Escaldes-Engordany
L’ACU denuncia el «desgavell» per ofertes d’habitacions a 700 euros
L’INH planeja fer enquestes amb els propietaris dels pisos buits per reincorporar-los al mercat del lloguer
El president de l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU), Lluís Ferreira, ha denunciat en les darreres hores a les xarxes el desorbitat preu de lloguer d’unes habitacions situades al centre d’Andorra la Vella de fins a 700 i 750 euros mensuals. Les ofertes estan publicades a una coneguda plataforma on s’anuncia que els arrendataris «tenen dret a les zones comunals de la casa». En aquest context, Ferreira va comentar que «això és un abús», i va afegir que «el pitjor és que no sabem si hem tocat fons o si la situació encara pot anar a pitjor».
En aquest sentit, l’ACU, considera que els temporers són els més afectats per la poca disponibilitat de domicilis. En concret, Ferreira va indicar que «la renovació dels contractes als temporers es va fer amb bona intenció, però pot arribar a ser una mesura contraproduent». Segons va explicar, el problema és que l’extensió dels permisos ha estat una novetat que no s’esperava i, per tant, la majoria de contractes ja han rescindit, així que aquells que es vulguin quedar han de tornar a buscar pis, i «tenint en compte que no hi ha oferta, això només empitjora la situació».
D’altra banda, des de l’associació s’està treballant conjuntament amb l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) per trobar les millors solucions en aquest àmbit. Actualment, va informar Ferreira, es tenen localitzats aproximadament 6.000 pisos buits al Principat, i la intenció és aconseguir que un 10% o 20% d’aquests habitatges tornin al mercat de lloguer. En aquesta línia, va afegir que «si ho assolim, ens donaria una alenada d’aire molt gran».
Paral·lelament, l’INH té la intenció de col·laborar amb FEDA i les distribuïdores elèctriques –les quals van detectar que hi havia aquests habitatges buits perquè mostraven un consum elèctric molt baix– per fer una actuació i reincorporar part dels habitatges al mercat. El director de l’INH, Josep Maria Pla, va assegurar que «ara es farà una enquesta anònima amb els propietaris per conèixer més a fons la situació dels domicilis» i va afegir que «la setmana vinent tenim una reunió amb l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) amb la intenció de realitzar una segona enquesta que no sigui anònima i obtenir l’accés als contractes dels titulars per fer una actuació directa i tenir informació més detallada».
Una altra de les mesures que està sobre la taula és dur a terme una primera obertura que permeti un acord entre propietaris i arrendataris mitjançant la creació un nou contracte limitat a un increment màxim del preu del 10%, segons també va detallar Pla, qui també va sostenir que «aquesta és una possibilitat poc explotada que pot donar una seguretat a les dues parts a cinc anys vista». No obstant això, va afegir que «alguns propietaris consideren que és un augment massa baix del preu, i alguns llogaters que és massa gran».
El Govern ha concedit enguany 1.471 ajuts al lloguer per un import de 3,093 milions d’euros, els quals representen un increment del 7,16% respecte a la partida de l’any 2021. El president de l’ACU, va assegurar en aquest sentit que «sí que s’ajuda a la població a sortir del pas, però actualment ja no és un problema de preu, és que directament molts ja no troben ni un lloc on viure». Així doncs, Ferreira va manifestar que comparteix la visió del director de l’INH, ja que «estem donant pal·liatius en una situació de crisi greu».
Ferreira també va indicar que, conjuntament amb l’Institut de l’Habitatge s’estan estudiant situacions com les d’alguns padrins del país que viuen sols a un domicili de més de 300 metres quadrats i necessiten companyia, per poder oferir-los compartir un habitatge amb algú que pugui cuidar-los i, per tant, alhora d’evitar que es facin mal o tinguin algun accident, poder cedir la propietat a una família que pugui aprofitar-la.
Per acabar, Pla va concloure que la situació de l’habitatge va lligada amb el creixement econòmic. Per aquesta raó, «si el creixement econòmic ens demana més persones treballant serà necessari crear més habitatge, i en conseqüent, més solucions».