El VPC sènior femení va certificar en un últim partit tot allò que havia portat demostrant durant tota la temporada. Les jugadores dirigides per Dani Raya es van coronar campiones de Primera Catalana en vèncer el CEU a l’Estadi Nacional en la final del campionat, i van guanyar el dret de formar part de la Divisió d’Honor el pròxim any.

Esportivament? Impecables. Les tricolor han romàs invictes a la lliga i han lluitat fins al final per poder celebrar la victòria amb un públic entregat. Socialment? Notòries. Cos tècnic, jugadores, afició i autoritats públiques coincideixen a l’hora de definir el que ha fet el VPC aquest any. Un mirall. Cadascú des del seu context ha ressaltat que el que s’ha aconseguit no ha sigut només un mèrit esportiu, sinó que també pot tenir repercussió més enllà de l’esport.

Històricament, les disciplines femenines sempre s’han trobat amb més pedres al camí, però potser s’està a punt de presenciar un canvi progressiu. La mateixa ministra d’Esports, Sílvia Riva, ja va donar una pista quan es van presentar les ajudes a entitats i federacions esportives del país, aquest passat mes. «Gran part de la quantia de la subvenció del VPC va destinada al projecte del femení», va explicar Riva, juntament amb el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruíz. Ambdós van acudir en representació del Govern a l’entrega del títol de campiones, una escena que, a priori, semblava habitual, però que ha transcendit més enllà.

Uns mesos abans de materialitzar aquest esforç, les tricolor no ho van tenir fàcil. Hi havia nivell, però un grup de la mort les va deixar fora de la Divisió d’Honor en una fase prèvia que es va realitzar abans de començar la lliga regular. No obstant això, en aquells moments continuava entreveient-se un context peculiar. 

«Plogui, nevi o faci vent, les jugadores sempre han estat aquí, en cada entrenament», va dir Raya. «L’any passat era una sort si arribàvem a 15 jugadores en un entrenament. Enguany som més de 25», explicava la capitana, Nàdia Olm. El creixement estava present, però faltava el que, per sort o per desgràcia, regeix el món de l’esport: resultats. I finalment s’ha aconseguit.

Il·lusió, ganes, compromís, família, dedicació, passió, cor... Són paraules que s’han repetit en les diferents entrevistes que ha pogut fer EL PERIÒDIC amb integrants de l’equip i gent que l’envolta, i coincideixen amb les bases que, al llarg de la història, han defensat diferents professionals de l’elit per poder tirar endavant un projecte o una carrera esportiva individual.

El reconegut psicòleg esportiu, Pep Marí, va declarar en una de les seves visites a Andorra que «no s’ha de premiar un esportista, econòmicament o social, pel que pugui arribar a fer, sinó pel que ha fet». El VPC ha ajuntat tots els factors per encendre la flama del reconeixement esportiu, social i econòmic, i això és un fet tangible, però el que pot donar-se també és una influència en la resta de disciplines femenines, d’esports col·lectius i individuals. «Des del club s’ha apostat fermament per aquestes noies. És un grup jove, amb ganes, i el dia que es confiï un plus més, estic convençut que faran grans coses», va firmar Raya.

De moment, resulta impossible conèixer el sostre d’aquest projecte, però el que es defensa és que el VPC femení «té una màgia particular, que atrapa i fa que vulguis donar-ho tot per aquesta família», va dir la nova integrant de l’equip aquesta temporada, Sheila Dixon.