La Generalitat de Catalunya ha decidit  ajornar la consulta dels Pirineus sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Així ho ha expressat el Departament de Presidència català just el dia en què estava previst que el president, Pere Aragonès, signés el decret de convocatòria de la votació prevista per al 24 de juliol. El motiu pel qual es s'ha dut a terme aquest canvi en les dates es deu a «la manca d’especificacions tècniques del projecte que es vol presentar», segons ha assenyalat l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana.

De la mateixa manera, la Generalitat no va aclarir quina serà la nova data per convocar a la ciutadania de la zona dels Pirineus a la votació, ni en quines condicions ho farà. Al seu torn, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assenyalat que «l’ajornament s’ha dut a terme per respecte a la ciutadania, ja que no poden emetre un vot sense tenir una informació prèvia sobre com es desenvoluparà aquesta candidatura i quin impacte tindrà». 

Pel que fa al procés participatiu que es volia dur a terme a finals de juliol per part del Govern català, aquest es dividia en preguntes diferents segons la comarca. Per una part, la pregunta dirigida a les comarques de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, en què podran votar unes 55.000 persones en 121 meses, és: el Govern de la Generalitat ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern 2030? Amb relació a la segona pregunta per part de l’Administració pública catalana dirigida als territoris del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, aquesta sol·licita als ciutadans sobre la implicació de les comarques a l’hora d’acollir els esdeveniments vinculats als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern. En aquesta zona del Prepirineu català, unes 63.000 persones estan convocades a participar en aquesta consulta, la qual tindrà un total de 137 meses.

Afegit a l’ajornament, el moviment contrari als jocs, que el 15 de maig va manifestar-se a Puigcerdà, ha reiterat que no s’arribi a celebrar la consulta i que es retiri la candidatura. En aquest sentit, la plataforma Stop Jocs Olímpics assegura que aquest esdeveniment esportiu no respon a les necessitats dels territoris pirinencs i, alhora, fomenta un model econòmic dependent del turisme.

Després de desestimar la col·laboració amb l’Aragó, «per a nosaltres, dur a terme un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud amb Andorra seria més que benvingut», declara Viaplana. Paral·lelament, ha afegit que «l’actitud de l’Aragó ha dinamitat el projecte que s’estava a punt de dur a terme, però aquest boicot també ha influït a l’hora d’ajornar la votació dels Pirineus». A més a més, l’alcalde de la Seu ha descrit el Principat com un territori amic històricament a causa de «la proximitat i les bones relacions entre ambdós». Així, ha destacat que «crec que seria beneficiós que, finalment, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i l’andorrà es posessin d’acord per fer una candidatura conjunta perquè el Principat té molta experiència i és reconegut a l’àmbit de la neu». També ha posat en relleu que el més interessant d’aquest esdeveniment «és la inversió prèvia que comporta a nivell d’infraestructures i recursos i, després, el llegat i el renom que deixa al darrere; per tant, en aquest sentit, sempre ens situarem en un punt favorable».

Al seu torn, durant la visita al Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino (CTEO) la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha declarat que «la postura d’Andorra es manté ferma en l’oferiment de les nostres instal·lacions esportives de neu, que són reconegudes a nivell internacional». També ha afegit que «són projectes molt grans que no estan exempts de dificultats, però el Govern segueix a l’espera de noves notícies i estarem a disposició de qualsevol element».