Finalment, sí que hi haurà procés de primàries en el si del partit Liberal. Segons va poder saber EL PERIÒDIC, l’exministre d’Interior i Justícia en el mandat de Marc Forné, dirigent d’Andbank i president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip), Josep Maria Cabanes, va presentar la candidatura que competirà amb la de la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés. Aquest moviment es va produir  després que el president de la formació blava i ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, anunciés el dilluns en una roda de premsa que renunciava a presentar-se a la cursa per encapçalar el partit en les pròximes eleccions generals, i confirmar de retruc que amb aquest «pas al costat» aturava temporalment la seva carrera política.

Així, tot i que el dilluns semblés que el procés de primàries quedaria en no res en haver-se presentat només una candidatura, tot va fer un gir ahir davant de la formalització en les darreres hores de la proposta de Cabanes. En aquest sentit, el dirigent d’Andbank va estar sospesant la possibilitat de concórrer a les primàries després que diferents membres del partit l’animessin a fer el pas arran de la renúncia de Gallardo. «Van considerar que hi havia de ser perquè tinc molta experiència», va declarar Cabanes, que també va confirmar que va aconseguir reunir «més del doble dels 15 avals necessaris». «Molta gent s’ha bolcat i n’estic molt agraït», va incidir el president de la Facip. En aquest sentit, des de Liberals van confirmar passada la mitjanit que s’havien presentat dues llistes, corresponents a les candidatures de Pallarés i Cabanes. 

No és la primera vegada que el president de la Facip fa una incursió en la política. Militant històric i soci fundador del Partit Liberal d’Andorra (PLA), ja va formar part del govern de Forné, ocupant la cartera d’Interior i Justícia. A més a més, també va estar uns anys a l’oposició del Comú d’Andorra la Vella, a principis dels anys 2000. Per la seva banda, Pallarés és un membre actiu del partit i ocupa un dels ministeris en l’Executiu en coalició amb Demòcrates, el d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, tot i que inicialment va engegar el mandat en la cartera de Funció Pública –el Govern va fer una redistribució ministerial fa tot just un any amb la sortida de la fins aleshores ministra de Turisme i també liberal, Verònica Canals–. De fet, hores abans que es tanqués el termini i es fessin oficials les candidatures, el mateix Gallardo va confirmar en la seva compareixença per anunciar la seva retirada que Pallarés s’havia postulat com a candidata, expressant que la ministra «és de la meva absoluta confiança». Unes paraules que Pallarés va agrair a través de les xarxes socials, posant de manifest la seva intenció de «mantenir viu i unit» el projecte polític liberal.

D’altra banda, el partit blau també va informar ahir que aquesta tarda es durà a terme el procés de validació per part de l’executiva de la formació, convocada de forma extraordinària. I és que, segons el calendari marcat inicialment, aquesta ratificació s’havia previst fins al 10 de juny, convocant com a tard el 30 de juny el congrés per escollir el cap de llista. Així, tenint en compte que la validació es fa avui i que el congrés s’ha de concertar al cap d’entre 10 i 20 dies, segons l’anunci inicial, la determinació del candidat liberal per a les pròximes eleccions generals podria quedar resolta a final de mes. En aquest sentit, segons van exposar des del partit en l’inici del procediment de primàries, els candidats a encapçalar la llista hauran de comptar amb el suport de, com a mínim, el 10% dels afiliats del partit, i aquests només poden signar en una de les candidatures o quedarà invalidat el suport. Sigui com sigui, aquesta cooperació s’haurà de fer efectiva en el congrés general, i serà en aquest període fins aleshores que els candidats s’hauran de guanyar el favor d’afiliats, membres de l’executiva, representants electes, i dels diferents comitès parroquials.

Liberals és l’única formació que ha engegat de forma oficial la preparació de la pròxima contesa electoral general, la qual s’hauria de convocar el març de 2023. No obstant això, la realitat és que des de fa uns mesos, el clima a l’Executiu sembla assenyalar a un avenç de les eleccions uns mesos.