Andorra la Vella va aprovar ahir per unanimitat l’adjudicació de les obres a l’empresa Locub, SA, per 1.158.956 euros, inferior als 1,4 milions estimats que costaria. Els treballs de reforma i d’embelliment del carrer Prat de la Creu s’iniciaran a mitjan juny, tal com va avançar la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, durant la sessió de Consell de Comú. La cònsol també va recordar que el comú volia fer aquestes obres l’any vinent, però que finalment es fan enguany conjuntament amb FEDA i Andorra Telecom per aprofitar les obres de cogeneració que la parapública vol fer en aquest tram.

A més, va assegurar que no tindran afectació al trànsit i se centraran principalment en la voravia, la qual seguirà tenint les mateixes dimensions. «La calçada no es toca» i simplement s’aixecarà tot per anar canviant xarxes que han quedat antiquades, va assenyalar Marsol, afegint que es canviarà el paviment. «Serà granític amb uns dibuixos i formes diferents, es posarà la nova xarxa d’enllumenat, la nova xarxa de clavegueres i d’aigües fluvials» i també la d’Andorra Telecom i la de cogeneració, va expressar. En aquest cas, FEDA aportarà 1,7 milions a l’obra i Andorra Telecom 35.000 euros.

Pel que fa al termini d’aquesta primera fase, tindrà una durada d’uns set mesos. La intenció és poder començar les obres el més aviat possible i quan l’empresa tingui suficient material en estoc. Per tant, es preveu que com a molt tard, les obres puguin començar a mitjan o finals de juny. Aquesta primera fase inclou la voravia de la dreta en direcció a Espanya des de la cruïlla amb el carrer del Consell General i fins al carrer de la Roda. Després es farà la segona fase als dos costats de la voravia a la part baixa del carrer Prat de la Creu, i l’altre costat es renovarà en una tercera fase. «De moment es fa aquest costat perquè és el que està més consolidat, ja que a l’altra banda encara hi ha moltes parcel·les per construir», va indicar la cònsol major. D’altra banda, en un primer moment, FEDA també volia incloure el canvi de la xarxa elèctrica, que eren 90.000 euros, però finalment s’ha tret del plec de bases perquè la parapública no ho considera necessari.

Durant la sessió, l’oposició va reclamar més reunions de les comissions, ja que es troben sense informació i consideren que cal una millor comunicació interna. «Hem mostrat la nostra frustració sobre el cas que ens estan fent», va manifestar el conseller de PS + Independents Sergi González, que va explicar que la comissió de Serveis Públics fa 111 dies que no es reuneix, i la de Turisme i Promoció de Comerç, 114. En resposta, Marsol va expressar que intentaran convocar més comissions de cara al proper trimestre, però va recordar que, a excepció de la de Finances, que sí que és obligatòria, la resta no ho són. «Cada comú funciona d’una manera diferent», va indicar la cònsol major. 

D’altra banda, la consellera de l’oposició Dolors Carmona va demanar informació sobre les targetes PK. Des de la majoria, va informar que els lectors de matrícula encara no estan en funcionament perquè s’han d’acabar de calibrar a cada aparcament. Un cop estiguin en marxa, la majoria comunal ja decidirà si caldrà una targeta per a cada vehicle o si es podrà incloure més d’una matrícula a la targeta.

Finalment, en la sessió es va aprovar la proposta de modificació de l’ordinació tributària comunal per a l’any 2022 referent a les taxes sobre els gossos, en la qual s’ha inclòs els gossos de caça guardats. A més, també es van concedir dues aprovacions definitives i una de provisional al Pla d’Ordenació i Urbanisme parroquial d’Andorra la Vella.

Preguntat sobre les declaracions de la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, sobre la vall del Madriu-Perafita-Claror, el cònsol menor d’Andorra la Vella, David Astrié, va remarcar que el text és el que van tancar i que no s’ha de fer cap altra versió. De fet, va recordar que era un text consensuat i que ja es va donar temps a que la corporació escaldenca incorporés modificacions. «És una ordinació que estava treballada per un advocat», i que tenia en compte tots els paràmetres jurídics i de territori, va expressar, assegurant que ja estava prou treballada. En aquest sentit, Astrié va considerar un error que les quatre corporacions que formen la vall no es posessin d’acord i es pogués perdre la distinció de la Unesco.