• Monné ha estudiat el català dels joves i Rull, el dels andorrans del XVIII

Exemplars dels dos llibres presentats ahir, Joves i llengües d'Andorra i El parlar d'Andorra dels segles XVII i XVIII Foto: ORIOL LLAURADÓ

El Ministeri de Cultura va presentar ahir l'edició de 300 exemplars dels llibres que recullen els estudis fets el 2006 i el 2007 amb els ajuts a la investigació lingüística Lídia Armengol 2006 i 2007, informa l'ANA. Es tracta de la investigació sociolingüística Joves i llengües d'Andorra, d'Estel Margarit i Alexandra Monné, i la recerca històrica El parlar d'Andorra dels segles XVII i XVIII, de Xavier Rull. Segons Monné, coautora de l'estudi sociolingüístic qualitatiu fet amb l'opinió de joves d'entre 16 i 20 anys, i pel que fa a la percepció del català a la societat andorrana, «el coneixement de la llengua no equival a un ús majoritari» perquè hi ha una «influència de la llengua i la tradició familiar». Així mateix, també influeix «un context on hi ha forta presència del castellà» i, a banda, «el català no és imprescindible o necessari per viure» al Principat. Pel que fa aquest aspecte, Monné va subratllar que l'estudi «ens confirma una cosa que, com a mestra, no m'agrada: el fet que els plantejaments lingüístics no canvien la realitat social». L'estudiosa ha considerat que, «per més que dins de l'escola posem uns plantejaments plurilingües, això no modifica les actituds per cada una de les llengües i, des de l'escola volem que això canviï, però la percepció dels joves ens està dient que no hi ha canvi».

Un altre aspecte que va ressaltar Monné és que «la identitat és un fenomen molt complex» i que, com a conclusió de l'estudi, es pot plantejar què s'entén per nacionalitat andorrana: «¿Consisteix a tenir una nacionalitat o va més enllà d'això? Perquè en definitiva tots som ciutadans d'Andorra, amb o sense passaport, tots formem part del Principat i entre tots volem construir una Andorra millor». L'estudi també evidencia la percepció negativa que té la llengua portuguesa associada a la immigració i una de més positiva pel que fa al castellà i el francès, a causa dels lligams històrics entre els dos països veïns.

L'andorrà del XVIII / D'altra banda, el lingüista Xavier Rull posa de manifest en el seu estudi sobre el parlar de l'Andorra del segle XVII i XVIII que ha sigut essencial la disposició de documentació que ha trobat a l'Arxiu Nacional d'Andorra (ANA), on va poder fer el buidatge d'obres antigues, encara que també ha fet ús de documents antics transcrits en obres actuals. Segons Rull, l'objectiu de l'estudi ha estat «fer la descripció d'un estadi del català en un territori que és Andorra en una època en què els invetsogadors d'èpoques pretèrites de la llengua han prestat molt poca atenció, molta menys que a la de l'Edat Mitjana o al català el XIX». En aquest sentit, va remarcar que «sabem molt millor les característiques del català medieval, però el que és l'època moderna queda desatesa, hi ha molt pocs treballs i això convé fer-ho». Entre les «curiositats» del seu estudi, que Rull ha qualificat de «sorprenents», és l'ús detectat de quatre formes diferents del subjuntiu que es feia antigament. Un dels objectius per al futur, diu Rull, és que s'estudiï el català d'ara a Andorra amb el de fa 200 anys enrere. «Més que un objectiu és un desig que es pot fer perquè hi ha molta transcripció del parlar d'Andorra del segle XX», va subratllar. Els dos llibres, segons la ministra de Cultura, Susanna Vela, han estat distribuïts per biblioteques del país, i centres d'estudi com ara la Universitat d'Andorra (UdA) i l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA).

Per a més informació consulti l'edició en paper.