La pel·lícula d’èxit de crítica i públic 'Alcarràs', de Carla Simón, el seu segon film després d’'Estiu 93', arriba finalment a Andorra aquest cap de setmana, un cop ja ha atrapat el públic català i espanyol en els primers dies d’estar en cartellera. Cinemes illa Carlemany ha decidit apostar per la versió original catalana sense subtítols ni en castellà ni en anglès, tancant així la polèmica que hi ha hagut en alguns cinemes d’altres territoris de parla catalana en què s’ha projectat en aquesta modalitat. La direcció de la sala andorrana va afirmar ahir que s’ha optat per la versió original sense subtítols perquè el català és la llengua oficial d’Andorra.

Igual que la resta de pel·lícules que s’estrenen a Andorra, 'Alcarràs' estarà en cartellera en principi una setmana, però si té acceptació entre el públic s’anirà prorrogant les setmanes que calgui. L’estrena d’avui divendres serà en doble sessió de vespre i nit, igual que la resta de dies laborables. El cap de setmana, la sessió serà triple, de tarda, vespre i nit, en una de les sales grans.

En el seu primer cap de setmana de projecció a Espanya, les xifres no poden ser més esperançadores: prop de 60.000 espectadors i més de 410.000 euros recaptats. Això la converteix en la segona millor estrena d’una producció espanyola i la millor estrena d’una pel·lícula en català de l’última dècada.

De moment, l’èxit de la pel·lícula ha tingut lloc sobretot a Catalunya. Així doncs, segons la distribuïdora, prop de 300.000 euros de la taquilla del primer cap de setmana s’han obtingut en cinemes catalans, que representen tres quartes parts de la recaptació global del film. Els 22 cinemes amb més recaptació de la pel·lícula són en territori català, liderats pels Verdi de Barcelona amb 14.371 euros i seguits per l’Espai Funàtic de Lleida amb 11.708 euros i per la sala que ha reobert al mateix poble d’Alcarràs el cap de setmana passat amb 11.095 euros.

'Alcarràs', guanyadora de l’Os d’Or al festival de Berlín –la Berlinale–, explica la situació del món rural català, centrada en aquest poble del pla de Lleida i, en concret, en la família Solé, que cada estiu cultiva una gran quantitat de presseguers, però el període estival en què se centra la pel·lícula les coses no aniran tan bé com han acostumat a anar els anys anteriors.