Escaldes-Engordany
Els col·legis professionals estan satisfets amb la llei que els regula
No obstant això, el consell que engloba totes les entitats afirma que ha calgut «insistir» a l’Executiu
Els col·legis professionals es mostren satisfets amb les negociacions que van portar a la modificació de la llei de col·legis i associacions professionals presentada el dimecres pel secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Aquests canvis legislatius, els quals entren en el marc de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) per afavorir un millor encaix a l’àmbit de la mobilitat laboral, són fruit de les reunions del comitè en què participa el Consell de Col·legis Professionals (CCP), l’òrgan que representa les diferents professions titulades del Principat, i els representants del Govern.
Seguint aquesta línia, la presidenta del CCP, Sílvia Estrada, va assenyalar que «la conformació d’aquest text ha comportat un gran esforç per ambdues bandes; s’ha hagut d’insistir molt en algunes parts de la negociació que per a nosaltres són fonamentals, però a nivell general podem dir que estem satisfets amb el resultat obtingut». Tanmateix, els col·legis professionals creuen que alguns punts de la modificació «es podien haver establert d’una manera diferent». En aquest sentit, va destacar que l’apartat 6 bis, el qual conté la informació referent a les bases de les autoritzacions de treball de curta durada, «caldria una regulació d’aquest aspecte segons les necessitats dels col·lectius per tal que els professionals gestionin de manera òptima els 30 dies a l’any de permís d’aquests contractats temporals».
Pel que fa a la participació dels col·legis i les associacions als comitès tècnics de valoració, Estrada va asseverar que aquest va ser al punt en què més es van «encallar» les negociacions. El CCP defensa que l’opinió del col·lectiu professional ha de tenir «influència i rellevància» a l’hora d’establir els requisits i el reglament del desenvolupament de tasques professionals, perquè «ningú millor que el col·legi sap quins són els requeriments a l’hora d’exercir una professió en concret». Així, Estrada va destacar que, tot i haver dedicat gran part del temps per a la resolució d’aquest punt, s’ha pogut arribar a una solució consensuada entre els representants dels col·legis i els ministeris.
Quant a l’obligatorietat d’un coneixement mínim de català (B2) pel desenvolupament de tasques professionals, el CCP va assenyalar que es tracta d’un aspecte «essencial» per a la negociació, ja que «ens trobem últimament que falta el nostre idioma; no tan sols és un tret característic de la identitat del nostre país, sinó que cal preservar-lo i fomentar-lo a l’àmbit professional». També va defensar la variabilitat del nivell d’exigència de cada exercici professional, perquè «un logopeda o un advocat necessita una riquesa de vocabulari molt específica per a treballar en el seu àmbit». La diferenciació d’aquest requisit, segons va indicar Riba, durant la presentació de la nova llei, es durà a terme segons el criteri de cada col·legi.
D’altra banda, Estrada també va tractar la quota d’entrada de professionals. Entrant al detall d’aquest punt, el CCP es va mostrar favorable a l’hora d’establir un nou sistema que es regeixi per una consulta prèvia dels serveis ministerials competents al col·legi professional corresponent abans de fixar un nombre concret de treballadors. «Si es menysté l’informe de cada associació, el ministeri encarregat de donar llum verda a l’entrada de nous titulats haurà de justificar la resolució per escrit», segons va declarar la presidenta del CCP.
Finalment, Estrada va destacar l’acord amb el Govern amb relació a la reducció de vuit a tres integrants per formar un col·legi professional. Així, les activitats que tenen menys efectius «tindran el mateix dret que les grans associacions, perquè no es pot privar a cap sector per molt petit que sigui». També va destacar la bona sintonia envers el requisit de col·legiar els professionals que provenen d’altres països. Tot i l’acceptació general de les modificacions, la presidenta del CCP va indicar que fins que no acabin les reunions i el text definitiu estigui llest per ser aprovat al Consell General, «no podem emetre un veredicte final envers la nostra posició, ja que encara hi ha un marge de temps perquè els grups parlamentaris presentin les seves esmenes».