El Govern espera un «augment notable» del volum de demandes per obtenir el certificat energètic immobiliari a partir de l’any vinent. Així ho va indicar el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic (OECC), Carles Miquel, que va remarcar que aquesta situació es pot produir per l’entrada en vigor, a partir de l’1 de gener del 2023, de l’obligatorietat de tenir aquest document també per als habitatges de lloguer. Per aquest motiu, Miquel va exposar que des de l’OECC «estem treballant amb els col·lectius de professionals com arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers per tal de posar a disposició una eina que els permeti facilitar la seva feina i fer-la més àgil, tenint en compte que hi pugui haver un augment d’aquestes qualificacions».

Aquesta previsió sorgeix de l’experiència, pel fet que des del gener del 2020, quan va passar a ser impositiu tenir aquest certificat pels nous projectes d’obra i per a les transaccions de compravenda, es va produir un augment de les tramitacions. Segons va explicar el director de l’OECC, des que es va crear la certificació amb el Reglament de certificació de l’eficiència energètica en l’edificació l’any 2012 i fins al gener del 2020 –donant compliment a una de les premisses incloses en la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)–, amb prou feines se n’havien expedit un centenar. En canvi, des de l’inici de l’obligatorietat i fins al mes de maig d’enguany, el departament ja acumula més de 3.700 qualificacions registrades. En concret, Miquel va detallar que el 74% són etiquetes, format que recull els consums anunciats pels usuaris, i el 26% restant són certificats obtinguts a través de la base del càlcul. I pel que fa a la via d’expedició d’aquestes, el 40% s’havien tramès en paper i el 60% digitalment –actualment, és una gestió exclusivament virtual–.

Passant a observar la distribució per parròquies dels certificats energètics concedits, Canillo és la que més n’acumula, amb un 22% del total, seguida d’Encamp, amb un 20%, i de la Massana, amb un 18,4%. A Andorra la Vella s’han sol·licitat el 12,5% de les etiquetes, dada molt similar a la d’Escaldes-Engordany (11,2%). I amb xifres inferiors s’hi situen Ordino (8,7%) i Sant Julià de Lòria (6,8%). «És ressenyable que més del 40% corresponen a Canillo i Encamp, però no és una dada que vulgui dir res més enllà que és on s’han hagut de produir més transaccions en aquest període», va remarcar al respecte el director de l’OECC.

Pel que fa a la tipologia d’habitatge, el 86% de les certificacions emeses feien referència a edificis plurifamiliars o les seves unitats immobiliàries, el 10,8% eren edificis unifamiliars, i un 1,8% corresponia a locals comercials. A més, a través de les etiquetes també s’ha pogut observar que el 51% dels immobles registrats usaven el gasoil com a font de producció de calor, un 41,8% l’electricitat, i un 6,3% el gas. D’altra banda, des de la posada en marxa de la qualificació, un total de 61 tècnics han desenvolupat la tasca, els quals corresponen en un 43% a enginyers, un 31% a arquitectes tècnics, i un 25,8% a arquitectes. També s’ha determinat que la superfície mitjana dels habitatges registrats està al voltant dels 120 metres quadrats.

Finalment, entrant al detall del resultat de les qualificacions pel que fa a l’eficiència energètica dels immobles, tan sols l’1,6% del total ha assolit la qualificació més alta (A), i un 13,5% van obtenir la segona millor (B). El gruix més important de certificats es troben en les avaluacions C (29,7%) i D (28%). I seguint l’escala en detriment, un 12,4% va aconseguir una E, un 7,1% una F, i un 7,8% la G. El mateix format s’utilitza per definir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), i novament el registre més minso correspon al millor, A, amb un 3,4%, mentre que la B arriba al 12,4%. Els registres més freqüents són el C (22,3%), el D (21,2%), i l’E (21,2%). Per acabar, un 9,8% va marcar una valoració F i un 9,5% la G. 

Així, tenint en compte aquestes avaluacions, Miquel va reconèixer que «hi ha molta feina a fer» per tal de millorar la qualitat energètica i d’emissions del parc mobiliari del Principat, i va remarcar que les demandes pels edificis d’obra nova –dissenyats amb un consum quasi nul– i l’impuls del Pla Renova poden contribuir-hi. A més, lligant-ho al context actual, el director de l’OECC va exposar que fer el pas a l’energia renovable «és interessant no només per una finalitat ambiental, sinó també econòmica i social» per tal de «desvincular-se de la volatilitat del mercat energètic».