PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

A cara o creu

La FIS dona a conèixer avui quina serà la candidatura escollida per ser seu dels mundials d’esquí alpí del 2027

Per El Periòdic

Una imatge de la pista Àliga de Grandvalira.
Una imatge de la pista Àliga de Grandvalira. | Eric Rossell

La Federació Internacional d’Esquí (FIS) escull aquesta tarda, a partir de les 19.00 hores aproximadament, quina candidatura serà la que finalment s’endurà el premi d’esdevenir la seu que albergarà els Campionats del Món del 2027. La candidatura d’Andorra competeix contra tres grans potències de l’esquí: Crans Montana (Suïssa), Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) i Narvik (Noruega).


Pel que fa al registre històric, tant Crans Montana com Garmisch-Partenkirchen han gaudit d’haver acollit uns mundials en aquesta disciplina, els suïssos el 1987 i els alemanys en dues ocasions, al 1978 i al 2011. D’altra banda, és la segona vegada consecutiva que ambdós gegants han presentat la seva candidatura per optar a l’organització de l’esdeveniment insígnia de l’esquí alpí. En canvi, Narvik s’ha estrenat com a aspirant, de la mateixa manera que ho ha fet el Principat.
Comparativament, «hi ha una dicotomia entre les dues primeres, que representen l’esquí com a tradició i la ferma experiència com a seus clàssiques en el calendari de la Copa del Món, i els nòrdics i nosaltres, que proposen projectes amb un tarannà més innovador», van declarar des del comitè tricolor.


Fent incís en els pros i els contres de cada postulant, Crans Montana compta amb un bagatge organitzador extens, fet que li ha suposat conèixer i establir relacions amb els diferents membres de la FIS que han anat succeint-se al llarg dels anys. Tanmateix, les instal·lacions suïsses estan catalogades com unes de les millors del món. No obstant això, l’estació ha pressionat en excés la FIS, basant-se en la premissa de ser la segona vegada consecutiva que es presenten a les votacions, mentre que el fet de ser habituals fa que la proposta d’acollida sigui molt similar a la que es veu al llarg de la temporada d’esquí.


Andorra sembla tenir la proposta que pugui disputar de tu a tu a la de Crans Montana, segons es va explicar des de la candidatura tricolor. La capacitat organitzativa del país ha quedat demostrada a ulls de la FIS, sobretot després de les finals de la Copa del Món del 2019. Tot i això, la presència d’esquiadors andorrans entre l’elit de l’esquí alpí s’ha assolit gràcies a la feina de Joan Verdú i la Federació d’Esquí (FAE), guanyant en presència i destacant, encara més si cap, un projecte de país, i no d’una sola estació. En contraposició, només una vegada ha passat que uns debutants a les votacions aconsegueixin esdevenir seu, i seria tota una aposta per a la FIS.


Pel que fa als alemanys, aquests compten amb un cartell una mica inferior al de Crans Montana, tot i seguir sent un gegant. Present a l’hora d’acollir curses a l’elit de l’esquí alpí, Garmisch-Partenkirchen ha estat dues vegades seu. D’altra banda, l’última acollida va ser no fa gaire, el 2011, i tampoc tindrien la capacitat per oferir nous elements organitzatius. A banda, la nova junta de la FIS hauria deixat els alemanys com una opció massa clàssica.


Finalment, Narvik es va afegir a la llista de candidatures quan ningú n’esperava cap més. Els noruecs compten amb una bona localització, a més de trobar-se en un país com Noruega, molt ben mirat pel que fa als esports de neu i gel. L’opció trencaria amb l’establert, igual que la d’Andorra, però suposa una novetat massa evident, sense una presència destacada pel que fa a les curses FIS i emparats per l’entorn que els envolta, més que en qualsevol altre aspecte.

 

Els postulants

 

  • Crans-Montana (Suïssa)

-Pros: Un clàssic organitzador. Conegut per la FIS. Qualitat d’instal·lacions.

-Contres: Pressió excessiva a la FIS. Poca capacitat per innovar. Repetiria com a seu. 

 

  • Grandvalira (Andorra)

-Pros: Capacitat organitzativa. Augment de presència internacional. Projecte de país.

-Contres: Primera vegada a les votacions. Dimensions d’acollida. Seria una aposta per part de la FIS.

 

  • Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) 

-Pros: Gegant organitzador. Presència a l’elit de l’esquí alpí. Dues vegades seu.

-Contres: Última acollida al 2011. Poca capacitat per innovar el format. Pèrdua de presència a la FIS.

 

  • Narvik (Noruega)

-Pros: Bona localització. Pes d’un país com Noruega a l’esquí. Trenca amb l’establert.

-Contres: Novetat per a la FIS. Projecte minimalista. Emparats per l’entorn que els envolta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT