Amb la presidència francesa de la Unió Europea (UE), les negociacions per a l’acord d’associació avancen a bon ritme. «Estem agraïts per l’impuls polític que mostren», va afirmar ahir el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, durant l’esmorzar amb els mitjans de comunicació per explicar l’estat de les negociacions. En aquest context i amb el vistiplau de la mateixa UE i els estats membres, la previsió «compartida» apunta el segon semestre del 2023, amb presidència espanyola, com a data per disposar d’un text acordat. A partir d’aquí, començaria la preparació del referèndum, un compromís de l’actual Govern. En aquest període, hi haurà presidència de la República Txeca i Suècia, i també les eleccions generals a Andorra, que podrien alentir el procés perquè durant el període electoral les negociacions s’haurien d’aturar.

Aquest mes de maig ha començat la negociació dels annexos referits a la lliure circulació de persones i a principi d’estiu s’hi afegiran els referents a les telecomunicacions, dos dels principals esculls per arribar a un acord. Tot i això, es preveu que el segon semestre d’aquest any les negociacions avancin de manera substancial, ja que alguns annexos només requereixen intervenció tècnica i només alguns altres d’arbitratge polític.

Posteriorment, es prepararia el referèndum, tot i que les eleccions podrien alentir el procés

Pel que fa a la lliure circulació de persones, Andorra proposa el procedent de Liechtenstein, una solució adoptada fa 27 anys i que s’ha anat renovant amb el vistiplau de la UE. En aquest punt és on s’analitzaran conceptes com la quota, el càlcul, la residència, la ciutadania i el reagrupament. Així, el model incorpora l’autorització de residència a partir d’una quota que es calcula en base a uns índexs. D’aquesta manera, «la població creix de forma previsible per una bona gestió dels serveis públics, de manera que el creixement és ordenat», va afirmar Riba. Amb aquest model, hi hauria canvis en els procediments i el catàleg de quotes es reduiria. 

Anant més al detall, Riba va posar de manifest que els punts sensibles que poden portar a un escenari de bloqueig són minoritaris. A més, va explicar que estan treballant en l’adaptació de la proposta inicial per facilitar l’entesa final. Així, segons Riba, potser caldrà l’arbitratge polític en adaptar els drets de ciutadania europea en els procediments d’immigració andorrans i en la directiva que inclou la liberalització del mercat de les telecomunicacions, fet que entraria en xoc amb el monopoli d’Andorra Telecom al país. «Les nostres propostes seran raonades i raonables, intentarem estirar les costures», va avançar Riba.

Andorra aposta pel model de Liechtenstein en la lliure circulació de persones per controlar el creixement

Dels 25 annexos totals, encara n’hi ha dos que la delegació andorrana no ha pogut estudiar perquè no n’ha rebut el cabal, ja que la UE encara no té una posició negociadora de sortida: els serveis financers i la lliure circulació de capitals. «En aquesta legislatura no es tancarà res, però sí que volem que tots els temes estiguin damunt la taula i no deixem cap qüestió per obrir», va avançar el secretari d’Estat d’Afers Europeus. Tot i això, segons Riba, «seria molt bona notícia que a final del 2022 tinguéssim tancats telecomunicacions i circulació de persones, però cal temps de discussió per quadrar realitats diferents».

Les negociacions avançaran paral·lelament a les accions de comunicació a la ciutadania. Així, al maig es programaran unes jornades i el setembre unes reunions públiques, així com xerrades a les escoles i la universitat. A més, s’obrirà una nova pàgina web (andorraue.ad), que estarà operativa abans de l’estiu, i hi haurà una major presència a les xarxes socials. «No hi ha una oposició organitzada, sortosament pel projecte, però sí que hi ha neguits per un sector en concret o la metodologia, o opinions individuals contràries», va dir Riba. Tot i això, «hem de fer molts esforços per explicar-nos», ja que «no ho hem de vendre tant sí com no», sinó que «cadascú ho conegui i pugui prendre una decisió», en referència a la convocatòria del referèndum per final del 2023 o principi del 2024.