El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) es va abstenir ahir en la votació del Projecte de llei reguladora de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics, general de l’allotjament turístic, i de modificació de la llei de creació de la societat pública Andorra Turisme per no sentir-se «prou satisfet» davant la manca de component ecològic del text. Segons va replicar el conseller general Roger Padreny, «la majoria dels nostres turistes arriben en vehicle rodat; els turistes tenen un impacte en la gestió del nostre medi ambient i això ha de tenir unes conseqüències». «Considerem fonamental que un percentatge d’aquest impost es destini a la lluita contra el canvi climàtic», va reclamar el conseller, tot especificant que la seva proposta ronda el 33%. En aquest sentit, la consellera general demòcrata Maria Martisella, en representació de la majoria parlamentària, va assegurar que comparteixen la preocupació dels socialdemòcrates, però que la llei ja vetlla per un «turisme sostenible, responsable i inclusiu». «Recursos turístics no és el mateix que recursos naturals», li va recordar Padreny, que va insistir que l’única manera de garantir aquesta protecció és mitjançant un percentatge fix que es destini al fons verd.

La consellera general no adscrita Carine Montaner, per la seva banda, va avançar que hi votaria a favor, ja que «els turistes estan acostumats a pagar aquesta taxa arreu del món i penso que utilitzar el volum turístic és la via per evitar perjudicar els nostres ciutadans».

El ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, que va haver d’intervenir de manera telemàtica en ser positiu de covid, va declarar que es tracta d’una taxa finalista, en la franja mitja dels països del voltant, que variarà en funció de l’estada i la categoria de l’allotjament i que s’ha consensuat amb el sector hoteler i les agències de viatges. El seu objectiu, doncs, serà lluitar contra la desestacionalització, millorar la competitivitat del turisme, així com la seva qualitat i sostenibilitat. Martisella va afegir que els diners recaptats aniran a la formació de personal i a situacions d’alarma i emergència. «Hem de tenir recursos per ajudar el sector en imprevistos que l’afectin directament, com l’esllavissada que el 2019 va tancar durant setmanes la frontera amb França», va assenyalar.

El conseller de Terceravia + Unió Laurediana + Independents Joan Carles Camp va centrar la seva crítica en què abans d’aprovar aquesta llei s’hauria d’haver modificat la del sòl perquè s’estableixi que qualsevol nova infraestructura turística es faci en terreny públic. Camp pensava, concretament, en l’edifici multifuncional, del qual «sentim molt a parlar, però poca cosa en sabem» i va acusar el Govern de no tenir un full de ruta i anar sense rumb. A més, va preveure que es tracta d’una obra «bàsica» per al país, però amb una inversió econòmica «molt important» i un termini d’amortització «molt llarg», de manera que «convé triar molt bé la seva ubicació per a després no tenir sorpreses i quedar-nos atrapats». 

Pel que fa a la part del text que modifica la llei de creació d’Andorra Turisme, Martisella va informar que el Consell d’Administració inclourà la representació de tres responsables del sector –l’Associació d’Allotjaments Turístics, la Unió Hotelera i Autèntics Hotels–, el que permetrà als sectors públic i privat «treballar en polítiques conjuntes» i donar compliment a una vella reivindicació.

Pels socialdemòcrates, aquesta inclusió no és suficient, ja que ells demanaven un debat sobre l’organització sencera i no només en el seu funcionament. Terceravia, en canvi, va alertar dels límits legals que es modifiquen per a l’entitat, com la permissió d’endeutament, i van lamentar que «s’hagi triat el camí més fàcil». «Andorra Turisme és un dels òrgans que sempre incompleix les demandes del Tribunal de Comptes i en lloc de fer-les complir, canviem la llei», va etzibar Camp, que va mostrar el seu suport en la votació, però va avisar que «estarem molt atents a tots els moviments».

Altres punts del Consell

En un altre ordre de coses, la cambra també va donar llum verda a les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques, corresponents a l’exercici del 2020. Un punt no exempt de debat, ja que Terceravia va denunciar, una vegada més, que l’AREB no presenti els comptes de BPA al tribunal, mentre que el PS va exigir explicacions sobre per què els assalariats de l’AFA no es van abaixar el sou durant la pandèmia com sí que van fer tots els càrrecs públics, inclosos els consellers generals. Amb tot, tots els grups parlamentaris van demanar que el Tribunal de Comptes tingui més competències i pugui aplicar un règim sancionador.

Finalment, també es va aprovar la creació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes d’Andorra, la modificació de la llei del saig, el projecte de llei d’estacions de muntanya, el de les mesures per a la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació i la presa en consideració de la Proposició de llei del Fòrum de la Joventut.