La reforma fiscal presentada pel Govern en plena Setmana Santa afecta directament a empreses i autònoms, doncs modifica l’impost de societats (IS), amb l’objectiu d’incrementar la recaptació per a les arques de l’Estat en un context d’escalada del dèficit els darrers anys per l’efecte de la pandèmia de la covid-19. En aquest sentit, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) identifica punts forts i punts dèbils en la reforma, un text que ja va poder treballar l’estiu passat i en el qual hi va fer una sèrie d’observacions, que haurien estat ateses parcialment per l’Executiu, segons la patronal. Així, a l’espera de conèixer el text definitiu, la CEA veu amb bons ulls la reforma, però demana que totes les empreses puguin deduir totes les despeses acreditades, encara que sigui fixant terminis.

Sobre això, el director de la CEA, Iago Andreu, recorda que l’avantprojecte de la reforma que el Govern els hi va fer arribar a l’estiu limitada les deduccions, i «entenem que per principi no és una bona filosofia», ja que «de la mateixa manera que el Govern vol que les empreses que presentin beneficis paguin almenys un 3% d’IS, entenem que les despeses que són reals i acreditables s’han de poder deduir», va afirmar Andreu. A partir d’aquí, el director de la CEA afegeix que el Consell General o el Govern han de determinar en quin termini de temps es poden deduir aquestes despeses, ja sigui en cinc, 10, 12 o 18 anys. Per tant, «aquest segon principi s’hauria de complir», ja que «si hi ha un termini prou llarg perquè es puguin fer les deduccions, no hi ha cap inconvenient, no és un problema de no voler pagar, així que haurem de veure quin és aquest termini, si és que hi ha termini, perquè l’ideal seria que no hi hagués termini; si he de pagar un 3% cada any ho faré i m’aniré deduint allò que pugui», va assegurar Andreu.

La reforma també inclou noves deduccions, com ara pel mecenatge en l’àmbit cultural, social i esportiu, per arrendament d’habitatge amb renda inferior als 900 euros mensuals, per noves contractacions (1.000 euros per persona contractada) i per projectes de digitalització. La CEA comparteix aquest nou règim, però alerta que «sovint hi ha deduccions benintencionades», però que «poden resultar difícils d’aplicar», perquè són complicades d’acreditar, com la que fa referència als projectes de digitalització. En canvi, més fàcil la de contractació.

La patronal alerta que l’impost de societats «no té massa més recorregut del que ja està tenint ara»

Si anem als aspectes positius de la reforma, segons la patronal, trobem els processos de simplificació tributària. En el primer cas, la derogació de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, integrant-lo en la resta d’impostos direrctes (IS, IRPF i IRNR), amb la corresponent simplificació en la comptabilitat i la gestió. En el segon cas, la introducció d’un mecanisme perquè es dugui a terme la devolució de l’IGI (impost general indirecte) per part de l’empresa, amb l’objectiu d’afavorir la gestió de la tresoreria dels obligats tributaris. «Són unes mesures positives perquè contribueixen a simplificar el model fiscal, ajuden a la tresoreria de les empreses i acaben amb la falta d’equitat que hi havia en alguns casos», va afirmar Andreu.

Una de les dades que sobresurten en la reforma tributària anunciada és l’increment mitjà del tipus efectiu de l’IS del 0,69%. Segons el director de la CEA, «els increments del tipus efectiu no li agraden a ningú, ja que si no n’hi hagués cap seria ideal; tot i això, creiem que és una pujada força moderada». Ara bé, l’impost de societats «no té massa més recorregut del que ja està tenint, sobretot si es vol preservar la competitivitat fiscal d’Andorra», ja que és «moderat i competitiu», però «no tant com l’IRPF, sobretot si ho compares amb altres països europeus, alguns dels quals tenen un IS amb tipus gairebé tan baix com el nostre i amb uns règims especials que nosaltres no tenim». Així doncs, segons Andreu, aquesta reforma «probablement serà assumible per les empreses, però si sempre anem a parar al mateix lloc, arribarà un moment que no serà assumible o, dit d’una altra manera, estarem comprometent la nostra competitivitat fiscal i, per tant, ens costarà créixer».