracta d’un fenomen que ara la ciència està començant a reconèixer, que és com una experiència extracorporal o popularment anomenada viatge astral, i allà vaig veure coses que van suposar un punt d´inflexió en la meva professió. El meu cos va deixar d’estar sotmès a les lleis de la física tradicional, el que em va permetre moure’m en l’espai/temps. Aquest esdeveniment ha estat el que ha marcat tota la meva obra posterior fins avui. 

–La seva pintura es veu influïda per dues de les grans passions que té, la fotografia i el busseig, què aporten aquestes disciplines al seu art?
–El submarinisme va influir molt en la meva primera etapa figurativa, però sobretot pel que m’han servit és a nivell tècnic; m’han ajudat ha adquirir molta destresa i habilitat pictòrica, de manera que ara que em dedico a fer una pintura més complexa ho puc fer amb molta més facilitat, i gaudint del procés creatiu.

–El seu estil és per a tots els públics?
No, perquè tot i que la meva pintura està basada en la realitat i en el que existeix, requereix un grau de consciència una mica per sobre de la mitjana, i per tant només aquest tipus de públic és el que realment gaudeix i entén el meu art.

–Hi ha molta energia en els seus quadres. Com es relacionen els colors i les formes?
–Jo treballo amb la llum i aquesta es composa de tres colors primaris, el blau magnètic neutre, el groc lumínic positiu i el vermell tèrmic negatiu. Tots tres formen el foto de la llum i quan s’ajunten sorgeix el moviment que és llum blanca, però de manera implícita hi ha aquestes tres tonalitats, quant a la forma, la geometria... Si pinto un poliedre, unes línies o qualsevol altra figura, cadascun d’aquests elements té una freqüència, una càrrega energètica que ha d’estar en consonància amb el color, és a dir, hi ha d’haver una coherència. Explicar això tècnicament és complicat, és millor valorar-ho sobre la obra perquè es comprengui millor. La forma, el color i l’espai han d’estar en harmonia.

–A què es refereix amb la por zero?
–Es tracta de no tenir por a res a la vida, d’entregar-se a l’experiència perquè se t’obri un camp de possibilitats i de coneixement enorme; no tenir por a la mort, al futur, a perdre la feina, no preocupar-te per aquestes coses; de fet, quan em poso davant d’un llenç en blanc recreo aquesta sensació d’absència de por, sense qüestionaments, sense pensar en el que dirà la crítica, ni si agradarà o no agradarà. Tots aquests rotllos mentals els deixo fora i entro en l’acte productiu i creatiu de l’obra amb la màxima puresa que puc. Quan t’entregues, et deixes portar i ets capaç d’acceptar que passi el que hagi de passar, és quan comences a gaudir del que fas.

–Què significa per a vostè l’art?
–Per mi art és allò que fa que quan l’observador està davant d’una manifestació artística el seu esperit, la seva anima s’eleva i a partir d’aquí veu el món amb optimisme i amb millors ulls. Tot el que no aconsegueixi això pot ser una forma d’expressió més o menys bona, però no art en majúscules. Aquest és el que arriba a elevar la consciència i l’esperit de l’observador.

–On busca o troba la inspiració?
–Pinto de peu en formats grans i estic amb el cos i les cames flexionades de manera que va sorgint com una espècie de ritual de dansa interna, però abans de començar a deixar anar la meva creativitat m’assec en una cadira amb el llenç en blanc al davant i faig una meditació; no molt profunda, simplement el que faig és treure el soroll de la ment per relaxar-la i reconnectar amb algunes vivències que per a mi han estat transcendentals, i en aquest moment meditatiu ve el que vull expressar perquè en aquest instant recreatiu es genera un estat de consciència que és difícil de descriure en paraules però que m’introdueix en la creació pura.

–Quins artistes han estat la seva major influència? 
–Després de l’experiència que vaig tenir a la selva de Veneçuela, en tornar d’aquesta civilització, durant uns anys no anava a cap exposició ni museu, perquè no volia rebre cap mena d’influència ni conscientment ni inconscient. Volia deixar madurar el que m’havia passat i evitar qualsevol interferència que pogués afectar la puresa del meu procés creatiu d’alguna manera. A l’etapa anterior a aquest succés, sí que tenia referents, però sense focalitzar-me ni obsessionar-me amb cap artista en concret.

–Quins projectes té de cara el futur?
–El meu gran objectiu i aspiració és que aquesta manera de pintar i aquest estil artístic que he desenvolupat al llarg de l’última etapa de la meva trajectòria professional es comprengui i es difongui tot el possible, és a dir, que el metarealisme inspiri a molta gent a interessar-se per l’art i a viure d´una manera més conscient. H

Manager: Carlos Rocha
[email protected]
+376 343 223