Escaldes-Engordany
De la deessa Rea fins a Rigoberta
El Dia de la Mare va ser promogut per una filla que, amb el temps, es va penedir pel gir comercial
Des de fa unes setmanes, els aparadors s’han copsat d’ofertes de possibles regals per fer a les mares demà, pel Dia de la Mare. Flors, perfums i propostes d’oci solen ser les més escollides per filles i fills per afalagar les seves progenitores i recordar-los el seu amor. Però, més enllà de la vessant comercial: on i quan va sorgir la celebració del Dia de la Mare?
Les mares han estat honorades des de l’època clàssica. Els primers van ser els grecs, que amb l’arribada de la primavera homenatjaven a Rea, coneguda com a mare dels déus, ja que segons explica la mitologia, va gestar i donar vida a Hèstia, Demèter, Hera, Hades, Posidó i Zeus. Així, se la commemorava amb ritus i ofrenes, a banda que també se li pregava per demanar fortuna en els embarassos i facilitat en els parts. Per la seva banda, els romans van representar aquesta figura en Venus –Afrodita pels grecs–, que era símbol de la feminitat i la bellesa; mentre que pels egipcis, aquesta funció era la de Mut, que en antic egipci es tradueix justament com a mare.
La celebració moderna té un origen primigeni situat al voltant del 1850, amb dues promotores: Julia Ward i Ann Reeves Jarvis. Dels Estats Units, activistes i defensores dels drets de les dones, van impulsar moviment pel reconeixement d’aquestes. Però va ser la filla de la segona, Ann Jarvis, qui va aconseguir l’establiment del Dia de la Mare. Des del 1905 va protagonitzar una campanya per rememorar la lluita de la seva mare i la de totes, mitjançant accions públiques i enviant cartes a legisladors i persones reconegudes. Aquesta iniciativa va ser presa com una broma durant molt de temps, però finalment, l’any 1914, es va aprovar oficialment al Congrés dels Estats Units la commemoració del Dia de la Mare.
Ara bé, l’alegria per la fita li va durar poc a Jarvis, ja que a mesura que s’anava popularitzant la celebració d’aquesta jornada, aquesta va anar prenent el gir comercial que avui dia l’envolta, i això no va agradar a la seva impulsora. Així, la mateixa Jarvis va presentar una demanda l’any 1923 perquè s’eliminés la data dels calendaris de festivitats, i va lluitar la resta dels seus dies per desfer allò que ella mateixa havia promogut.
De fet, avui dia, la commemoració del Dia de la Mare és internacional, i hi ha pocs indrets al món on no se celebri, malgrat que la data no sigui unànime a tot arreu.
Acostant-nos en època i zona geogràfica, enguany la jornada pot estar marcada per la cançó Ay mamá, de Rigoberta Bandini, que des de la seva presentació al Benidorm Fest s’ha erigit en un himne feminista, malgrat no ser escollida com a guanyadora –ja es va poder observar amb motiu del dia de la Dona Treballadora–, així que ho pot ser novament demà. Lamentablement, ens quedarà el dubte de saber si el missatge d’aquesta cançó hauria agradat a Jarvis.