L’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda) creu que el Principat hauria de tenir un total de tres abocadors, un a cada vall, més el de la Rabassa, per suplir la pèrdua d’espai que provocarà el tancament de les instal·lacions de Beixalís. Així ho va assenyalar la gerent de l’Acoda, Mònica Dalmau, indicant que «caldria una distribució òptima dels abocadors arreu del país per evitar llargs desplaçaments dels transports; per això seria bo tenir un espai a la ribera d’Ordino, un altre al vessant encampadà i el de Sant Julià de Lòria».

Entrant al detall del comunicat que va fer públic ahir l’associació, una de les principals demandes que reflecteix és la recerca d’una solució a mitjà i a llarg termini amb relació a la creació de nous espais, ja que «les excavacions no s’aturen i cal buscar noves opcions més enllà d’alternatives temporals», va afirmar Dalmau. En aquest sentit, l’Acoda agraeix l’habilitació de l’abocador del Maià, el qual es troba sota la jurisdicció del Comú d’Encamp. Així, les constructores podran ubicar el runam de les excavacions en unes instal·lacions que, segons la gerent de l’Acoda, «té unes característiques similars a Beixalís amb relació a les tarifes», ja que el preu d’aquest gira al voltant dels 15 euros el metre cúbic, mentre que l’abocador massanenc era d’uns 14 euros. Tot i això, es tracta d’una alternativa que serà efectiva durant l’etapa estival i s’allargarà fins al setembre, per tant, «està molt bé tenir una continuació similar a les condicions de Beixalís, però es tracta d’un fet puntual; cal posar la vista més enllà, perquè no durarà per sempre».

Seguint la mateixa línia, Dalmau va indicar que el Maià, el qual es troba al Port d’Envalira, «fins ara ha permès solucionar les necessitats de les construccions que es duen a terme a la zona del Pas de la Casa i a les àrees del nord-oest del Principat, sobretot, durant els mesos d’estiu per la falta d’alternatives viables a la resta de parròquies», de manera que la redirecció del runam fins a aquesta zona provocaria «un increment considerable del tràfic de camions de grans dimensions per les carreteres generals» amb el consegüent augment de la contaminació i més dificultats a l’àmbit de la mobilitat.

Pel que fa a l’abocador de la Rabassa, ubicat a Sant Julià de Lòria, l’associació creu que també es tracta d’una solució a la manca d’espais, però que, contràriament a les instal·lacions del Port d’Envalira, «aquest té unes taxes d’abocament molt elevades que suposen el doble de Beixalís i el Maià». En aquest sentit, les xifres de la Rabassa es mouen al voltant de 28 euros el metre cúbic de material i, de moment, tan sols acullen les excavacions que es perpetren a la mateixa corporació laurediana. Tanmateix, la gerent de l’Acoda va assenyalar que si es permet acollir la gestió dels moviments de terres d’altres parròquies a Sant Julià, la decisió sobre efectuar un pagament més elevat per abocar els excedents «dependrà de la casuística de cada constructora», però «creiem que el Govern i els comuns s’han d’implicar més per veure el punt de vista de les constructores».

A més, l’Acoda va indicar que la «manca de planificació» per la disposició d’abocadors arreu del país, pot provocar una possible «imminent aturada dels moviments de terra», la qual cosa suposaria un fort impacte en totes les entitats que formen part del procés de la construcció «perjudicant en major grau als promotors i els propietaris». Al seu torn, Dalmau va afegir que en els casos en què ja es van firmar els convenis amb anterioritat a l’anunci del tancament de Beixalís «no hi ha cap problema», ja que l’abocador preveu l’abosorció del runam resultant d’aquests contractes. Tot i això, hi ha clients que «disposen de la llicència urbanística de les corporacions per dur a terme la seva edificació i, a causa de la clausura de l’abocador, es veuran obligats a suspendre l’activitat».

Finalment, Dalmau va assenyalar que «els contractistes necessiten una alternativa que entri en funcionament aquest estiu» amb la finalitat de «donar continuïtat a les activitats d’un dels sectors més importants d’Andorra». També va afegir que «cada dia que passa ens perjudica a tots», per tant, «aquest fet agreuja la situació d’inflació generalitzada, sobretot, amb l’augment del preu de matèries primeres».