Passat un any des que es va entrar a tràmit parlamentari el projecte de llei de contractació pública, finalment ahir el Consell General va donar suport per assentiment al text. Amb aquest nou document, la voluntat de l’Executiu i dels legisladors és agilitzar procediments, donar compliment als compromisos internacionals, contribuir al creixement econòmic del país alineant-se amb objectius sostenibles, ser més transparents i efectuar les contractacions públiques de manera més ràpida i eficient. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va recordar que la nova llei regula tota la contractació del sector públic (obres, serveis i subministraments) en un únic text i amplia els operadors que queden subjectes a la llei. Amb aquesta ampliació, per tant, es busca que ningú pugui eludir la normativa i es respectin les obligacions fixades.

A més, també serveix per a regular tota la despesa pública del país sense oblidar la flexibilització que demanen alguns contractes, permetent que siguin més àgils i facilitant l’accés a les microempreses i pimes. També modernitza procediments i reforça la transparència «amb una aposta decidida per la contractació electrònica». Així mateix, la llei permetrà donar compliment als objectius socials i ambientals i donar suport als operadors econòmics nacionals que contribueixen al desenvolupament del país.

En el torn d’intervencions, els representants dels grups parlamentaris van aprofitar per destacar la importància de la llei. El conseller general Oliver Alís va assegurar que les esmenes presentades per Terceravia han permès, entre altres, dotar l’Administració de més seguretat i garanties en el camp de les concessions i també s’ha aconseguit donar més oportunitats i transparència. Tot i això, va lamentar que «ens hauria agradat haver anat més lluny, però la majoria no ha acceptat».

Des de la bancada socialdemòcrata (PS), la consellera general Susanna Vela va indicar que les esmenes presentades per la formació que representa han contribuït a afegir els contractes mixtos, les condicions i requeriments que demanen els contractistes estrangers establers a la UE, l’elaboració de manuals de necessitats i especificacions per tipus d’obra i la concreció de procediments pels quals es pot accedir a la subhasta electrònica. «Confiem que sigui una eina de transformació i modernització de les nostres administracions públiques i doni resposta als reptes futurs de país», va dir.

Pla d’Estadística

D’altra banda, el Pla d’Estadística 2018-2021 ha estat «una eina fonamental per a sistematitzar les activitats d’estadística del Principat», especialment en un context en què ha estat necessari disposar d’estadístiques oficials tant a nivell intern com a escala internacional, i també per tal de tenir xifres actuals i de qualitat, així com recursos que contribueixin a una reducció de la càrrega administrativa. Així, el Consell General va aprovar ahir per assentiment el Pla d’Estadística 2022-2025, un projecte de llei que, tal com va manifestar el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, vol consolidar i completar els treballs del primer pla posant l’accent en la reducció dels costos de la producció de dades, en l’augment de la freqüència de publicació i en l’increment de les temàtiques tractades.

De fet, el nou document focalitza els esforços sobre quatre pilars bàsics: el desenvolupament de les estadístiques macroeconòmiques i empresarials; la creació del registre d’uns fitxers administratius per tal d’inventariar tota la informació disponible a l’administració andorrana; la revisió profunda de procediments i metodologia arran de recomanacions internacionals, i la potenciació i coordinació dels òrgans del sistema estadístic per tal d’evitar la duplicitat dels treballs. En definitiva, segons va apuntar Gallardo, es tracta d’una «aposta per la qualitat i la representativitat» que, durant el torn de votació, va comptar amb el suport de tota la cambra.

Tot i això, el conseller general del Grup Parlamentari de Terceravia Joan Carles Camp va lamentar que, tot i incorporar noves temàtiques, el pla segueix sense incloure estadístiques relacionades amb aspectes com les segones residències, l’obra pública o els compromisos concrets amb persones que treballen a l’Administració. També va criticar que l’anterior pla no ha complert tots els objectius fixats, malgrat que Gallardo va exposar que s’ha arribat a assolir fins al 90% de les finalitats.

Per contra, el conseller del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Roger Padreny va posar en relleu que el nou pla estadístic 2022-2025 millorarà substancialment el període de difusió d’estadístiques reduint-lo a la meitat, de manera que d’ara endavant «tindrem informació amb més periodicitat, més actual i més harmonitzada».

Inversió pública

A proposta dels socialdemòcrates, i una vegada introduïdes les esmenes presentades pels grups de la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos), el Consell General va acordar per assentiment una proposta que té com a voluntat protegir la pluralitat, objectivitat i veracitat en les informacions que publiquen els mitjans de comunicació del país, especialment després de l’informe de Reporters Sense Fronteres, que fa caure Andorra a la posició 53 pel que fa a la llibertat de premsa a escala mundial.

La consellera socialdemòcrata Susanna Vela va assegurar que amb aquest acord «s’avançarà en la independència dels mitjans promovent la igualtat i la pluralitat», malgrat que «caldran més accions per a superar l’informe sobre la llibertat de premsa». Des del PS, a més, també es va exposar la necessitat d’establir un repartiment equitatiu de les insercions de publicitat institucional en tots els mitjans de comunicació, entenent que «la crisi [de la covid] ha posat en perill la pervivència dels sistemes de comunicació». Per tant, «les entitats públiques hem de vetllar perquè continuïn treballant per garantir el futur democràtic de la nostra societat», sempre que el català estigui representat al 100%.

Al seu torn, la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, va explicar les esmenes presentades per la majoria, que principalment fan referència a la incorporació del respecte per la llei de protecció de dades professionals i de transparència o en la necessitat d’utilitzar el llenguatge oficial en les publicacions per a proveir informació d’Andorra a la població de dins i fora del Principat.

Per contra, s’ha suprimit la petició de la creació d’un organisme independent que vetlli pels continguts i la publicitat que es publiqui en els mitjans tenint en compte dos factors: la contenció de la despesa i els actors reguladors homogenis a Europa dels quals es beneficiarà el Principat una vegada s’assoleixi l’acord d’associació amb la Unió Europea. Així mateix, el text final suprimeix l’encomana que el Govern treballi un projecte de llei perquè els poders públics promoguin accions amb la finalitat d’oferir informació veraç, plural i de qualitat, tenint en compte que es tracta d’una qüestió que ja està a la Constitució.

L’acord final preveu, entre d’altres, quins són els requeriments que cal complir per tal que un mitjà pugui incloure publicitat institucional; encomanar al Govern un pla d’ajudes a les empreses de comunicació per tal de compensar la forta caiguda de la publicitat arran de la pandèmia; l’encomana d’impulsar campanyes d’estudi d’audiències; evitar l’intrusisme laboral, i vetllar perquè hi hagi un sistema de finançament transparent i plural.

Finalment, cal destacar que el Consell General també va assolir un compromís ferm per la lluita contra el terrorisme i el tràfic de persones i va aprovar la proposició de llei de Protocol i Cerimonial, segons va informar l’ANA.