El procés de primàries engegat pels Liberals ha generat «enrenou» i «tensió». Aquests van ser els adjectius utilitzats per la secretària general del partit, Maribel Lafoz, que en una roda de premsa organitzada ahir amb els dos candidats a encapçalar la formació, Judith Pallarés i Josep Maria Cabanes, va acusar la premsa d’haver generat més crispació amb «notícies que no són del tot certes». «Jo no he cosit res, però és cert que, en aquests moments, les sensacions estan a flor de pell», va apuntar Lafoz preguntada pels mitjans assistents i després que l’inici de la compareixença fos precisament per retreure la tasca desenvolupada pels periodistes al voltant de Liberals les darreres jornades. En definitiva, la secretària general liberal va demanar que es respecti el que va considerar un «procediment intern» de la formació, i va incidir que «no agrada quan hi ha aquestes coses a la premsa».

Sigui com sigui, tal com va exposar la mateixa Lafoz, l’origen de la crispació hauria estat la decisió de l’encara president del partit, Jordi Gallardo, de no concórrer a les primàries. «La decisió del Jordi ha sobtat», va declarar, afegint que «tothom pensava que era el candidat natural». Precisament, la determinació final del ministre de Presidència, Economia i Empresa va centrar bona part de les preguntes a Pallarés, que va remarcar que la seva participació en les primàries no ha estat «en cap cas» una «traïció». «Hi ha persones que, amb el seu esperit conspiracionista, no ho entenen», va assenyalar la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat i candidata, que va assegurar que l’anunci de la seva participació en les primàries va pràcticament coincidir amb el de Gallardo de no fer-ho. En concret, va exposar que, malgrat que tenia el «suport verbal» de diversos afiliats, no va començar a recollir les signatures per avalar la seva proposta fins després de la reunió de l’Executiva de la setmana passada. En qualsevol cas, va celebrar que «hem vist que dins el partit hi ha suport per a tots». Per tot plegat, va remarcar que va rebre la notícia del pas al costat de Gallardo «amb molt de sentiment propi» pel seu recorregut conjunt en política. Així mateix, al voltant de les crítiques que hauria estat rebent pel fet de ser dona i no haver nascut al Principat, Pallarés va assegurar que «aquests comentaris m’han fet més gràcia que cap altra cosa», i va argumentar que aquests arguments tenen més a veure amb una idea «paternalista, patriarcal i misògina».

Aquest suport dels militants també va assenyalar tenir-lo l’altre candidat, Cabanes, que va destacar que «cada vegada que hi ha hagut eleccions, se m’ha proposat», i que donada la seva situació laboral actual, ara hi ha pogut concórrer. Tot i això, el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip) va reconèixer que l’impuls de la seva candidatura es va produir un cop Gallardo va descartar presentar-se, declarant que «Jordi Gallardo i Judith Pallarés, tots dos ministres, eren els candidats prioritaris». 

El paper de l’Executiva

«L’Executiva m’ha demanat de ser candidat cada vegada». Arran d’aquestes paraules de Cabanes, es va originar un moment de tensió amb la secretària general, que en acabar el torn de preguntes als candidats les va voler matisar: «L’Executiva està a disposició de tots els candidats i fem prova de neutralitat». Així, Lafoz va remarcar que són els militants els que han fomentat la llista del president de la Facip. No obstant això, moments abans, el mateix Cabanes també va apuntar que, en cas d’una hipotètica elecció entre Pallarés i Gallardo, ell «com a home de partit, hauria seguit la disciplina», insistint que «hauria fet el que m’hagués dit la secretària general».

Tibantors en banda, és cert que ara, ambdós candidats hauran de convèncer fins a la celebració del congrés als afiliats que la seva proposta és la millor. D’una banda, Pallarés es va postular amb una posició en la línia de l’actual, la de Gallardo, pel fet que l’han construït treballant de bracet. I de l’altra, Cabanes va incidir que la seva voluntat és «fer créixer el partit i tornar-lo a situar com en l’època dels 10 anys de liderat de Marc Forné». Així, sigui amb una base o l’altra, ambdós van insistir que el que Liberals d’Andorra requereix és sumar entre tots, i no dividir.