A finals del mes de gener, EL PERIÒDIC va denunciar que el conseller general liberal Marc Magallón incompleix la llei en compaginar dos càrrecs públics: d’una banda, ocupa un seient al Consell General i, de l’altra, és el cap d’Àrea d’Esports al Comú d’Andorra la Vella. La legislació del règim electoral i del referèndum, però, és ben clara i en el seu article 54 descriu les cinc possibilitats en les quals el càrrec de conseller general no és compatible amb, com és el cas, el de «qualsevol activitat de caràcter laboral que comporti una contraprestació salarial del Consell General, del Govern o d’entitats parapúbliques o de dret públic, no havent-ne obtingut l’excedència». Agafant la definició d’ens públic descrita en l’article 13 del Codi de l’Administració s’observa que els comuns i quarts constitueixen l’Administració pública, de manera que Magallón estaria percebent actualment dos sous públics, un de parlamentari de poc més de 1.900 euros al mes i un altre de 4.000 euros al mes procedent del comú. 

Aleshores, fonts de Sindicatura, qui té l’obligació de comprovar que tots els consellers elegits democràticament compleixen amb la llei en curs, van apel·lar a la dedicació a temps parcial de Magallón al Consell General per no haver d’abandonar la corporació de la capital, fet que no convenç EL PERIÒDIC, amb Enric Dolsa al capdavant com a màxim responsable, que assegura que la llei «no deixa cap dubte» i exposa que quan es va plantejar «no es va apuntar cap diferència entre consellers de primera i de segona; tots són consellers generals i han de complir-ho, independentment del seu horari».

 Així, i davant la inacció política de la resta de grups parlamentaris, i com «un gest de transparència», aquest rotatiu es veu «amb l’obligació de fer una consulta a la Batllia perquè sigui la Justícia qui aclareixi els dubtes de si Magallón pot o no ser conseller general en l’exercici del principi de legalitat». En cas que un batlle confirmés la negativa, fonts jurídiques consultades han alertat que «es posarien en dubte totes les lleis i decisions que el Consell General ha aprovat fins a la data amb el vot a favor de Magallón». En aquest sentit, cal recordar que Liberals forma part de la majoria parlamentària, juntament amb Demòcrates i Ciutadans Compromesos, i que el vot de tots aquests consellers és fonamental per tirar endavant qualsevol text.

D’altra banda, fonts polítiques també asseguren que, abans d’arribar a Sindicatura, hauria d’haver estat el mateix partit, Liberals, qui, «en un acte de transparència i ètica», demanés a Magallón sol·licitar l’excedència al Comú d’Andorra la Vella. I és que van ser els mateixos legisladors els que a principis dels 2000 van acordar que es poguessin demanar excedències per dedicar-se a temps complet al Consell General, «tenint en compte que Andorra és un país molt petit i que molta gent amb representació política pot treballar a l’Administració». De fet, així s’ha fet en altres ocasions i consellers anteriors de tots els colors polítics, com un altre cap d’àrea del Comú d’Andorra la Vella –i que «justament és el mateix cas que Magallón», especifiquen els experts–, o més recentment, la consellera general no adscrita Carine Montaner, que treballava com a professora a la Universitat d’Andorra (UdA). «La pregunta, doncs, és: per què amb Marc Magallón s’ha sigut permissiu?».