Ha acabat la temporada com a jugador i començarà la vinent com a entrenador. Del masculí, perquè del femení ja ho era, i continuarà. Xepi Garcia ha deixat el llistó alt, però ell té un mètode, el mètode Raya. Veurem a partir del mes d’agost si funciona. De moment, ens en fa algunes pinzellades.

–Com afronta el nou càrrec?
–Amb moltes ganes i molta il·lusió. Sempre m’han motivat els projectes nous i començar de zero amb les nostres idees.

–En el seu cas ve de ser jugador i ara serà entrenador. Això ho complica o ho facilita?
–Segurament hi haurà aspectes més fàcils i d’altres més difícils, però al final cadascú ha d’entendre el rol que tindrà l’any que ve, jo com a entrenador i ells com a jugadors. Un punt positiu és que conec molt bé el vestidor i al final si tothom es respecta i agafa el seu rol, ens coneixem tots i tot anirà bé.

–Entrenar els jugadors que han estat companys seus fins fa quatre dies és un repte?
–Sí, al final és saber-se imposar i sobretot que les teves idees siguin acceptades pel conjunt de la plantilla, que confiïn en la nostra manera de fer, i a partir d’aquí, amb el respecte que cal, sortirà bé. Per això som un staff ampli, hi ha més gent a banda de mi que té més experiència que jo, i segur que amb aquest equip es farà bona feina.

–Tot i que la temporada s’ha acabat, ha pogut tenir un primer contacte amb els jugadors?
–L’altre dia vam fer una presentació als jugadors sobre quina és la nostra idea de treball, es van entusiasmar, els hi va agradar la idea que tenim, la manera de fer i ara només queda portar-ho al camp a l’agost.

–Continua entrenant el femení. Dirigir els dos equips suposa una complicació especial?
–Com que esdevindrà la meva feina principal, ja que deixo la gerència del club i de la federació, em podré dedicar al 100% en l’àmbit esportiu, i també cal destacar, com he dit, l’staff ampli de què disposaré, amb els rols predeterminats.

–S’entrena igual l’equip masculí i el femení?
–Evidentment, hi ha diferències, però la manera de treballar i la idea de joc és la mateixa. És com hi crec jo i, com sempre, s’ha d’adaptar als jugadors que tinguem.

«Els jugadors es van entusiasmar quan els hi vam presentar la nostra idea de treball; ara només queda portar-ho al camp»

–El mig any de Xepi Garcia ha deixat el llistó alt. Vol ser continuista o implantar el seu estil?
–Amb el Xepi vam entrenar cinc anys junts en les categories inferiors i es pot dir que els dos hem sortit de la mateixa idea de joc, potser amb algunes diferències, però hem entrenat molts anys junts i evidentment que n’agafarem coses. No ho ha tingut fàcil perquè va agafar l’equip al desembre, però la nostra idea de joc serà similar al que vam fer amb el Xepi amb el júnior i cadet.

–Li hauria agradat comptar amb ell d’alguna manera?
–Sí, de fet era una de les meves principals apostes per l’staff, però no ha pogut ser i sempre tindrà les portes obertes, ja sigui a principi o a mitjan temporada. Si mai tingués el cuquet de tornar, per part meva estaria encantat.

–Ja ho ha fet, ha marxat i ha tornat. Té alguna esperança que torni?
–Respecto molt les decisions dels altres. Jo li vaig proposar, em va contestar que no per raons personals i, a partir d’aquí, nosaltres treballarem igual sense esperar que vingui, i si mai tingués ganes de tornar seria un plus que donaríem a l’equip.

–L’any passat va tenir dues cares. Què cal fer perquè no es repeteixin els errors del passat?
–Primer de tot, s’ha de vendre un projecte que agradi als jugadors i que s’hi sentin integrats. I també ser molt coneixedors de com volem jugar i com ho farem. Potser l’any passat va faltar això, jugàvem massa amb el nostre nivell individual i no tant amb el grup.

–Quin seria el mètode Raya?
–Volem fer un joc molt dinàmic i ampli, perquè ens trobem equips molt grossos davant. Volem aprofitar les nostres capacitats físiques i tècniques individuals per implantar un sistema de joc dinàmic i ampli. El rugbi s’ha modernitzat molt, amb mi els davanters i els tres quarts estan bastant barrejats. I després fem molt d’anàlisi en vídeo i d’altres aspectes fora del camp per donar eines als jugadors perquè millorin i se sentin integrats dins de l’equip.

«Si mai tingués ganes de tornar [Xepi Garcia], estaria encantat, ja que seria un plus que donaríem a l’equip»

–Canviarà el seguiment al jugador, tant des d’un punt de vista esportiu com mental?
–Soc un entrenador que m’agrada molt escoltar els jugadors, saber com estan en tot moment de la temporada, què pensen i que compartim inquietuds, des del primer fins a l’últim. Soc bastant pesat, els hi demano molta informació, com se senten, perquè això ens donarà més eines per preparar els entrenaments, amb l’objectiu de treballar també des de la perspectiva individual, per saber on fallen i on poden millorar, i que això repercuteixi en el grup.

–Creu que aquesta manera de fer l’agraeix el jugador?
–Crec que sí, al final és al camp on t’ho agraeix, si se sent millor i treu un rendiment afegit. Si el jugador se sent còmode i té confiança per dir-li a l’entrenador qualsevol cosa, ja sigui positiva o negativa, tot això repercuteix al terreny de joc.

–Quan era jugador ho va trobar a faltar en algun cas?
–He tingut molts entrenadors, alguns ho feien més, altres menys, tot i que cal dir que gairebé mai hem tingut un tècnic a ple temps, i en el meu cas ara serà la meva feina, perquè el club ha apostat per això.

–Li faltava una mica de professionalitat al VPC?
–Sí, cada cop estem creixent més, hi ha més categories, més gent i tots els recursos s’han d’ampliar i professionalitzar més perquè el club arribi a quotes més altes.

–El dia de la presentació es va dir que s’apostava per gent del país. Per què creu que ha de ser així? En què ha estat dolent que hi hagués gent de fora?
–Dolent tampoc, però la nostra personalitat potser és una mica diferent respecte a França. No és que sigui dolent, sinó diferent. El club creu convenient que ara s’ha d’apostar per la gent de casa, que coneix els jugadors, i és aquesta la decisió, que jo crec que pot ser bona. Quan agafes algú de casa, ja té la mentalitat d’aquí i coneix tothom.

–Creu que el seu equip tindrà un segell propi reconeixible?
–És la idea. Sempre ho he dit, soc un apassionat de la defensa, i ja els hi vaig dir als jugadors que m’agradaria que a final de temporada ens reconeguessin com un equip molt bo defensivament i amb molta pressió durant tot el partit. Els bons atacs poden guanyar partits, és cert, però amb el rugbi una molt bona defensa és bàsica.

–Trobarà a faltar posar-se la samarreta i sortir a jugar?
–Ara mateix crec que no, perquè ja fa un any que m’apassiona més entrenar, perquè ja estava una mica cansat de jugar i no ho gaudia.