La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) defensa un transvasament temporal de les aportacions per cotitzacions de la branca general de la CASS a la part de la jubilació per ajustar els desequilibris dels comptes. D’aquesta manera, la patronal creu que, en un període de vuit anys i de manera progressiva, es duria a terme aquest traspàs amb un retorn a posteriori dels actius de la branca sanitària. Amb això, la CEA afirma que s’allargaria fins al 2039 el moment en què s’hauria de començar a utilitzar el fons de reserva de jubilació en comptes del pronòstic actual que situa la data en el 2024. Tal com va afirmar el president de la confederació, Gerard Cadena, «som conscients que hi ha algunes mesures de la nostra proposta que tenen un ampli consens entre els actors implicats, però a nivell general, les posicions estan molt allunyades».

Entrant al detall del text acordat per la patronal, el representant dels empresaris i els treballadors per compte propi a la CASS, Francesc Zamora, va explicar que l’augment dels quatre punts de cotització «han de gaudir d’un repartiment just i equilibrat per a tots». En aquest sentit, la CEA defensa que l’aportació de tres punts sigui per part de l’assalariat i, l’altre punt, a costa de l’empresari, amb la finalitat «d’acostar-nos als procediments dels nostres països de referència» amb problemàtiques similars, tals com Luxemburg, Liechtenstein o Suïssa, i «fer-nos més equitatius». En qualsevol cas, l’anhel de la patronal és d’avançar a una equitat pròxima al 50% d’aportació de cada part; tanmateix, aquesta proposta «s’ha d’acabar de perfilar», segons va indicar Cadena. Fonamentalment, el text aprovat per la patronal gira al voltant de nous ajustos que redueixin la pressió fiscal sobre els empresaris alhora que es vol evitar l’increment dels impostos «perquè no ens interessen gens».

El representant dels autònoms, va continuar desglossant les esmenes, explicant que «considerem que la pensió màxima sigui 2,5 vegades el Llindar Econòmic de Cohesió Social (LECS), la qual cosa és una llarga reivindicació de la confederació, amb la finalitat de no restar competitivitat al sistema fiscal». De la mateixa manera, va presentar la modificació del tall dels 45 anys, un dels punts en què la CEA difereix de la proposta de la CASS. Així, el que suggereix l’esmena és situar el començament dels drets cotitzats a partir dels 47 anys paral·lelament amb l’augment de l’esperança de vida de la població. Tot i això, «cal fer els càlculs pertinents per comprovar si aquest eixamplament pot arribar a ser beneficiós», segons va afirmar Cadena. També, va afegir que, en el supòsit que el text s’aprovés pròximament, «tot aquell sector de la població que arribi a aquesta edat, se li aplicaria la nova fórmula proposada, per avançar els canvis com abans millor».

Amb relació als períodes de carència, el text de la CASS aposta per un manteniment dels 15 anys per poder percebre la pensió de jubilació, convertint les cotitzacions dels treballadors que no arribin al mínim en aportacions al Pla públic de capitalització. En contraposició, la proposta de la CEA aposta per una ampliació dels anys mínims per tenir dret a recuperar allò que s’aporta al sistema, de manera progressiva i en consonància amb l’augment de l’esperança de vida. També destaca l’estalvi privat en què, segons la CASS, les aportacions es divideixen en un 1% a raó de l’empresari, un altre 1% per part de l’assalariat i un 0,5% aportat per l’Executiu. Així, el text de la CEA considera que la contribució del Govern hauria de ser equivalent a la dels altres dos actors intervinents.

Finalment, Zamora va recordar que les obligacions futures del sistema de pensions ja superen els 7.500 milions d’euros, mentre que el fons de reserva, amb prou feines, arriba als 1.500 milions. Addicionalment, el president de la CEA va afirmar que l’aplicació de les propostes «s’hauria de dur a terme a curt termini; no es pot esperar que passin cinc anys  més, perquè llavors hauríem de buscar noves fórmules».