La problemàtica dels abocadors va centrar ahir la sessió ordinària del Consell de Comú de Sant Julià de Lòria. En especial, l’ampliació de l’abocador de la Rabassa, un equipament ubicat a la cota 1.600 de Naturland i que es perfila com a una possible solució per al sector de la construcció a curt termini. Des de l’oposició, el conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, va lamentar que la majoria no els hagi informat en cap moment del projecte d’ampliació ni tampoc hagi sigut un assumpte tractat a la comissió d’urbanisme.

També va acusar la majoria comunal de manca de sensibilitat, ja que l’ampliació del terreny suposaria gairebé duplicar la superfície actual, cosa que tindria «una afectació i un impacte molt gran», no només pel que fa a l’aspecte paisatgístic i mediambiental, sinó també «pel trànsit de camions i l’afectació social que pot tenir en aquest sentit».

Mentre que des de la formació de la minoria són partidaris d’estudiar altres possibles ubicacions, el cònsol major lauredià, Josep Majoral, va defensar que el que s’ha volgut des del comú «és anticipar-se en la mesura de la seva capacitat a aquesta problemàtica encomanant un projecte d’ampliació d’un abocador ja existent». 

En aquest sentit, va retornar l’acusació assegurant que mentre que la majoria actua, la minoria només fa demagògia. A l’espera de rebre els resultats del projecte d’ampliació, Majoral va explicar que serà compartit amb els consellers de Desperta Laurèdia i en cap cas significa que s’hagi de tirar endavant. «Abans de fer res cal tenir les coses clares», va afegir.

Quant a les acusacions de Cairat, el cònsol lauredià va exposar que criticar «des d’un punt de vista d’oposició és molt fàcil», però «la responsabilitat de govern la tenim nosaltres». A més a més, tal com va manifestar durant la Diada de Canòlich d’aquest cap de setmana, Majoral va apuntar que la solució «òptima» seria que cada parròquia tingués el seu propi abocador on es llencessin les seves pròpies terres.

Superavit en 2021

La sessió també va servir per a l’aprovació, amb l’abstenció de Desperta Laurèdia, del tancament de comptes de l’exercici 2021. En concret, tal com va explicar la consellera de Finances, Maria Àngels Marfany, el comú ha liquidat el pressupost 2021 amb un saldo positiu de 907.694 euros, sent el total d’ingressos de 14,5 milions, el que representa una execució del 94,98% del pressupost final i un 0,67% més que l’any anterior.

El total de despeses compromès ha estat de 15,7 milions, un 89,86% del pressupost final. En aquest sentit, el total liquidat de despeses ha estat de 13,6 milions, un 77,86% del pressupost final i un 5,74% més que el 2020. Així mateix, Marfany va detallar que els crèdits reconduïts del 2021 a l’exercici del 2022 han estat de prop d’1,9 milions i, a 31 de desembre del 2021, l’endeutament del comú se situava en un 122% del formalitzat, el que representa un total de 17.587.642 euros.

Davant d’aquests resultats, i malgrat que Cairat va assegurar haver rebut una «grata sorpresa» pel superàvit, va lamentar que aquest «és fruit d’un alt volum de despeses reconduïdes per al 2022», i també «per certes despeses pressupostades que no s’han acabat de dur a terme». Per contra, Majoral va indicar que aquestes dades s’han obtingut gràcies a una «bona gestió» que ha consistit a treballar per fer els pagaments en dos exercicis i no tensar els comptes comunals. 

Altres acords

Finalment, al llarg de la sessió, majoria i minoria van aprovar per unanimitat un crèdit extraordinari per valor de 50.000 euros per a finançar les obres d’impermeabilització de diferents dipòsits d’aigua potable de la parròquia per a adaptar-los a la normativa vigent, així com la instal·lació d’una turbina a la Borda de l’Arena per tal de permetre una millora en l’eficiència energètica. Aquest import es passa d’una partida a una altra i no genera més endeutament al comú.

També es van aprovar diferents eixamples i millores a les carreteres de Fontaneda i de la Rabassa per un import de 180.000 euros, així com un nou suplement de crèdit per tal de finançar els premis atorgats als guanyadors del projecte MovLav, unes Olimpíades Culturals que ja van suposar al comú una depesa de 42.000 euros per tal de posar-les en marxa, segons va informar l’ANA.