Els equips que conformen l’actual Lliga Multisegur (Primera Divisió del futbol andorrà) hauran de lluitar molt per trobar un mecanisme efectiu que serveixi per sanejar els comptes que ha deixat l’exercici del 2021. La gran majoria dels conjunts del Principat van acabar l’any en números vermells, veient reflectit un augment paral·lel del seu endeutament, i aquesta situació podria plantejar canvis en el pla d’actuació de moltes de les juntes directives per evitar, precisament, arribar a casos com el del Lusitans, com a més recent.

EL PERIÒDIC ha tingut accés a aquests comptes, estant alguns d’ells encara pendents d’una última revisió per part dels auditors de cada entitat, però que en tot cas no canviaria en excés el volum de les xifres que es poden observar al gràfic. Els números més voluminosos, que se situen entre els 60.000 i els 450.000 euros, corresponen a la diferència negativa entre els ingressos i les pèrdues dels equips durant l’exercici del 2021, que contrasta amb les dades registrades el 2020, on els beneficis, encara que escassos, superen les pèrdues. Tanmateix, cal recalcar que els deutes no suposen que una empresa no pugui continuar exercint la seva activitat, sinó que dependrà del tipus de deute, del volum, i de la gestió que es faci d’aquest.

Fonts de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) van confirmar a aquest rotatiu que existeix certa «preocupació» per la situació actual dels clubs pel que fa a l’àmbit econòmic. No obstant això, des de la federació no es pot intervenir de cap manera, més enllà del repartiment pressupostari establert en la normativa d’aquesta competició nacional, «ja que es tracta d’un tema d’autogestió de cada equip, però és cert que cada vegada som testimonis de temes d’impagaments, jugadors de qualitat que han de marxar o de casos extrems com pugui ser el del Lusitans».

Dependència de la UEFA

La diferència més clara que es pot entreveure en els comptes d’uns i altres equips radica en el fet d’haver disputat competició europea o no. És a dir, el fet de classificar-se per a les rondes prèvies, tant de Champions League, Europa League o Conference League, suposa l’ingrés més gran de tots per als conjunts del Principat. D’aquesta manera, equips com l’Inter Club d’Escaldes, UE Sant Julià o FC Santa Coloma, que l’any passat van participar en el circuit europeu, han pogut rebre entre 100.000 i 600.000 euros per part de la UEFA.

Aquesta partida resulta, així, de vital importància en les arques de les entitats, sobretot de cara a establir fitxatges i sous en vistes a la pròxima temporada. D’igual manera, i com s’ha vist en els darrers anys, aquells equips que aconsegueixin disputar les prèvies de les UEFA disposen d’un major percentatge de probabilitat de tornar-ho a fer en la pròxima campanya, produint-se un efecte de retroalimentació. Per altre costat, i en contraposició, aquell club que no repeteixi la situació correrà el perill de quedar en un descobert econòmic, pel fet que les despeses de plantilla seran molt superiors als ingressos (dels quals ja no es comptaria amb els de la UEFA), amb la possibilitat final de la desaparició.

Ingressos per venda

A diferència de, per exemple, la lliga espanyola (LaLiga), un dels altres problemes resulta ser la falta d’ingressos per competició. Els equips que formen la Lliga Multisegur no reben cap aportació econòmica pel que fa a la recaptació d’entrades o la venda de drets televisius, que resulta ser la punta de llança en altres països on el futbol es troba professionalitzat. El fet de ser una lliga semiprofessional comporta certs desavantatges, però també avantatges, com són els gairebé nuls costos de traspàs de jugadors o el tracte permissiu de la UEFA en la seva filosofia per desenvolupar el futbol modest.

Així doncs, la recerca de patrocinadors i negocis comercials ha resultat ser l’eix al qual s’agafin, amb més o menys sort, tots els equips, i de què acabin depenent per impulsar un projecte esportiu sòlid. 

Les claus

• Rendibilitat: La manca d’ingressos (més enllà de la UEFA) i la dificultat dels equips per trobar patrocinadors privats i treure-li un negoci comercial al club minva les opcions de poder construir un negoci futbolístic sòlid i rendible.

• Autogestió: La situació dels comptes interns depèn íntegrament de cada club, deixant la FAF com un actor extern, mediador en certes ocasions, però sense capacitat per incidir en com gestiona cada equip el seu capital.

• Imatge: Any rere any van succeint-se els casos de dificultat econòmica, deutes, demores en els salaris, impagaments o desaparicions de clubs, uns aspectes que, directament o indirecta, afecten la imatge que es pugui tenir de la lliga.

• Record del Lusitans: L’FC Lusitans va ser un dels habituals a les prèvies de la UEFA, però l’any posterior a no classificar-se va desencadenar en impagaments, incertesa i, finalment, desaparició. La manca d’inversors, clau en aquest aspecte.