Mireia del Pozo, presidenta del           Centre d’Estudis de les Dones d’Europa (CEDE), ha visitat Andorra per presentar el seu pla Dona Reinventa’t, adquirit recentment per la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat d’ajudar a empresàries i autònomes a pal·liar les conseqüències econòmiques de la covid-19 en els seus negocis. Després de l’èxit que ha obtingut l’experiència en el territori català, del Pozo no ha dubtat a venir a presentar aquest programa a les institucions del Principat i els diferents agents socials implicats, ja que considera que podria ser igual de beneficiós per les empresàries andorranes que estiguin passant per dificultats per tirar endavant els seus projectes corporatius. La creadora i directora de Plus Vàlua Dones, consultora en comunicació, diversitat i gènere, és dedica en cos i ànima a donar suport a empreses i a entitats per construir un món millor, posant a les persones en el centre des de la plena inclusió.

–Com i quan neix el CEDE?
–Va néixer amb la clara finalitat d’aportar solucions a problemes reals que existeixen en la societat, més enllà de realitzar estudis en sí. Es tracta d’una entitat que treballa per a aconseguir l’autèntica democràcia mitjançant l’equitat de gènere, incloent i arribant per igual a totes les persones, tant dones com homes, perquè esdevé un tema que ens afecta a tots per igual.

–En què consisteix el pla Dona Reinventa’t?
–És un programa de salvament, anomenat també d’urgència i emergència, per a dones empresàries, emprenedores i autònomes, les activitats econòmiques de les quals es van veure afectades per la pandèmia. No hi ha cap proposta semblant a tot l’Estat espanyol ni, a data d’avui, hi ha constància que existeixi quelcom similar a nivell europeu. És un mètode personalitzat així com intensiu, que reverteix la situació en pocs mesos i fins i tot passant a obtenir beneficis. Es va crear precisament per solucionar una necessitat real davant la situació que vivia més de la meitat de la població.

–Quins resultats ha obtingut fins ara a Catalunya? Creu que es podrien replicar a Andorra si el Govern aposta per aquesta iniciativa?
–A Catalunya es va dur a terme l’any 2021 juntament amb la Generalitat, i l’èxit per a les persones beneficiàries va ser del 100%. El que va començar com un projecte pilot s’ha convertit en un programa estable. Els efectes econòmics, empresarials, laborals i mentals de la covid-19 són molt diversos, a més de perdurables. Urgeix continuar actuant per salvar l’economia i la feina.
Respecte a si es pot reproduir la mateixa fita a Andorra, estic absolutament convençuda que sí. De fet, diferents governs, vists els excel·lents resultats presentats, han decidit portar-lo a terme aquest 2022. Estem sortint de la fase més crítica d’entrada de la crisi sanitària, no obstant això, els efectes i ramificacions que han provocat aquesta els veurem el 2023, per això els estats tenen clar que el pla de salvament Dona Reinventa’t encara és més imprescindible que en el seu naixement.

–D’altra banda, vostè és fundadora i directora de Plusvàlua Dones. Què és?
–És una marca registrada, creada fa vuit anys, com el primer i únic programa de ràdio a Catalunya i Andorra amb temàtica de dona per a tota la societat. Porta sis temporades en antena en horari de màxima audiència, més les temporades d’estiu corresponents i dues temporades de televisió. Ostenta 14 reconeixements de qualitat i esment als Premis Zapping TV per ser precursora, innovadora i referent a les diferents àrees en matèria d’igualtat, equitat, diversitat i gènere. El programa està adreçat a tot el públic, amb independència del sexe, l’edat, la raça o la cultura i s’emet a tota Espanya. El seu nom significa «més vàlua» (més valor) i Dones aporta el doble significat de dona (persona), d’una banda, i d’una altra, la segona persona del present del verb donar, és a dir, hi va haver un joc intencionat de paraules. El concepte Plusvàlua Dones en la seva visió extensa vol dir «persones amb més valor, donant valor», ja que es tracta d’avançar dones i homes junts agafats de la mà. Persones (el gran terme) unides en xarxa sent crosses i trampolins les unes de les altres, perquè creiem que aquest és el camí. El programa aporta informació, educació, sensibilització, llum, acompanyament, força, energia, recursos i possibles guies a seguir a les diferents àrees amb visió de gènere inclusiva. Tot això es duu a terme amb l’emissió als mitjans de comunicació tradicionals (ràdio i televisió), que són un dels tres actors fonamentals de transmissió de coneixement i educació. Tanmateix,  Plusvàlua Dones és la punta de l’iceberg, doncs, darrere hi ha una consultoria amb els experts més grans en cada matèria.

–Com serà el nou entorn laboral postpandèmia? Quines tendències s’imposaran?
–L’humanisme exacerbat. Les persones han de ser el centre. El líder tradicional (mascle alfa) ha mort. Passem a un lideratge inclusiu i incloent, entre iguals, on les persones (empleades o col·laboradores) es vehicularan a idees o a objectius. És un lideratge típicament femení, no significant que sigui de dona, poden ostentar-lo dones i homes. Des de l’empatia i l’escolta activa, tendint al creixement de cada membre de l’equip. De la mateixa manera passa amb clients, proveïdors o col·laboradors. La persona i personalitzar per donar resposta a les necessitats serà el centre. La tecnologia es posarà al servei de la gent que haurà de donar allò que no dona una màquina: benestar i cures des de l’àmbit que sigui. Innovació, creativitat, emoció i transmissió. La covid-19 ha comportat canvis positius i bondats que hem d’aprofitar: treballar per objectius, no per la presencialitat, això ens portarà a un gran salt qualitatiu i quantitatiu en productivitat, economia i igualtat general.

–Creu que s’està avançant per posar fi a la bretxa de gènere en posicions directives?
–És clar que hem avançat, i molt! Tot i que el trajecte que ens queda per recórrer encara és llarg. Visualització, referents, sostres de vidre, de formigó, terres enganxosos, rols, estereotips, síndrome de la impostora i una motxilla cultural carregada de pedres. Creences limitants que cal deixar anar, alliberant-nos des de l’autèntica formació i sensibilització. Perquè l’educació ens fa lliures i ser persones lliurepensadores.
Les empreses, les administracions públiques, els governs, els mitjans de comunicació i els centres educatius han d’ajudar reconeixent el talent més enllà del gènere, fomentant i visibilitzant el lideratge femení; formant i estimulant les carreres professionals i l’accés als llocs de direcció en igualtat. Aquests cinc agents hi tenen una gran responsabilitat.

–Quines són les principals barreres de les dones per ascendir a la seva carrera, i com s’haurien de solucionar?
–L’autèntica barrera i el quid de la qüestió és la maternitat. La solució passa per canvis a la hisenda pública per arribar a la plena igualtat i equitat. Hisenda parla al seu informe de «la factura de la maternitat». Això és un error de lèxic o de concepció, perquè la maternitat no és una despesa, sinó una inversió de futur. Aquesta reivindicació, en la qual fa anys que treballem i abanderem, va en la línia de les que promovem a nivell europeu des del CEDE per trencar la bretxa de gènere.
Seguint les recomanacions del Parlament Europeu, les empreses han de generar entorns flexibles; part de la seva responsabilitat com a motor del canvi és la flexibilització horària i incentivar-la per no perpetuar les tasques domèstiques i de cura en positiu per als homes. De la mateixa manera que fa el correcte ús del llenguatge (el que no es diu, s’invisibilitza, no existint), ja que el masculí no és inclusiu i del que cal parlar sempre és de persones.
Necessitem més presidentes, més conselleres delegades, més jutgesses, més policies, més astronautes, més directores generals, més enginyeres, més dones a la direcció de programes, a la direcció de les càmeres audiovisuals, més dones deganes, més i més i més dones a tot arreu, sense detriment dels homes. Al cap i a la fi, dones amb responsabilitat, amb poder i amb comandament, impulsant que altres companyes també pugin. 
Respectant que l’ésser humà és lliure i que hi haurà qui es vulgui quedar a casa, qui tingui altres prioritats, el que és clar és que cal oferir l’oportunitat a aquelles que si ho volen. Cada persona, al seu propi entorn i àmbit, pot ser motor de canvi!

–Quins considera que són els motius més importants pels quals es produeix la fuita de talent a les empreses?
–A Espanya, la manca de motivació, derivada del sentiment, sovint, de no sentir-se valorada personalment. Els baixos salaris tampoc ajuden, comportant un sentiment de frustració. Això provoca una desmotivació, pèrdua d’il·lusió que afecta al benestar i la salut mental. No ens ho podem permetre. Per això la figura del/la nova líder és fonamental, i que a l’empresa regni la coherència amb propòsit. Cal que hi hagi una alineació total entre el que es diu i el que es fa.

–Quins plans i objectius té la CEDE a curt i a llarg termini?
–L’objectiu principal és continuar aportant solucions reals i innovadores a les diferents problemàtiques, amb visió de gènere, inclusió i diversitat. Continuarem amb el nostre pla de creixement de manera exponencial, consolidant els projectes i donant continuïtat als resultats d’èxit obtinguts entre el 90 i el 100%; tal com fem en emprenedoria, empresa, economia, drets humans, universitat, talent, benestar, salut, esport i mitjans de comunicació.
La finalitat és clara: construir un món millor al costat de les persones des de l’equitat, la justícia social i l’autèntica democràcia.