La reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d’Enclar continua complint amb els terminis marcats per poder finalitzar la rehabilitació aquesta tardor i tornar a obrir al públic el monument «emblemàtic» de la vila de Santa Coloma. El cap de Govern, Xavier Espot; la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva; i els cònsols d’Andorra la Vella, Conxita Marsol i David Astrié, van ser els encarregats de donar el tret de sortida efectiu a la fase final del projecte de restauració de la torre amb la col·locació d’una caixa del temps i de la primera pedra. «Un acte simbòlic», va indicar el líder de l’Executiu, tot recordant que quan va caure la torre, a finals del 2019, des del Govern es van marcar el compromís de tornar a alçar el monument «de la manera més fidedigna possible», respectant la infraestructura original.

A través d’aquesta actuació i de l’adequació de l’interior de la nau, des de l’administració es posen les bases «a la conservació i estabilitat» del monument per molts anys, dècades i, fins i tot, segles. Espot va manifestar que l’església «és especialment simbòlica» per Andorra, ja que «ha estat testimoni de l’evolució del nostre país, des de la prehistòria fins a gairebé l’era moderna i contemporània». Així doncs, va posar en relleu la necessitat de cuidar i preservar el patrimoni cultural del Principat, a través del qual va considerar que «s’aposta per la defensa de la nostra identitat en el sentit més noble i inclusiu de la paraula». «Això és Andorra i el país no pot renunciar a les seves arrels i la seva història», va declarar el cap de Govern, tot i puntualitzar que «això no vol dir estar tancats a les noves aportacions i a tot allò que pugui ser propi de la modernitat o la postmodernitat».

En la mateixa línia es va pronunciar la mandatària de la capital, qui va assenyalar que l’acte d’ahir representa «l’inici de la reconstrucció d’un moment emblemàtic de la parròquia d’Andorra la Vella i de la història del país». «Els ciutadans de Santa Coloma se’l senten seu perquè està sobre del poble, guarda la vila», va asseverar. En aquest sentit, Marsol va apuntar que des del comú s’està apostant per arreglar i potenciar els circuits que s’inicien als afores del poble amb la voluntat de tornar-los a obrir a la població i «revalorar-los» perquè «tornin a tenir la força que havien tingut als segles VIII i IX». A més, va recordar que, a banda de l’església de Sant Vicenç, Santa Coloma disposa de grans monuments patrimonials al territori que daten de l’era del romànic i que han marcat la història del país, com l’església de la vila i el pont de la Margineda. La cònsol major també va fer el punt sobre la metodologia de reconstrucció del campanar «artesanalment, amb la col·locació de les pedres al lloc que ocupaven originalment», la qual va indicar que donarà «un resultat impressionant».

Entrant al detall sobre el procés de restauració, Arnau Canut, un dels arquitectes encarregats del projecte, va explicar al detall com s’ha dut a terme el disseny. Així doncs, va exposar que el procés es va iniciar amb la recopilació de fotografies històriques del monument per crear un model virtual en tres dimensions de l’església i identificar, amb precisió, la ubicació exacta del màxim de pedres. «Els arqueòlegs de Patrimoni Cultural van reconèixer entre 400 i 500 pedres», les quals, gràcies a les coordenades extretes de la reconstrucció virtual «es poden ubicar al lloc original on estaven». «El repte és tornar a col·locar les pedres a la posició mil·limètrica al lloc on eren», va dir.

Respecte a les tècniques constructives, s’utilitza la tradicional, el morter de calç, tot i que «més ric en calç» perquè la infraestructura tingui més resistència. La voluntat és finalitzar la reconstrucció aquesta tardor i tornar a obrir al públic el monument, però, encara que els treballs segueixen els terminis previstos, l’arquitecte va assenyalar que quan van acabar de desmuntar la base que quedava de la torre, van observar que el terreny «era molt deficient» i van haver d’excavar prop d’un metre i mig més per trobar una roca «prou resistent per fomentar la base del campanar». A més, va apuntar que, malgrat que es reproduirà al mil·límetre la infraestructura, és cert que s’han dut a terme petites correccions per reconduir un «desplom de 19 centímetres» que es va identificar a la torre i així poder edificar la torre de manera vertical.

Cal recordar que les obres es van iniciar el novembre del 2021 i que el cost global del projecte de reconstrucció del campanar és de gairebé 190.000 euros, segons va informar l’ANA.