Vanesa Arroyo té més de 15 anys d’experiència en el món de la ciència, concretament en la gestió, la innovació i l’emprenedoria en l’àmbit de la biotecnologia. És andorrana, i actualment treballa a Andorra Recerca +Innovació (ARI). A més, és la cofundadora i presidenta de l’Associació de Biotecnologia d’Andorra (Andbio). Amb motiu del Dia internacional de la biotecnologia, que és avui, explica en què consisteix la seva feina i quina és la situació actual del sector.

–Com va descobrir la seva passió per la ciència i, concretament, per la biotecnologia?
–Jo vaig estudiar al col·legi Sant Ermengol i vaig cursar el batxillerat científic. Al segon i últim any, van portar els estudiants a fer una visita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per ensenyar-nos l’oferta formativa que hi havia. En aquestes xerrades ens van presentar el grau de biotecnologia, que justament era el primer any en que es duia a terme la llicenciatura. Per tant, ens van explicar una mica en què consistia i em va interessar moltíssim l’estudi de l’ADN, dels microorganismes i també la part més tecnològica. Així va començar tot. Després d’acabar la carrera, vaig entrar directament a treballar per una empresa que creava kits de diagnòstics al laboratori i hi vaig estar un any. Però vaig adonar-me que hi havia gent decidint què es patentava, perquè hi havia finançament o no per certs projectes, què arriba als pacients, i em va cridar l’atenció tota la part de la gestió de la recerca. Així doncs, vaig anar a Madrid a fer un màster de gestió de la biotecnologia i després vaig treballar a diferents empreses, sempre en la part de la gestió i la propietat intel·lectual. Fa 10 anys, vaig tornar a Andorra i vaig realitzar un màster d’innovació i emprenedoria perquè vaig veure que el sector biotech a Andorra era inexistent, però creia que a través de la innovació o d’ajudar una mica a contribuir dintre del que es pugui, és possible crear talent al país. Finalment, em vaig especialitzar en la innovació de biotecnologia i emprenedoria, i és al que més em dedico.

–Ens podria explicar què és la biotecnologia?
–La biotecnologia s’enfoca en l’estudi de totes les disciplines que s’orienten a l’ús de components que provenen d’organismes vius, és a dir, estudia les cèl·lules, els gens, les proteïnes, o els orgànuls, entre d’altres; o sigui, les diferents parts dels organismes vius, per veure com funcionen i com es poden generar interaccions entre ells per conèixer millor la seva bioquímica i arribar a tenir productes i una posterior aplicació en diversos sectors. Aquests productes són els que, en funció de l’aplicació que tenen, defineixen les categories de biotecnologia. Es coneixen per la biotecnologia verda –que té l’objectiu de millorar els organismes i, per exemple, siguin més resistents a les plagues–, la vermella –orientada a productes mèdics i més coneguda amb la pandèmia–, la blava –centrada en cosmètica o productes sanitaris–, i la blanca –sobre processos industrials o biocombustibles–. També hi ha noves categories, com la biotecnologia grisa –sobre el medi ambient–, algunes relacionades amb la nutrició i els productes alimentaris o la més enfocada a la bioinformàtica i la intel·ligència artificial. 

–Creu que la societat crea estigmes del sector?
–Molts cops la gent es confon perquè es pensa que per exemple les verdures o les fruites estan modificades genèticament, i no té per què ser així. La biotecnologia estudia com millorar o adaptar les espècies a través del coneixement dels seus genomes per tal d’aprofitar-ho en noves varietats o aplicacions, i això passa per tècniques amb les que s’obtenen noves variants, però que no han de ser exclusivament espècies modificades genèticament, les quals estan mal vistes simplement perquè se n’ha fet un mal ús o abús per part d’empreses agritech. Realment, no tenen efectes nocius sobre la salut, però tenen molt mala premsa, quan en realitat el que hauria de preocupar és la quantitat de substàncies químiques i tòxiques que ingerim diàriament, a través de productes alimentaris i cosmètics que sí tenen un clar efecte negatiu en el nostre sistema immune. El que s’ha de saber és que la indústria fa màrqueting i et diu que un producte és 100% d’origen natural quan prové del petroli, que si vas a mirar-ho bé és natural, però quan el converteixes a noves substàncies químiques, al final és tòxic. Un altre exemple és l’oli de palma, que no només és nociu si ingereixes moltes quantitats, sinó que a part està tenint un impacte desastrós en l’Amazones i en altres zones del nostre planeta. Tot això, sí que ens hauria de fer por, però no se’n parla tant. Al final, com tot, les tecnologies tenen aplicacions en positiu o en negatiu segons de l’ús que tu li dones, però de per si, no són ni bones ni dolentes.

–Com està el sector professional a Andorra?
–Anem pel bon camí, i darrerament s’ha aprovat la Llei de recerca biomèdica. Es veu que hi ha interès per part d’empreses i emprenedors de fer coses al país, i cada cop hi ha més professionals del sector. El que passa és que el 95% dels estudiants de biotecnologia acaben treballant a països de l’exterior, i estaria bé fomentar les oportunitats pel jovent. Sí que és cert que de moment no hi ha un sector biotech consolidat al Principat, però personalment crec que és qüestió de temps. En aquest sentit, Andorra no serà mai un lloc on es pugui arribar a tenir una quantitat gran d’empreses treballant amb aquesta indústria, però petits països com Luxemburg o Malta ja tenen més presència de la biotecnologia i, per tant, significa que nosaltres també tenim capacitat de desenvolupar més la indústria.

–Duu a terme algun projecte actualment?
–Des de l’ARI estem realitzant un estudi europeu de recerca de seqüenciament d’espècies, que és una mica la biotecnologia aplicada a la biodiversitat per observar les diferències entre la mateixa espècie en els diferents països amb relació a l’impacte del clima en la biodiversitat. De moment, hem estudiat un parell de papallones, però la intenció de la iniciativa és crear un atles amb molts països del que se’n derivi per recollir totes les seqüències dels diferents animals. Pròximament, volem estudiar espècies autòctones com l’isard.

–Quines mancances hi ha al sector?
–Actualment, i gràcies a la nova llei, més que regulació manca finançament. Ens falta alguna eina publicoprivada que sigui capaç de, com a mínim, fer de motor inicial perquè les empreses vulguin invertir. Al final, la investigació és molt important, i s’ha pogut demostrar amb la pandèmia. A l’inici, no estàvem prou preparats i no teníem ni les infraestructures per saber detectar qui estava infectat i qui no. Ens va venir com una bola de neu enorme. Ara s’ha creat el laboratori nacional, però hem de fer una aposta més atrevida per no quedar-nos enrere i sobretot per estar com a mínim al dia del que seria necessari en biotecnologia.

– Com va viure la pandèmia?
–Quan va arribar la pandèmia va haver-hi una mica la necessitat urgent de saber què estava passant i accedir al coneixement, no d’Andorra, sinó de l’exterior. El fet de tenir coneixements en aquesta matèria ens va permetre, com a mínim, ser interlocutors i poder entendre millor el mateix llenguatge que d’alguna forma s’estava parlant per part d’epidemiòlegs experts, i llavors es va crear un comitè científic al Principat del seguiment del SARS-CoV-2 al país, del qual he format part. En aquesta línia, amb la pandèmia, la indústria biotech ha vist un creixement en les inversions per part de capital públic i privat, ja que s’ha vist la seva utilitat, com en la creació de kits per detectar si estàs infectat o amb les vacunes, un producte biotecnològic que ha funcionat. Personalment, hauria preferit no viure-ho, però ens ha ajudat a entendre que l’individu per si sol no arriba a res i s’ha de col·laborar i, sobretot, hem après que com més coneixement i capacitat de vigilància tinguem, més podrem detectar aquests virus i que no tinguin efectes fatals perquè, malauradament, aquesta no serà l’última pandèmia que viurem en els propers 20 anys. Per tant, si sabem que la biotecnologia és una eina útil hem de ser capaços d’apostar per ella. 

–És també la cofundadora i directora d’Andbio. L’associació segueix en funcionament? 
–Va arribar un moment en què els promotors no teníem capacitat de fer un seguiment del que ens interessava per manca de temps i recursos econòmics, i el que vam fer va ser parar un temps just abans de la pandèmia, perquè tres o quatre persones soles no podíem moure res. Tanmateix, molts joves estudiants han mostrat interès per l’associació i ara volem crear una nova junta per donar relleu a les noves generacions. En breu, la idea és presentar a la premsa el nou president de la junta i els nous objectius.

–Quin missatge li donaria als joves que vulguin estudiar biotecnologia?
–Que és una carrera vocacional i si senten aquesta curiositat interna que la segueixin, perquè té moltes sortides i és una disciplina molt bonica.