Diana Torra és membre del moviment apolític AD.HOC, una iniciativa creada per ciutadans que té la intenció de conscienciar sobre la importància del medi ambient a Andorra. L’agrupació va enviar dimarts una carta a la Unesco en desacord amb l’adjudicació del títol Andorra, reserva de la biosfera. Així doncs, Torra explica en una entrevista a EL PERIÒDIC els motius de la carta i la posició d’AD.HOC respecte al reconeixement.
 
–Per què van decidir enviar la carta? 
–Nosaltres, com a moviment, ja hem realitzat anteriorment diferents actuacions en contra del projecte del funicular del Pic de Carroi, de l’aeroport a Grau Roig i també a Ordino sobre el laboratori P3 que Grifols pretén construir, entre d’altres. Per tant, hem anat posant pedaços allà on veiem que el Govern s’equivoca, sobretot en el fet que s’està posant el país com un punt de venda i, en conseqüència, cada cop és un lloc menys destinat a viure-hi. En aquest sentit, quan ens vam assabentar que havien proposat convertir tot el país en reserva de la biosfera, ens vam sentir enganyats i vam entendre que tot això es convertirà en un segell turístic a la venda, sense tenir en compte que l’important és protegir i conservar els espais que encara queden I no fer-ho mitjançant la reserva de la biosfera, ja que aquesta no és una figura de conservació com està venent Govern, sinó que és una representació de desenvolupament, i per tant, no s’està protegint el país. D’altra banda, segons es va establir fa més de 50 anys, una reserva de la biosfera és una zona on no es pot tocar res, formada per un espai per unir la població i la natura, on s’ha de desenvolupar l’agricultura sostenible i la ramaderia, és a dir, un patrimoni protegit; juntament amb una altra part més urbana. Per tant, no estem parlant d’una protecció absoluta, i paral·lelament es dona permís a la construcció a zones naturals. La paraula reserva de la biosfera pot enganyar a la població, i el que volem fer des d’AD.HOC és explicar què és una reserva de la biosfera i mostrar que no és el millor pel futur d’Andorra.

–Quins altres aspectes negatius comportarà l’adjudicació d’aquest títol?
–Per exemple, una forta especulació urbanística. Amb el títol serà molt més fàcil vendre el país, «vine a viure a Andorra, reserva de la biosfera». Això és un problema greu, perquè si arriba més gent, els pisos augmentaran el seu preu i molts haurem de marxar per prestar el país a persones amb major poder adquisitiu. Per aquest motiu, l’adjudicació del títol és contraproduent, perquè intentant proposar una iniciativa positiva s’acabarà provocant el contrari.

–Quina és llavors la manera correcta de fer les coses?
–La manera correcta és crear una xarxa de parcs naturals. A la Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera es pot observar que tots aquests territoris que van esdevenir reserva, amb el temps s’han acabat convertint en parcs naturals nacionals, justament, perquè la figura de la Unesco no té prou força per frenar el pes de la destrucció de la natura. Si Andorra segueix els models ja existents, tindrem un perfil turista que vindrà a visitar els parcs naturals i no un«parc temàtic», com pretén el Govern i ja ha demostrat en múltiples ocasions com a la vall del Riu a Canillo, per exemple, on s’ha construit un pont tibetà i on lluirà tot un pàrquing esfaltat, o al Parc natural de la vall de Sorteny, on s’ha realitzat una captació de l’aigua des de les seves fonts fins la pleta de la Serrera, és a dir, han anat al nucli, que és intocable  i s’ha traslladat a Ordino; i finalment, volen posar un laboratori P3 a Ordino, que és reserva de la biosfera. Ens estan enganyant, i per això, hem enviat directament a la Unesco una carta per expressar que no mereixem aquest segell.

–A la carta també posen èmfasi amb el vostre descontent cap a la construcció del laboratori P3 a Ordino, però en diverses ocasions s’ha clarificat que és compatible amb el títol de la Unesco. Què en pensa?
–El Govern s’està contradient. Com ja a l’última conferència que vam fer, vam parlar amb doctors de França i advocats, els quals van demostrar que no és compatible. El que passa és que hi ha interessos econòmics molt forts al darrere i s’intenta justificar.

–Per què consideren que no és compatible?
–Una reserva de la biosfera ha de promoure l’espai per construir escoles d’agricultura, sostenibilitat, pagesia, patrimoni. Què té a veure això en un laboratori P3? Nosaltres no ho veiem per enlloc.

–Quins creu que són els reptes als quals s’està enfrontant el país en l’àmbit medioambiental?
–El Ministeri de Medi Ambient hauria de ser el més potent i està demostrant que no ho és perquè hi ha molta feina per fer. Hem de frenar la destrucció massiva. La població d’Andorra i Escaldes ja s’ha quedat sense camps de pagesia. Ara, cada cop hi ha menys espais verds per regenerar el seu aire. Estem creant un país per vendre a l’exterior sense tenir en compte que l’hem de mantenir per a la gent d’aquí. 

–Esperen una reposta a la carta?
–Nosaltres no esperem cap resposta de la Unesco, volem que la societat andorrana obri els ulls i vegi que no podem girar la cara, perquè hi ha molta gent que no li agrada el que està passant.

–Des del moviment, quines altres iniciatives volen posar en marxa?
–Primer, ens volem centrar en el tema de la reserva de la biosfera i després amb el laboratori de Grifols. No obstant això, no parem mai.

–El títol de reserva de la biosfera comporta un posterior control de la qualitat de l’entorn i la evolució en matèria de conservació. No és això precisament positiu per Andorra?
–No hi haurà més vigilància. Es pot presentar un projecte i fer veure que té cap i peus, però per darrere, que l’obectiu no sigui el que s’està venent. 

–Què li dirien a la ciutadania?
–M’agradaria animar la gent perquè vingui a la propera reunió, la qual encara estem tancant, per donar la seva veu i opinió i ens segueixin a les xarxes.