Jornet, uns metres abans de guanyar l'Ultra Trail 2009, a Ordino. Foto: EL PERIÒDIC

Kilian Jornet Burgada (Lleida, 1987) és ja, amb només 23 anys i tota una carrera per endavant, un mite dels esports de muntanya. Criat al refugi del Cap del Rec, diu que ell i la seva germana abans de donar els primers passos a peu, ja portaven els primers quilòmetres en esquís. Ho guanya practicament tot i tot i que ha guanyat el títol de la Copa del Món de curses de muntanya en les dues darreres temporades, es va iniciar en l'esport d'alta competició amb els esquís. Fa uns dies va entregar la inscripció per córrer la Ronda dels Cims, per tant tornarem a tenir a les nostres muntanyes el guanyador de l'Ultra Trail 2009.

–¿Sol o neu?

–Totes dues coses, però sempre muntanya sens dubte.

–¿Quan va decidir dedicar-se de manera professional als esports de muntanya?

–Als 13 anys, quan anava a l'institut, vaig assabentar-me que hi havia un Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de Catalunya. Allà vaig començar a entrenar de manera seriosa i planificada. També va ser gràcies a la gent del món de l'esquí de travessa que vaig descobrir les curses de muntanya, ja que són els mateixos que les feien a l'estiu per mantenir la forma i treure el cuc de la competició que em van animar, i a poc a poc també em vaig anar enganxant fins ara, on combino les dues temporades.

–De ben petit ja feia coses poc corrents per a la seva edat, ¿oi?

–Els meus pares eren i són uns entusiastes de la muntanya, vivíem al refugi del Cap del Rec i des de ben petits quan teníem alguns dies de vacances, sempre anàvem a fer alguna travessa o pujar algun cim. Així va ser que als cinc anys ja portàvem uns quants 3.000 com l'Aneto o el Posets, i als 10 la travessia del Pirineu integral i alguns 4.000.

–Ara és l'home més respectat dels esports de muntanya. ¿Per què vol fer la Ronda dels Cims?

–Perquè és una cursa increïble. Andorra es un país que conec molt bé, he vingut nombroses vegades a competir i sempre em fascinen les seves muntanyes. L'ambient, el recorregut, els paisatges i l'organització de l'Ultra Trail són el que la fan una de les mes especials.

–S'ha d'estar una mica boig per córrer 170 quilòmetres d'una tacada. ¿Formarà algun equip quan vingui?

–La Ronda es pot fer en relleus fent una part cadascú o en solitari i fer-la tota. Jo, en principi, em decanto per la segona opció.

–Vostè que ha fet curses encara més llargues que la Ronda, ¿em podria quin és el secret per acabar curses de tants quilòmetres?

–Primer has de pensar que pots fer-ho. Per això és obvi que un ha de preparar-se de la millor manera físicament i mentalment ,i ja a la cursa anar improvitzant per solucionar tots els problemes que venen, que sempre n'hi han.

–¿Què destacaria de l'Ultra Trail el guanyador de l'edició del 2009?

–Va ser una primera edició molt dura per les condicions meteorològiques, però l'organització va ser impecable. El recorregut recordo que era molt tècnic i amb les ascensions als cims i el gran ambient a tot el recorregut fan que tingui ganes de tornar-hi a competir de nou.

–¿Creu que ha crescut molt fins a ser una referència l'Ultra Trail i que la Ronda seguirà les mateixes passes?

–Si, tot i el seva curta experiència, de només tres edicions, ja es una referència pel que t'he comentat. Estic convençut que d'aquí a uns anys arribarà a estar al màxim nivell, a l'alçada de la Ultra Trail del Mont Blanc, el Grand Raid des Pyrénées, la Western States o l'Hardrock.

–En l'àmbit general, ¿Com es presenta la nova temporada d'estiu?

–Encara no hi penso, en això. De moment estic immers en plena temporada d'esquí de muntanya, i una vegada s'acabi l'hivern ja tocarà a centrar-se en l'estiu. Però no ara.

–Suposo que està al corrent dels canvis en l'estructura de la Federació Andorrana de Muntanyisme. ¿Què tal veus el nou equip andorrà?

–Sé que hi han hagut restructuracions però no estic massa al corrent de com o en què han consistit. Si que he vist a les curses d'esquí de muntanya nous entrenadors i una major presencía dels joves, Crec que es un equip fort i que té moltes promeses que donaràn guerra els pròxims anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.