La satisfacció amb el funcionament de la democràcia a Andorra se situa per sota del 50%, segons la darrera enquesta d’opinió política de primavera d’aquest any presentada aquest dilluns per Andorra Recerca + Innovació (ARI), uns percentatges similars als anys de prepandèmia, ja que actualment els problemes com l’habitatge o els salaris tornen a ser els protagonistes, superats els sanitaris per la covid-19. «Estem en una fase de tornada a la normalitat», va afirmar el coordinador de l’Eix Societat de l’ARI, Joan Micó.

En concret, un 44,5% dels andorrans està enguany molt o bastant satisfets, mentre que l’any passat se situava en el 51% i fa dos anys en prop del 60%. Pel que fa als residents, les xifres són similars, però no exactament iguals. Els satisfets se situen en un 43%, mentre que en aquest cas l’any passat tampoc arribaven al 50% (46,7%) i fa dos anys assolia el 64%.

Quant al percentatge de població andorrana que se sent poc o gens satisfeta amb el funcionament de la democràcia a Andorra, la xifra és del 32,2% (25,3% el 2021 i 26,5% el 2020). En el cas dels no andorrans és més baixa, un 27,1%, i es va arribar fa dos anys a 16,4%.

Si es miren els dos gràfics, el d’andorrans i no andorrans, els nivells de satisfacció es van situar en xifres més elevades en plena època de la pandèmia, en un moment de confinaments forçosos i en què el Govern aprovava mesures per pal·liar els efectes econòmics i socials de la crisi sanitària. A mesura que la pandèmia ha anat quedant enrere, les xifres han tornat allà on eren el 2018, tot i que amb un nivell de satisfacció encara lleugerament superior a fa quatre anys. 

L’enquesta pregunta per primera vegada, en cas de no estar satisfet amb el funcionament de la democràcia a Andorra, per quin motiu és així. En aquest sentit, les respostes varien una mica si qui respon és andorrà o resident. Així doncs, prop d’un 20% de nacionals consideren que el Govern respon a interessos particulars, dels rics i oblida la resta de ciutadans, un 15% creu que no es respecten els drets socials (habitatge, sanitat, nivell de vida o condicions laborals), un 14% assegura que Andorra no és un sistema democràtic i un 9,1% apunta a la gestió del Govern com a motiu pel seu descontentament.

Pel que fa als no andorrans, encapçala el rànquing, amb un 32,2%, la manca de drets polítics dels immigrants, mentre que en segona posició també apareix, amb un 17,4%, que no es respecten els drets socials. El fet que el Govern respongui a interessos particulars baixa del primer al tercer lloc, amb un 12,3%, i que Andorra no sigui un sistema democràtic també baixa del tercer al quart lloc, en aquest cas amb només un 8,1%.

Definició ideològica

Per un altre costat, l’enquesta d’opinió política de primavera de l’ARI també va preguntar als ciutadans la definició ideològica entre l’eix tradicional esquerra-dreta. Pel que fa als andorrans, la resposta més habitual va ser definir-se de centredreta (20,5%), mentre que els residents van optar majoritàriament per l’esquerra, amb un 20%. Tot i aquestes diferències, l’enquesta assegura que la variació respecte a la intenció de vot a un partit entre els dos col·lectius, no faria variar massa el resultat electoral si els no andorrans poguessin votar.

Per últim, destaquen les dades demogràfiques de la població andorrana. El 61,4% va néixer a Andorra, mentre que el 38,6% ho va fer en un altre país. Entre aquest darrer col·lectiu, el 55,1% van accedir a la nacionalitat andorrana per residir al país més de 20 o 25 anys (el topall actual i anterior) i haver fet l’examen preceptiu, el 25% per matrimoni, el 17% per cursar estudis obligatoris a Andorra i el 7,7% per ascendència familiar.

Cal recordar que l’enquesta va pronosticar una victòria electoral de Demòcrates, que tornaria a guanyar les eleccions, a prou distància del PS per garantir-ho, tot i que els socialdemòcrates haurien retallat distàncies en el darrer any.