La gestió i seguiment dels menors ucraïnesos a Andorra podria servir com a model per a altres països que acullen infants que fugen de la guerra. Així ho va considerar ahir la representant especial del secretari general de les Nacions Unides (ONU) per als infants i els conflictes armats, Virginia Gamba, després de reunir-se amb les ministres d’Afers Exteriors, Maria Ubach, d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, i d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, i conèixer de primera mà tot el procediment dut a terme fins a la data amb qualsevol menor que es trobi en situació de vulnerabilitat. «Aquesta és una necessitat global [...] i és molt important que hi hagi protocols per no tractar els nens i nenes com un problema, sinó que se’ls incorpori i se’ls doni un espai en el qual s’entenguin els seus traumes i se’ls ajudi. En aquest sentit, la feina feta per Andorra amb els ucraïnesos és molt encomiable i podria servir com a exemple per a altres Estats», va afirmar Gamba. 

I és que és justament en aquest sentit que el Principat podria aportar el millor suport a aquesta oficina de l’ONU, més enllà dels 25.000 euros anuals que s’hi destinen des del 2007, per reforçar la seva col·laboració i, en paraules d’Ubach, «crear ponts entre la seva feina en països en conflicte i que les polítiques d’Andorra serveixin com a bones pràctiques». En una línia similar, Gamba va assegurar que el país té «una llarga tradició» a l’hora «d’escoltar els infants» per saber què necessiten i es requereix «la seva experiència» per aplicar-la, molt especialment, en casos de nens soldat. «Ens agradaria parlar amb ells i, com es fa a Andorra, que ens diguin com els agradaria reintegrar-se», va assenyalar la representant especial. Un altre exemple de transferència de coneixements seria prestar el número de telèfon del qual disposa Afers Socials perquè tant famílies com menors en risc acudeixin a demanar ajuda de manera segura.

L’oficina per als infants i els conflictes armats és un ens complex que protegeix els menors de la violència armada en situacions de reclutament i ús de nens soldat, violència sexual, segrest i tràfic de menors, mort, mutilació i ferides, atacs a escoles i hospitals i denegació d’assistència humanitària. El més important, va destacar Gamba, és «tenir plans d’acció amb els governs per prevenir i castigar les violacions».