• L'Associació planteja la iniciativa d'energies renovables com un pla per impulsar l'economia del país

Els presidents de les mútues que conformen l'AESE, Jesús Gasset, Joan Albert Farré, Josep Muntané i Joan Guàrdia, ahir durant la presentació. Foto: ANA / M. T.

L' Associació d'Entitats del Sector Energètic (AESE) va reiterar ahir la seva aposta ferma per la implantació de l'energia hidràulica i l'eòlica com a opció prioritària per reduir la dependència energètica amb l'exterior. A més de tornar a exposar la vessant positiva de la sostenibilitat, AESE va plantejar que el projecte és també una aposta per reincientivar l'economia del país tenint en compte el context de crisi actual. Com a exemple, i tal i com informen els estudis encarregats, si el projecte es consolidés al 100% del plantejat per l'associació es poden arribar a crear un total de «1.000 llocs de treball directes i 1.500 indirectes», segons va informar ahir el portaveu d'AESE, Joan Carles Grau.

Els estudis encarregats a empreses especialitzades de França i d'Espanya, i que ja van ser tractats a EL PERIÒDIC aquest dilluns, així ho conclouen. Concretament per cada MW a construir de les centrals hidroelèctriques es crearan 7,4 llocs de treball directes i 11,2 d'indirectes. Pel que fa a l'energia eòlica per cada MW generat es crearien 1,3 llocs de treball directes i 5,2 indirectes, a més de quatre places per al manteniment de cada parc.

A banda de la important obertura del sector al mercat laboral, Grau va destacar d'altres horitzons de negoci relacionats amb l'aposta per aquest projecte, que planteja la instal·lació de 22 centrals hidroelèctriques i dos parcs eòlics en el termini de 15 a 20 anys. És el cas de l'atracció de noves tecnologies de telecomunicacions, informàtica, així com la creació d'un laboratori d'idees. O també, i a partir dels embassaments d'aigua, noves possibilitats de negoci relacionats amb els esports aquàtics, el lleure, etc.

Amb els estudis a la mà i la proposta exposada ja a totes les parts que es veurien implicades en el projecte (el Govern, FEDA i els Comuns), AESE ja s'ha posat en marxa per cercar formes de finançament per arribar als 200 milions d'euros d'inversió que exposen les conclusions de l'estudi. Grau va reconèixer que no confien en què el suport comunal que ja han rebut es transmeti en suport econòmic. «Caldrà cercar inversió privada», i també pactar amb el propi Govern, al qui volen proposar algun tipus de sistema de participació mixta similar al que s'utilitza per gestionar el Centre de Tractament de Residus de la Comella (comú, privats, FEDA i el Govern).

Un increment del 2% de la factura / Amb tot, el que sí que està clar és com es recuperarà la inversió realitzada. Segons va informar el president d'AESE, Josep Muntané, el retorn és viable si s'aplica un increment anual del 2% de la factura al client. Muntané va voler relativitzar aquesta pujada tenint en compte que aquest any «Espanya ha augmentat la factura un 10% i França també ho ha fet darrerament en proporcions similars».

L'altre via per amortitzar la inversió passa per l'exportació dels excedents d'energia generada en hores no puntes. Aquesta seria exportada al «mercat europeu de gestió de la demanda», el mateix espai al que acudeix FEDA per a adquirir més del 85% de l'energia que es consumeix al país, va explicar Grau.

Amb tot, i si finalment es consolidés la totalitat del projecte, es podria arribar a assolir un 54% de producció pròpia, repartida entre l'AESE (37%), FEDA (14%) i Ctrasa (3%). La resta, fins arribar als 600.000 MWh anuals, s'hauria d'importar.

Projecte a un any i mig vista / La confiança d'AESE en què l'aposta per la construcció de centrals hidroelèctriques i molins de vent és necessària i plenament viable va quedar palesa en l'avançament de terminis i pronòstics temporals plantejats ahir. Grau va assegurar que al mes de març estaran «finalitzats els acords corresponents amb els comuns i amb els privats dels terrenys on preveiem les instal·lacions» (a Ordino, la Massana i Sant Julià).

El pas següent és que al setembre es pugui començar la construcció de les tres primeres centrals hidràuliques, que podrien ser una realitat al cap d'un any i mig o dos, va assegurar Grau.

Per a més informació consulti l'edició en paper.