El Partit Socialdemòcrata ha estat sempre molt vigilant i crític amb l’acció del Govern. El seu president i cap de l’oposició, Pere López, fa un balanç de l’actualitat del país i el futur pròxim que ha de fer front.

–Quina valoració fa de l’estat actual d’Andorra?
–La situació és molt preocupant, perquè el context econòmic per les famílies s’ha anat complicant progressivament. Nosaltres ja fa temps que estem advertint que Andorra viu actualment el pitjor moment històric pel que fa al poder adquisitiu. Estadísticament, mai havia estat tan car viure a Andorra, i el pitjor és que les perspectives no són d’anar a millor. A més, no estem parlant de qüestions que siguin puntuals, com per exemple els preus del carburant que ara han pujat molt. La situació és estructural, pel model de país que s’ha volgut construir. 

Durant molts anys, s’ha volgut fer una política pensada en els inversors estrangers, per atraure al país youtubers, pilots de motos i artistes, i no s’han fet polítiques perquè la gent treballadora pugui viure dignament. És la conclusió de molts anys de menysprear aquesta situació, de no fer polítiques a llarg termini, i de prendre decisions sempre corrents i per tapar forats. 

–Sobre quin element creu que és més imperiós actuar?
–Penso que l’aspecte més urgent i el que ho condiciona pràcticament tot econòmicament parlant és l’habitatge. És a dir, els problemes dels salaris i de les pensions, que existeixen i que fa anys que veiem, es veuen agreujats per uns costos de l’habitatge molt elevats. Es tracta d’una matèria sobre la qual no s’ha volgut parlar i que té molts interessos a darrere. Quan l’habitatge puja, és una moneda amb dues cares: hi ha algú que paga l’habitatge més car, però també hi ha algú que ingressa més diners que abans. No hi ha hagut la voluntat de fer política, perquè no és veritat que fer política d’habitatge sigui tan difícil ni tan complicat. De fet, les receptes són molt clares, universals, i fins i tot fàcils de poder assolir resultats en un bon termini. És més, no només no s’ha avançat en fer l’habitatge més assequible, sinó que aquesta situació només ha fet que tornar-se més evident i més greu. 

Veiem com augmenten els projectes d’habitatges de luxe, que  s’han vist beneficiats per reduccions d’impostos i de cessions per fer-los encara més atractius i rendibles. Està tot pensat per inversors estrangers, i en canvi, no s’estan construint habitatges pensats per la gent treballadora, que al final tenen una greu complicació perquè s’ha fet de l’habitatge un producte d’inversió i especulació. 

–I com creu que s’ha de començar a resoldre la problemàtica? 
–Els primers passos són molt clars. D’una banda, hi ha d’haver una intervenció pública en l’habitatge, en el sentit que hi ha d’haver immobles de titularitat pública que garanteixin un preu màxim perquè totes les famílies que tenen uns ingressos mitjans puguin viure de la manera més confortable. Després, cal aportar transparència al mercat de l’habitatge i donar solució al problema dels pisos buits. Hem de saber qui són els propietaris, fer un registre de la propietat que aclareix quina és la situació d’aquests immobles per tal que surtin al mercat. I després, s’han de fer polítiques fiscals que afavoreixin que, d’alguna manera, s’estableixi un plafó sobre els preus de l’habitatge. És a dir, en funció d’una anàlisi de les característiques dels habitatges, que hi hagi mesures públiques com bonificacions o reduccions d’impostos per tots aquells habitatges que es lloguin a un preu inferior a aquest paràmetre de referència que es publiqui; i contràriament, que tots aquells que estiguin per sobre, no puguin rebre ni un euro d’ajuda pública. El que no té sentit és que s’ajudi a la rehabilitació amb diners públics d’uns habitatges que després surten al mercat de lloguer amb preus de 1.500 o 2.000 euros mensuals. 

Per tant, s’han d’establir uns preus de referència per sota dels quals cal ajudar administrativament i fiscal, amb un seguit de mesures de suport que els impulsin. Nosaltres valorem aquestes mesures que impulsen la millora energètica, però sempre que vagin lligades a uns paràmetres i limitant els preus. I és que, si no es limita el cost de l’habitatge i de la vida en general, totes les altres mesures pràcticament no tenen sentit. És a dir, es poden apujar els salaris, sí, però si això no suposa tenir més poder adquisitiu sinó que vol dir pagar els lloguers més cars, no serveix. I aquest és el problema sobre el qual no s’ha volgut fer res, que s’ha menystingut, i que té molts interessos darrere per part de la gent que avui dia tenen més responsabilitat.

–Creu que s’està expulsant a gent del país pels preus de l’habitatge? 
–Bé, a Andorra moltes famílies no hi poden viure o no arriben a final de mes, i la perspectiva és que encara puguin pujar més. Així que, si tens la mala sort que no pots renovar el teu contracte, no pots trobar de cap manera un habitatge, ja no dic que costi el mateix que abans, sinó que no costi un 20, 30 o 40% més que el que tenies, i això és una evidència. De moment, hi ha una exclusió cap a les parròquies més altes, i a vegades això comporta una complexitat i té costos associats. I per la inflació que tenim, hi ha gent que directament està anant a viure a la Seu d’Urgell o Organyà. I continuarà sent així si no canvien les polítiques que s’estan fent al respecte a Andorra, promovent uns pisos pels no residents, per gent que veuen el país com una segona residència, per passar-hi uns dies o directament com una inversió.

–El Govern va presentar el darrer dimarts un seguit de mesures per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu de la població. Què en pensa? 
–A nosaltres ens sembla que el Govern no ha entès res del que està passant, perquè els problemes estructurals com són l’habitatge o el preu de la vida, no s’ataquen ni es volen atacar. Com deia abans, posar més ingressos és benvingut, i un increment dels salaris del 3% és millor que res. El problema és que ells es van comprometre a fer que el salari mínim arribi als 1.300 euros, i tot just ara, amb tots els agreujants actuals, arriba a 1.200 euros. Són accions que demostren que el Govern que no té rumb: ells han tingut un discurs negant la realitat, i ara ha sortit amb precipitació i sense cap mena de diàleg. Els sindicats es van assabentar de les mesures una hora abans que el Govern convoqués un roda de premsa per fer-ho públic, però nosaltres, com a principal partit de l’oposició, a hores d’ara, l’única informació que tenim és la que hem pogut veure a través de la televisió. Ningú ens ha trucat i ningú ens ha explicat què és el que s’ha volgut fer. 

És evident que el Govern ha fracassat amb les seves polítiques, i ara l’únic recurs que els ha quedat a les portes d’una manifestació i per donar resposta a les propostes que està fent el Partit Socialdemòcrata, és sortir amb unes mesures improvisades, que no donen solució als problemes de fons que té avui dia l’economia del nostre país.

–Així, diria que són insuficients?
–Les mesures no ataquen on han d’anar a atacar. Si no resols el problema dels costos, no fas res. De fet, jo fins i tot puc entendre que alguns empresaris no se sentin molt confortables apujant els salaris dels seus treballadors quan saben que aquests diners no van per ells ni per millorar la seva qualitat de vida, sinó que es destinaran a pagar més costos. Per tant, o es controla el preu de la vida al país, o al final no hi haurà una política salarial que ho solucioni. Hi ha un problema de model, i no és una qüestió de prendre una mesura ara, que insisteixo, és millor que no fer res, però si no s’ataquen els problemes estructurals i de fons, això insuficient ara i encara ho serà més d’aquí a sis mesos.

–Aquestes mesures s’han xifrat al voltant dels vuit milions d’euros. Tenint en compte que encara hi ha pendent la factura de la pandèmia, creu que posa en risc el balanç econòmic de l’Estat?
–Bé, no sabem si són exactament aquests vuit milions d’euros perquè, com he dit, a hores d’ara encara no hem rebut absolutament res d’informació. Demanarem l’estudi econòmic de totes aquestes accions, però és evident que l’Estat es troba en una situació de feblesa molt gran. I aquesta feblesa parteix del fet que no tenim un model fiscal prou potent, perquè els que més tenen no paguen més. Per exemple, quan les empreses reparteixen resultats als seus accionistes i propietaris, aquests no tributen aquesta part a l’IRPF així com ho fan els salaris. Tot això suposa un menyscapte important i fa l’Estat que estigui molt limitat a l’hora de prendre mesures. Aquesta situació de feblesa parteix d’un model fiscal molt injust, on només la massa salarial mitjana i alta tributa, però les grans fortunes i els resultats de les empreses i societats patrimonials, no. Hi ha molts diners que s’estan escapant en aquest sentit, i això fa que l’Estat, en un moment tan complicat com l’actual, no pugui prendre mesures realment potents, com per exemple aquesta la bonificació de set cèntims a litre dels carburants als professionals, que si es compara amb les impulsades pels veïns de com a mínim 25 cèntims, resulta fins i tot irrisòria. 

–Parla d’una reforma fiscal que ja fa un temps que es debat. Creu que aquesta reforma protagonitzarà la pròxima campanya de les eleccions generals?
–Sí, segur que serà un dels temes que centrarà la futura campanya electoral. Caldrà veure també com es tanca tot el debat de les pensions, però és evident que l’Estat no està suficientment finançat avui dia, perquè s’ha hagut de recórrer sistemàticament als resultats de les parapúbliques per compensar aquests dèficits fiscals. Els ciutadans han de veure que en aquest país, qui més té no és justament qui més paga, i fins que qui té més capacitat econòmica no compleixi amb unes contribucions adients, és impossible tenir un Estat fort que pugui prendre les decisions necessàries en determinats moments. Avui dia és evident que l’Estat és molt feble. Les mesures s’anuncien d’una forma espectacular, però quan es rasca es veu que realment tenen un contingut molt pobre i molt insuficient, i això deriva del fet que no hi ha prou ingressos per poder tirar endavant. Però aquests ingressos són fàcilment millorables si s’eliminen aquests privilegis fiscals existents.

–Fa unes setmanes també es van publicar les mesures de la CASS respecte del sistema de pensions. Com veu les propostes? És inevitable jubilar-se més tard?
–El debat de les pensions està en marxa en la comissió que es va crear. En relació amb el model presentat per la CASS, nosaltres ja hem dit públicament que estem en desacord amb una gran part de les mesures que conté aquest document. Particularment, estem especialment en contra d’ajornar l’edat de  jubilació. La proposta del PS manté l’edat de jubilació als 65 anys perquè creiem que és perfectament possible. Que a Andorra, que té una part important del mercat laboral treballant en sectors molt exigents com el turisme, el comerç o la construcció, que són persones que fan moltes hores dretes, que tenen un treball físic i que sovint tenen horaris molt complicats, ens sembla inadmissible que es plantegi, amb un caràcter general, un ajornament de l’edat de jubilació. 

–Aquests dies també està molt viu el debat sobre la cartera de serveis. Com valora vostè la proposta? 
–És un tema molt tècnic, però nosaltres ens hem reunit amb els col·legis sanitaris i el que ens han dit és que aquest document és infumable. És a dir, directament asseguren que a part del títol i l’exposició del motiu, la resta no serveix per res i s’ha de canviar de dalt a baix. Entenc que pel Govern pot resultar complicat, perquè al final es tracta d’un document que l’anterior ministre va deixar fet l’últim dia, amb un hipotètic acord amb els col·legis que s’ha evidenciat que no existia. I no són canvis petits o ajustos, sinó que pel que ens han dit tots i de manera molt àmplia, aquest document presenta molts problemes i gairebé seria més fàcil escriure’l de nou. Al final, quan veus una roda de premsa amb tots els col·legis sanitaris del país dient que aquest document genera més despesa i que posa en risc el desenvolupament del servei, d’entrada és preocupant i evidencia que algun problema ha existit. Tant de bo s’hi pugui trobar una solució i pugui tirar endavant, i si es vol comptar amb nosaltres estarem al costat tant dels professionals de la salut com del Govern, perquè és un tema que ens preocupa a tots.

–Paral·lelament, els grups parlamentaris també treballen per assolir un pacte d’Estat sobre la Salut. Avança positivament?
–El pacte d’Estat per la Salut jo diria que està absolutament aturat, perquè el document de treball es va fer amb el ministre Benazet, i tampoc es van fer reunions. Es van consensuar més o menys alguns aspectes que es podien treballar, però amb el canvi de titular a la cartera i el poc temps que queda de legislatura, realment ho veig complicat. En tot cas, val a dir que nosaltres hem acceptat els tres pactes d’Estat que ens ha ofert el Govern, tant el de la Unió Europea, com el de sanitat, com el de les pensions, mentre que ells no han volgut cap dels dos que nosaltres hem proposat, que és el d’habitatge i el de justícia. I són dos temes que ens semblen molt importants, tal com s’està evidenciant. 

–Precisament vostè ara torna d’Estrasburg. Com pensa que és vista Andorra en l’entorn europeu? 
–Andorra, com tots els països, està sotmesa a diferents períodes d’avaluació i de revisió, i per tant, la visió d’Andorra depèn de moltes temàtiques. Per exemple, la darrera revisió que s’ha fet a Andorra, on s’ha obtingut un informe sobre el compliment de la Carta Social Europea, ha sigut molt negatiu pel país, en el sentit que s’han posat moltes mancances sobre la taula i s’ha informat que el Govern no ha contestat a bona part dels punts que contenia l’informe, i pensem que és un tema per donar-hi molta importància. Andorra fa part de molts organismes, però políticament, el Consell d’Europa és el més important amb diferència. 

El Consell d’Europa fa processos de revisió sobre moltes temàtiques, i a mi m’agradaria que el meu país sempre surti de la millor manera possible en aquests. I quan no és possible complir amb alguns dels preceptes, que s’expliqui el perquè, però no contestar a una informació em sembla que dona una molt mala imatge del nostre país.

–Culminar l’acord d’associació podrà millorar aquesta imatge?
–La negociació de l’acord d’associació està sent molt complicada. Portem set anys de negociació, i és veritat que en aquest temps han passat coses molt rellevants a la Unió Europea: el referèndum del Brexit i tota aquesta llarguíssima negociació que ha requerit i els problemes que està originant l’aplicació d’aquest; la covid, i en aquest sentit, la tirada endavant ara dels fons Next Generation; i la guerra que des de fa dos mesos hi ha a les fronteres de la Unió Europea i tota la problemàtica pels subministraments que aquesta genera. Entre tot això, és una evidència que la negociació amb Andorra, dins de tot aquest seguit de problemes, ha anat retrocedint en l’escala de prioritats, perquè totes aquestes qüestions tenen més transcendència i ho hem d’acceptar i entendre. A més, cal tenir en compte que molts temes de fons encara no s’han tocat, i són aspectes que preocupen a la població com la circulació de persones, o com quedaran els professionals liberals després d’aquest acord. 

–Fa unes setmanes que la convocatòria d’eleccions generals sembla més aviat que tard. Creu que ja estem en precampanya? 
–A vegades sembla que ha d’arribar ja mateix, i altres sembla que encara no. Si veiem el senyor Espot i totes les coses que està fent aquests dies, sembla que en efecte sí que estiguem en precampanya. La presentació l’altre dia, per dir-ho d’alguna manera a l’americana, d’unes mesures amb un discurs, al nostre entendre molt allunyat de la realitat i sense haver-ho consultat als sindicats ni als partits de l’oposició, demostra que potser sí que el senyor Espot està en precampanya. Però, en tot cas, el diàleg social i polític està trencat, i bé faria el Govern d’intentar que aquest final de legislatura no sigui en va i només hi hagi crispació entre bàndols. 
Hem vist empresaris i sindicats fent-se acusacions molt fortes aquests dies, i crec que el responsable és el Govern per haver tramès la informació als empresaris i no als sindicats. I segurament, si no hi ha un diàleg a nivell polític, també es pot preveure un final de legislatura complicat en aquest sentit, perquè hi ha un Govern que sembla que vol fer màrqueting d’aquí a final de legislatura.

–Així, no se’ls ha expressat una voluntat d’avançar els comicis?
–No, no se’ns ha parlat res. I de fet, a la Junta de Presidents, on es fan calendaris de sessions, de moment el debat d’orientació política no està previst que sigui abans de l’estiu. En principi, serà passat l’estiu, així que serà complicat que hi hagi un debat d’orientació política i que l’endemà es vulguin convocar eleccions. 

–I en el cas que efectivament es convoquin eleccions, vostè vol aspirar a ser novament el candidat del PS? 
–Nosaltres tenim un procés de primàries que es convocarà, en principi, en el comitè directiu del dia 14 de maig. I com que això és molt imminent, els dies vinents tinc alguns dinars i algunes reunions per acabar d’avaluar com està la situació i prendre una decisió.