Hi havia una vegada, a l’època de les guerres carlines, tres soldats que van arribar a Andorra en cerca de refugi. Aquests joves van ser acollits per una àvia i la seva néta i, tot i agrair el gest d’amabilitat es comportaven de forma imprudent i assistien a banquets i tiberis; fins i tot, a vegades robaven als habitants. Una nit, després de tornar a casa d’una taverna, cantant i cridant pels efectes de l’alcohol, aquests van despertar l’àvia i la néta per dir-los que sabien que aquella casa amagava una olla plena d’unces d’or i que volien quedar-se-la per fer-se rics. L’àvia, que no sabia res de cap tresor amagat, els va demanar que marxessin a dormir, però els soldats van decidir remenar tot l’habitatge, trencant mobles i parets davant les mirades atònites de les inquilines. En un moment determinat, van obligar la noia a participar en la gresca, i plens d’eufòria, la van matar. L’àvia, horroritzada, va fer ús dels seus poders fetillers i va convertir els tres soldats en estàtues de pedra. Aquestes són les Xemeneies de les Fades, que es poden veure al costat del camí de Sant Julià de Lòria, a la zona de la Moixella.

Aquesta llegenda andorrana és una de les milers d’històries mitològiques que ha servit en diferents indrets d’arreu del món per posar una explicació a unes curioses formacions geològiques que també es troben a la Capadòcia, a Turquia, o al Parc Nacional del Canyó Bryce, als Estats Units. «Normalment, la narració se centra en unes dones, a vegades són dones encantades o amb poders màgics», assegura l’investigador i divulgador de l’art rupestre i el patrimoni megalític dels Pirineus, Jordi Casamajor, i afirma que «totes tenen en comú que hi ha un personatge que desobeeix alguna mena de llei divina i acaba convertint-se en pedra». 

En essència, una xemeneia de les fades és una gran columna natural constituïda a força de roques febles, generalment sedimentàries. L’erosió de les xemeneies pot tenir un o diversos orígens, ja que pot ser a causa de la força dels corrents de l’aigua de la pluja o a la força del vent. Visualment, queda una pedra a sobre d’una columna de terra, i dona la sensació que és un barret. Casamajor apunta que «molts residents desconeixen que hi ha xemeneies de fada al Principat, o com també he sentit dir, barrets de bruixa, perquè estan amagades a un bosquet amb camí que té un accés poc conegut».

Aquestes formacions mil·lenàries són típiques de les zones àrides, un factor encara més extraordinari perquè en puguem trobar en un entorn envoltat de muntanyes, neu i una climatologia imprevisible. La data d’origen roman desconegut, i qui vulgui visitar-les, les haurà de descobrir entre la natura.