Escaldes-Engordany
FEDA instal·larà un parc solar que alimentarà 250 llars a Grau Roig
Hi haurà prop de 2.002 plaques fotovoltaiques, les quals generaran al voltant d’1,4 gigawatts/hora l’any
FEDA instal·larà un parc solar als voltants de l’Estació Transformadora i Repartidora (ETR) de Grau Roig que alimentarà al voltant de 250 llars. Així ho va afirmar ahir el director general de la companyia, Albert Moles, assenyalant que es tracta d’un pas més «cap a la transició energètica i la sobirania nacional d’electricitat d’origen renovable», amb la finalitat d’assolir «la progressió del 30% al 50% de generació d’electricitat verda pròpia». Seguint el calendari, les obres d’instal·lació començaran en els pròxims dies i es preveu que la maquinària fotovoltaica comenci les proves pilot de producció a partir de setembre. Paral·lelament, Moles va afegir que aquest projecte s’encabeix dins les possibilitats i els recursos de FEDA per «fer una translació com més aviat millor a l’energia neta, tot i que les iniciatives privades són fonamentals pel progrés».
Pel que fa a la inversió dels panells bifacials, la companyia va xifrar el cost en 1,2 milions d’euros per una xarxa de dispositius d’última generació. En aquest sentit, les plaques disposen d’unes característiques tècniques que permeten recollir els rajos que arriben de forma indirecta a les cèl·lules fotovoltaiques, ja sigui per la refracció per la neu o per terra. Així, «augmentem l’eficiència del parc solar ocupant el mateix espai, el qual permetrà crear més energia de la que estava prevista en un primer moment, alhora que estalviarà l’emissió de més de 180 tones de CO2 a l’atmosfera», segons va afirmar el director d’Enginyeria, Marc Calvet. Afegint l’increment de la producció propiciat per la intensitat del sol als més de 2.300 metres en què es troben els voltants de l’ETR, l’estació vol esdevenir un dels referents fotovoltaics a nivell de país, si la prova pilot té un resultat satisfactori.
Al seu torn, Calvet va destacar que, en el terreny en què figurarà el parc, no s’ha hagut de dur a terme cap excavació o construcció de formigó prèvia, per tant, «aprofita l’orografia d’alta muntanya per tenir especial atenció en la sostenibilitat, la integració paisatgística i el respecte al Medi Ambient». A més a més, les tanques que delimitaran les instal·lacions seran de fusta, per tal d’evitar les estructures metàl·liques, i es faran estudis d’impacte ambiental per verificar la petjada ecològica del parc solar amb relació als factors humans preexistents, tals com la mateixa edificació de l’ETR o bé la carretera general.
Tot i això, el funcionament d’aquest nou parc significaria una petita part amb comparació al total del país, d’energia que es consumeix a l’àmbit nacional, ja que la suma global se situa entre els 590 i els 600 gigawatts/hora l’any. Segons les dades de FEDA, el total de producció fotovoltaica a Andorra amb prou feines arriba al 2% de la xifra global. Encara que «amb la quantitat de neu que hi ha a aquesta zona a l’etapa hivernal, calculem que amb l’efecte reflectant es produeixi al voltant d’un 30% més que el procediment regular, però cal dur a terme un procés de monitoratge», segons va indicar Calvet. A més a més, va afegir que també s’estan fent estudis sobre la inclinació de les plaques pel lliscament de la neu i l’optimització de l’espai per evitar les zones d’ombra i afavorir l’efecte rebot al sòl.
Últims estudis al pic del Maià
D’altra banda, el director general de FEDA va assenyalar que s’estan acabant d’elaborar els darrers informes i estudis per tal de donar el tret de sortida al parc eòlic del Maià. En aquest sentit, Moles va afirmar que de cara a començaments del 2023 es preveu que comencin les instal·lacions d’energia renovable, encara que la preparació es pot eixamplar fins a tres anys. Amb comparació a la producció del parc solar de Grau Roig, la capacitat del Maià arribarà fins als 45 gigawatts/hora l’any, la qual cosa supera amb escreix les dades de les plaques fotovoltaiques. De totes maneres, el cost del projecte oscil·la entre els 25 i els 28 milions d’euros i «ha de contribuir a un establiment de preus competitius de l’electricitat amb una estabilitat temporal d’entre 20 i 30 anys, però el més important és saber el millor moment per posar les obres en marxa».